ENTRENAMENT I ALTITUD

La controvèrsia entre els qui creuen que és millor estar ben entrenat per anar a l’altitud i l’apreciació de molts metges veterans de que són precisament els més entrenats els que presenten més Mal Agut de Muntanya (MAM) ve de lluny. S’argumenta que és evident que per fer esforç a muntanya millor estar ben entrenat, cosa que és difícil de discutir. Però altres també argumenten que, segons la seva experiència, els més entrenats del grup, tenen menys sensació de cansament, guanyen altitud en menys temps i enmalalteixen de MAM amb més freqüència. Ben pensat, les dos coses podrien ser veritat alhora.

En aquest estudi, després d’estudiar exhaustivament a 44 persones abans i durant un trekking a l’Himàlaia amb una altitud màxima de 5.085 metres, troben que els qui sòn millor entrenats, tenen menys sensació de fatiga física durant l’ascensió però que no tenen ni més MAM ni menor saturació arterial d’oxigen que els menys entrenats. Peró tampoc en tenen menys. L’entrenament no els protegeix del MAM.

Bones notícies. Sembla clar que l’entrenament no penalitza l’ascensió a l’altitud. 

El que no diu l’estudi, però es dedueix del disseny, és que els caminadors / ascensionistes, caminaven més o menys plegats, etapa a etapa, i que ningú sortia del guió del dia per molt fort que es trobés. I que sempre s’esperava al darrer caminaire, sense abandonar-lo, per molt cansat i lent que anés fent. O sigui que l’esforç i l’ascens diaris eren similars en tots els membres del grup, li costés més o menys a cadascú segons el seu entrenament, la seva fortalesa física i la seva resistència personal al MAM. 

Però la realitat de la muntanya no segueix les condicions d’un estudi. Qui tira més, puja més i qui és més valent arrisca més. Cadascú és com és i com sa mare l’ha fet.

Crec que podem resumir que el metge de muntanya ha de recomanar al muntanyenc estar ben entrenat, però prevenir-lo de l’entrenament no el protegirà de l’altitud i que no sobrevalori les seves capacitats només perquè es cansa menys que els altres.

MEDEX2015:     Greater Sea-Level Fitness Is Associated with Lower Sense of Effort During Himalayan Trekking Without Worse Acute Mountain Sickness

Rossetti et al. 

Abstract

This study examined the complex relationships of fitness and hypoxic sensitivity with submaximal exercise responses and acute mountain sickness (AMS) at altitude. Determining these relationships is necessary before fitness or hypoxic sensitivity tests can be recommended to appraise individuals’ readiness for altitude. Forty-four trekkers (26 men; 18 women; 20–67 years) completed a loaded walking test and a fitness questionnaire in normoxia to measure and estimate sea-level maximal aerobic capacity (maximum oxygen consumption [VO2max]), respectively. Participants also completed a hypoxic exercise test to determine hypoxic sensitivity (cardiac, ventilatory, and arterial oxygen saturation responses to acute hypoxia, fraction of inspired oxygen [FiO2] = 0.112). One month later, all participants completed a 3-week trek to 5085m with the same ascent profile. On ascent to 5085m, ratings of perceived exertion (RPEascent), fatigue by BrunelMood Scale, and AMS were recorded daily. At 5085 m, RPE during a fixed workload step test (RPEfixed) and step rate during perceptually regulated exercise (STEPRPE35) were recorded. Greater sea-level VO2max was associated with, and predicted, lower sense of effort (RPEascent; r = -0.43; p < 0.001; RPEfixed; r=-0.69; p < 0.001) and higher step rate (STEPRPE35; r = 0.62; p < 0.01), but notworseAMS (r = 0.13; p = 0.4) or arterial oxygen desaturation (r = 0.07; p = 0.7). Lower RPEascent was also associated with better mood, including less fatigue (r = 0.57; p < 0.001). Hypoxic sensitivity was not associated with, and did not add to the prediction of submaximal exercise responses or AMS. In conclusion, participants with greater sea-level fitness reported less effort during simulated and actual trekking activities, had better mood (less fatigue), and chose a higher step rate during perceptually regulated exercise, but did not suffer from worse AMS or arterial oxygen desaturation. Simple sea-level fitness tests may be used to aid preparation for high-altitude travel.

HIGH ALTITUDE MEDICINE & BIOLOGY. Volume 18, Number 2, 2017. Mary Ann Liebert, Inc.