dilluns, 20 de març del 2023
LA CONQUISTA DE LA MONTAÑA. HISTORIA DEL MONTAÑISMO EN EL MUNDO ENTERO
Avui comentarem un llibre. LA CONQUISTA DE LA MONTAÑA. Editorial Hispano-Europea. Barcelona, 1954.
Agustí Jolis Felisart (Barcelona 1914 – 2003) va ser un muntanyenc dels que deixen petja al record. I també a la història, que és més llarga que el record personal.
Va ser un savi muntanyenc, escriptor i assessor d’editors. Home d’erudició oceànica capaç de recollir les dades més difícils quan no existien els mòbils ni Internet i les comunicacions eren per carta de correus. El seu arxiu de dades, com es pot veure en el llibre que comentem, era impressionant.
Estava casat amb Mª Antònia Simó Andreu, una de les pioneres de l’escalada a Catalunya.
Per qui vulgui conèixer les seves biografies:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_Jolis_i_Felisart
https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Ant%C3%B2nia_Sim%C3%B3_i_Andreu
Imatges. Agustí Jolis de gran i la parella Mª Antònia Simó i Agustí Jolis a muntanya.
La parella ens va deixar un munt de guies de muntanya. Pallars, Pedraforca, Maladeta, Posets, Cerdanya, vall del Cardener, Aigüestortes, Sant Maurici i moltes altres. Van posar al dia les guies i itineraris publicats per Cèsar August Torras i Ferreri, pioner de l’excursionisme, els primers anys del segle XX. I va descriure molts altres itineraris. La llista de reconeixements i medalles és interminable; ho podeu veure a la seva biografia.
➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖
UN RECORD D’AQUELLES GUIES
Guies que van servir per començar a pujar, travessar o a escalar muntanyes a tants de nosaltres als anys seixanta i setanta del segle passat.
Com la meva primera escalada a la paret nord del Pedraforca l’any 1967 basada en la seva descripció de la via Homedes al Gat. Per cert que l’escalada no va acabar entre les orelles del Gat. Alguna cosa devíem fer malament, perqué després del “Pas de la Zeta”, vam acabar, ben contents, al cim del Cabirols. La cordada la formàvem dos xavals de 16 anys, en Frederic Ulsamer Díaz, dit “Fritz”, i jo mateix, amb una corda de cànem de 40 metres lligada a la cintura. En Fritz ja fa anys que ens va deixar en aquesta vall de llàgrimes que és el món del vius.
➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖
Fa poc vaig retrobar un dels llibres de l’Agustí Jolis, potser el més emblemàtic.
Una delícia de llibre i una muntanya de dades de totes les primeres ascensions a grans serralades, agulles i parets.
D‘entrada una declaració a la introducció del llibre. Reconeix que gairebé totes les cròniques del coneixement geogràfic del món ens venen d’exploradors occidentals quan en realitat allà on anaven a explorar ja hi havia humans. És clar que d’aquells primers descobridors no es guarda memòria. O sigui, que els grans exploradors europeus, americans, àrabs o xinesos, en realitat eren re-descobridors. Humils aborígens supervivents van ser els primers descobridors molts anys abans. Un bany d’humilitat a la eurocèntrica prepotència. A la muntanya no és així. Les ascensions a les grans muntanyes i les travesses de les grans serralades ja són en época històrica, pel que en guardem memòria.
Cal tenir present que el llibre es va publicar l’any 1954 i que, per tant, tot el que ha passat després no hi pot constar; en aquell moment, només dos vuitmils, l’Annapurna i l’Everest havien estat coronats. La resta eren objectius cobejats, però encara problemes pendents.
Tenint present la limitació del temps, el llibre és un pou d’informació imprescindible pels interessats en la historia de l’alpinisme per conèixer les primeres expedicions o els primers ascensionistes a l’Himàlaia, els Andes, el Pirineu, Montserrat, etc. I una font d’anècdotes relacionades que fan la lectura més amena.
Moltes de les il·lustracions, fotografies i esquemes venen del Centre Excursionista de Catalunya, entitat centenària dipositària d’un arxiu fotogràfic i cartogràfic extraordinari que es pot consultar.
Com les que posem a continuació per exemple.
edit