Translate

AL·LUCINACIONS, TRASTORNS DE LA CONDUCTA I DEL COMPORTAMENT A GRAN ALTITUD.

Benvingut sigui el debat.
Responent a una pregunta d’un periodista interessat, el 23 de gener passat vaig publicar una resposta al bloc.
Ara ha sortit aquest article divulgatiu del tema. Us afegeixo el link.

https://www.elperiodico.com/es/mas-periodico/20180217/los-alpinistas-oyen-voces-6629694

Espero opinions i casos viscuts.
Etiquetes: , , , ,
edit

APORTACIONS A UNA INFORMACIÓ DE VILAWEB.


Fa pocs dies el diari digital Vilaweb publicava aquesta entrevista:


Deixo apart de que a l’entrevistat se li va dir que era un treball de documentació per uns estudis, i per tant, no sabia que l’entrevista es publicaria. Deixo apart també de que hi ha algunes frases fora del context en que es van dir. Així i tot voldria fer algunes aportacions.

La primera aportació és per escassa documentació històrica.

En primer lloc, el primer català de qui tenim notícia que va morir escalant a les grans serralades d’Àsia, va ser en Jordi Matas i Grau, membre del Centre Excursionista de Gràcia. Va morir a la glacera del Kohe Tez a l’Hindu Kush afganés l’any 1971. Ja fa molts anys que els escaladors catalans es mouen pertot i arreu. Afegeixo dades per a qui li interessi. Un any abans, també va caure allà a la vora un company navarrés. Vagi també un record.


És clar que, algú podrà dir, l’Hindu Kush no és l’Himàlaia. Ben cert. Però el Karakorum, tampoc.

L’Himàlaia és una serralada com un gran arc obert cap al nord, molt més llarg que ample. Al seu extrem més occidental, a l’esquerra dels mapes, hi ha un nus de serralades que formen com un pop de quatre potes. La gran vall del riu Indus, que fa un gran viratge cap al sud allà mateix, marca la separació entre l’Himàlaia i aquestes quatre serralades. Altres rius, menors, separen les valls de les quatre serralades d’aquest nus de muntanyes. Aquestes serralades son el Karakorum, l’Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun.

Al mon, només hi ha 14 massissos amb cims de més de vuitmil metres. Tots són a l’Himàlaia o al Karakorum. Hi ha també prop de dos centenars de cims de més de setmil metres. Tots són en aquesta zona del centre d’Àsia. No n’hi ha enlloc més. És el sostre del mon. I un cim de setmil metres és una muntanya molt seriosa.

Afegeixo un mapa de satèl·lit per qui es vulgui fer una idea.

Dels 18 companys caiguts a muntanya que esmenta l’article, tres d’ells metges d’expedició com jo mateix, 6 van caure al Karakorum i 12 a l’Himàlaia.

Pregunta: és important que una allau o una esquerda traïdora que s’emporta a un company sigui a l’Himàlaia, al Karakorum o a l’Hindu Kush?

No, no ho és. El resultat és igual de trist per tots sigui on sigui.

No és important sempre i quan no t’oblidis dels altres companys caiguts, que, molts anys abans, sense ràdios, sense internet i sense agències que organitzessin expedicions, ja recorrien les muntanyes del mon, travessant Europa i Àsia en velles furgonetes per poder escalar a les grans muntanyes. Ells es mereixen el mateix reconeixement. És important per les seves famílies, però també per la nostra memòria com a poble.

Potser hi ha hagut més compatriotes, i no en sabem res. Potser. Tota informació nova serà benvinguda.

La segona aportació a la publicació serà sobre els esquemes dels diversos mals de muntanya. No vaig tenir l’opció de corregir-los. Però com que la medicina d’altitud és el meu fort, més que la geografia, ho faré aviat. 




edit



Arxiu d'escrits



Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat


Llista de correu