Translate

TRASTORNS PROPIS DE L’ALPINISME

Avaluació crítica del gràfic de les malalties de muntanya publicat a VilaWeb el dia 18 Gener 2018


No entraré en detalls ortogràfics, com ara que en català dispnea s’escriu així, amb p, o que Aspirina® és un dels noms comercials, com tants altres hi ha, de l’àcid salicílic i que per tant s’ha d’escriure amb majúscules per conveni internacional. Potser un periodista ha de saber com s’escriu...
Aixó apart, l’esquema té diverses inexactituds i, potser, alguna fal·làcia que pot portar confusió a qui ho llegeixi
La llista de les malalties dels muntanyencs que s’acostuma a acceptar de forma consensuada internacionalment és la següent:

MALALTIES AGUDES PER ALTITUD
Mal Agut de Muntanya (MAM). Pot ser lleu, moderat o sever, segons una escala internacional (Lake Louise Score). Un metge britànic, amb l’humor que els caracteritza, deia: “És malaltia rarament mortal, però és tan molesta que qui la pateix, sovint voldria que ho fos”. Només apareix els primers dies en altitud. Amb l’aclimatació, el MAM desapareix en 4 ó 5 dies. 
Edema Pulmonar d’Altitud (EPA). Molt greu. Potencialment mortal. El pacient n’és ben conscient i sempre consulta. Habitualment apareix els primers dies abans d’una aclimatació completa. La predisposició personal és factor important. Els qui tenen EPA no sempre han tingut MAM greu. Tractament: descens.
Edema Cerebral d’Altitud (ECA). Molt greu perquè és invalidant i el pacient no es pot defensar tot sol en un ambient hostil com és la muntanya. Sovint el pacient ni ho nota ni consulta. La malaltia l’han de veure els companys pels trastorns del comportament o per l’inestabilitat del malalt. Hi pot haver vòmits i mal de cap, però no és freqüent. Pot passar estant aclimatat. Tractament: protegir, acompanyar i perdre altitud. Sense enfrontar s’hi, que el personatge sovint està irritable i gens raonable.
Hemorràgies Retinianes (HR). Freqüents a gran altitud. Algun metge d’expedició, revisant amb cura als expedicionaris, ha trobat que fins 30% dels expedicionaris que han arribat més amunt dels set-mil metres presenta HR. Excepte quan afecten a la visió, no acostumen a donar problemes i desapareixen en baixar. 

MALALTIES SUBAGUDES O CRÒNIQUES PER ALTITUD
Malaltia subaguda d’altitud (MSA). Insuficiència cardíaca dreta per hipertensió pulmonar que es dona en persones joves procedents del nivell del mar després d’algunes setmanes en altitud. S’ha descrit en xinesos traslladats al Tibet i en soldats indis destacats al front de Kashmir / Karakorum. Normalment no es troba entre els tibetans, xerpes ni quítxues, ja adaptats genèticament a l’altitud. No és malaltia d’alpinistes, que, com a màxim estan dos mesos en altitud. Tractament: descens.
Malaltia Crònica d’Altitud (MCA). També anomenada Malaltia de Monge o Eritrèmia de les Grans Altures. Apareix després d’anys en altitud i els naturals dels Andes no s’en lliuren. És rara entre xerpes i tibetans.

MALALTIES RELACIONADES AMB EL FRED
Congelacions. Poden ser de diversa gravetat i profunditat. No és igual tenir els peus a 40ºC sota zero durant uns minuts, que a 0ºC durant quinze dies. En aquest darrer cas, les lesions sòn bastat més greus (veure “Peu de Trinxera”). Les congelacions sempre sòn lesions localitzades. 
Hipotèrmia. Descens de la temperatura corporal que dificulta les funcions vitals. Tolerable fins a 34ºC. Sever entre 34ºC i 26ºC. Molt greu per sota de 26ºC. No es coneix ningú que hagi sobreviscut amb temperatura central inferior a 13ºC. 
Neuritis de fibra fina. Dolor als peus, en baixar d’una estada en altitud. Sense lesions aparents, excepte l’estudi neurofisiològic que mostra irritació d’alguns nervis. Molt dolorós, però bon pronòstic a la llarga.

