Translate

Manaslu 1982. INFORME PER L'AMBAIXADA ESPANYOLA

Aquest escrit, que penjo amb el títol de Manaslu-82, número 1 és l’informe que ens va demanar l’ambaixada espanyola de New Delhi, India, responsable dels assumptes ibèrics al Nepal. Aquest paper afegit als impresos i pòlisses corresponents, incloent l’atestat del Ministry of Tourism del Nepal, va servir per demanar els certificats oficials de defunció dels companys Pere Aymerich Mèliz i Enric Font Lloret, que van quedar allà per sempre la nit del 10 de maig de 1982. Sense aquests certificats, segons les lleis, les famílies no podien seguir les seves vides normals. Segons les lleis, no és igual difunt que desaparegut. Comprar, vendre, pensions, etc. Va ser difícil i espès, però es va aconseguir. 

L’expedició la formàvem Enric Font Lloret, cap d’expedició, Pere Aymerich Mèliz, sots-cap d’expedició, Jordi Canals Fontàn, Miquel Sànchez Múrcia, Esteve Vergés Brotons, alpinistes i Antoni Ricart de Mesones, metge. Sis companys ben avinguts. Amb l’Enric i en Pere, aquesta va ser la meva tercera expedició (Hindu Kush 1977, Gasherbrum II 1980). 

Conforme vagi transcrivint els diaris, les cartes i els documents de l’expedició, els aniré penjant amb números correlatius (Manaslu-82, nº 2, Manaslu-82, nº 3, etc). 

Com que això és el relat d’una aventura trista, tatuada al fons del cor, i no només una crònica imparcial, no garanteixo que els escrits siguin cronològicament consecutius. El que si puc garantir és que hi va haver més llàgrimes que passes. I més dolor i gana que goigs i menjar. I més despeses, deutes i demandes que capacitat de fer-hi front.

Seguint el meu costum de dir les veritats sense voler incomodar a ningú, ara que ja sabeu qui érem els expedicionaris, també us aviso que, seguint el meu costum, els noms sòn seudònims. Qui ens coneix, ja sabrà qui som. I qui no ens coneix, només li cal saber que uns joves professionals arriscàvem vida i patrimoni per una il·lusió.

Aquí va la primera part.



Els sis expedicionaris a l'aeroport de Barcelona, el dia 26 de març de 1982. Per ordre d'esquerra a dreta: Jordi Canals Fontán, Miquel Sànchez Múrcia, Pere Aymerich Mèliz, Enric Font Lloret, Antoni Ricart de Mesones i Esteve Vergés Brotons.


A la atención de la Embajada de España. Nueva Delhi. India.

INFORME EXPEDICIÓN CATALANA MANASLU 1982

Salida de Kathmandu día 2 de abril y llegada al campamento base el día 12 de abril, quedando éste establecido a 3.850 metros de altura. Durante los días siguientes se establecen y equipan los primeros campamentos de altura. Campo 1º a 4.850 m el día 13 de abril. Campo 2º a 5.600 m el día 22 de abril. Campo 3º a 6.350 m el 2 de mayo. 

Algunos días antes, el 29 de abril, un alud de nieve fresca destruye un nido de material establecido a 6.100 m. Se perdió todo el material de escalada, combustible y vituallas de altura. Asimismo fué destruida la mayor parte de la instalación de cuerdas fijas hasta el campo 3º.

Durante toda la expedición las condiciones meteorológicas fueron muy adversas; solamente 6 días sin nevar de los 45 que pasamos en la montaña, llegando en diversas ocasiones a superar el metro de nieve en una sola noche, lo que hacía la progresión lenta y peligrosa.

Después de ese alud se volvió a transportar hacia arriba comida y combustible, dejando los otros campamentos, incluido el base, prácticamente agotados. Todo ésto obligó a decidir cambiar la estrategia proponiendo un ataque a la cima en estilo alpino por la ruta más corta, ya que la cantidad de suministros no permitía la estancia de mas de 5 ó 6 días para una cordada de dos personas.

El dia 5 de mayo, cinco expedicionarios llegan a una altura de 6.950 metros, estableciendo el campamento 4º. El día 6 de mayo Enric Font Lloret y Pere Aymerich Melis llegan a 7.400 metros, estableciendo el campamento 5º. Durante los días siguientes mal tiempo continuado con gran cantidad de nieve fresca que les obliga a permanecer dentro de la tienda.

El día 8 de mayo bajan al campo 4º a buscar los últimos víveres y cartuchos de butano, volviendo a subir al campo 5º. Los demàs miembros de la expedición y los dos sherpas esperan en el campo 2º por falta de alimentos en los campos superiores. 

El día 9 de mayo se efectúa un intento a la cima, però la falta de visibilidad y el fuerte viento les obliga a volver al campo 5º, habiendo llegado a la cota 7.600 m.

El día 10 de mayo, nevada especialmente intensa que no permite el descenso. Último contacto por radio a las 19 horas, con comida y butano pràcticamente agotados en el campo 5º. Se decide la retirada al día siguiente, con buen o mal tiempo.

Día 11 de mayo: no se consigue comunicación por radio con el campo 5º. Muy mal tiempo como en el día anterior. Comida y combustible racionados, solamente para un día, para los tres expedicionarios y los dos sherpas del campo 2º. El mismo día se hacen dos intentos de bajar al campo base para reaprovisionarse. El primer intento, a pié, fallido por nieve muy profunda que llegaba hasta el pecho. El segundo intento, con esquíes, fallido por visibilidad màxima de cinco o seis metros.

Día 12 de mayo: buen tiempo y visibilidad. Trazas de aludes en la zona en la que estaba el campo 5º. No se puede localitzar el campo 5º, antes claramente visible desde el campo 2º. Ningún movimiento en la montaña a la observación con los prismáticos. Ese mismo día, agotados los víveres y el combustible en el campo 2º, los tres expedicionarios y los dos sherpas, consiguen llegar al campo base por la noche, abandonando todo el equipo en la montaña.

Día 13 de mayo, un equipo de 7 miembros (alpinistas, porteadores tibetanos y sherpas) intenta llegar al campo 2º con provisiones y combustible. El mal tiempo les obliga a retirarse en la cota 5.300 m con nieve hasta la cintura. 

Día 14 de mayo: intensa nevada en el campo base que acumula 80 cm en una sola noche.

Día 16 de mayo: sin esperanzas de supervivencia después de seis días a 7.400 m sin combustible ni víveres, la expedición abandona la búsqueda de los cuerpos y evacúa el campo base, ya prácticamente sin alimentos y persistiendo el mal tiempo.

Día 23 de mayo. Llegada a Kathmandu.

Día 27 de mayo. Llegada a Barcelona.   
En Barcelona a 2 de Junio de 1982. 
Antoni Ricart de Mesones. Responsable accidental de la expedición.


Etiquetes: , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.




Arxiu d'escrits



Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat


Llista de correu