ALTRES TRASTORNS FREQÜENTS. RELACIONATS AMB CALOR O RADIACIÓ
Conjuntivitis Actínica. També anomenada Queratitis per Ultravioletes o Ceguesa de la Neu. Invalidant.
Cop de Calor. Malaltia molt greu amb elevada mortalitat. Poc freqüent.
Dermatitis Actínica. Cremades solars. Molt freqüents.

Aquesta llista, és clar, no és, ni pot ser exhaustiva. A muntanya pot passar el que sigui, només que alguns trastorns són més freqüents que altres.

Donada la llista i comentades breument les malalties més habituals, comentem les imprecisions o, fins i tot les confusions, del grafisme publicat a VilaWeb sota el nom de “Trastorns propis de l’alpinisme”.

1. En primer lloc, com ja veieu, cal esmentar que les malalties possibles durant la pràctica de l’alpinisme són moltes més. El Mal d’Alçada i les congelacions són només les més mediàtiques.
2. MAM. Respecte de la causa del MAM. Els termes Mal d’Alçada i Mal de Muntanya potser es poden considerar sinònims, però son poc precisos. El terme Mal Agut de Muntanya (MAM) és més concret. El MAM només és un, el primer i el més innocent, dels diversos Mals de Muntanya. Que el provoqui la manca d’oxígen, la baixa pressió atmosfèrica o els esforços del cos per superar tot plegat, encara és tema de discussió entre especialistes. Segurament és un munt de símptomes molestos relacionats amb la feinada d’adaptar el cos a l’altitud. 
3. MAM. Es recomana tractament amb ibuprofè o salicilats (Aspirina® AAS, etc) però ambdós productes poden ser lesius per la mucosa gàstrica. El paracetamol també és una bona opció. En el MAM moderat jo afegiria que el repòs ha de ser de 3 ó 4 dies com a mínim.
4. MAM. En tot cas, el periodista confon el terme “Agut” amb el terme “Sever”. No es pot escriure “MAM Agut”. El Mal Agut de Muntanya sempre és “Agut” per definició, encara que sigui lleu. Si escriu de malalties, hauria de saber que “Agut” és el contrari de “Crònic” i que es refereix al temps d’evolució i no a la gravetat de la malaltia.
5. EPA. Respecte de la part de l’Edema Pulmonar d’Altitud, res a dir, excepte que la descripció correspon a un EPA en fase terminal. Si esperem que apareguin la respiració sorollosa, l’expectoració escumosa i la disminució de la consciència, potser ja no tindrem marge per actuar i baixar-lo. La primera sensació d’ofec en descans, la blavor de llavis i ungles i els crepitants als pulmons ja han de fer pensar en aquesta possibilitat i començar a organitzar la baixada sense esperar més.
6. ECA. En el cas de l’Edema Cerebral d’Altitud (ECA). Hi pot haver vòmits i mal de cap, però són excepcionals. El més normal són el trastorns del comportament i l’inestabilitat per caminar. Quan arriba el coma, el cas està molt avançat.
7. ECA, EPA. Per cert, parlant d’ECA i EPA i del seu tractament i rescat. Esmentem que a les altituds i serralades on es donen aquests problemes, dibuixar un helicòpter o escriure de trasllat a l’hospital és ben innocent. Que més voldríem... Perdre altitud a l’esquena dels companys.
8. Congelacions. Les congelacions són en principi indolores. Precisament el muntanyenc comença a sospitar que té congelació quan no nota ni punxades ni cops. De fet, a la descripció hi ha una contradicció entre el dolor i la sensació d’anestèsia que explica. Les congelacions només fan mal, setmanes després, quan s’infecten o quan afecten algun nervi. O, en poca estona, quan torna a circular la sang, però aleshores ja no hi ha congelació.
9. Quan algú escriu “mort per congelació”, un terme absolutament imprecís, vol dir que s’ha trobat un cos congelat, el que no és el mateix que morir per congelacions. És segur que el muntanyenc ha mort d’alguna altre cosa abans de que es congeli el seu cos. Probablement per hipotèrmia, inanició, esgotament o per tot plegat. Però si només tingués “Congelacions”, que són locals i no maten a ningú, hauria pogut baixar de la muntanya.
Per no enredar gaire al personal, que prou garbuix té al cap en aquest tema, vaig demanar que es corregissin alguns detalls. Fins ara no. 
Etiquetes: , , , , , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.

Vols fer una consulta?

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Subscriu-te per correu electrònic