MUNTANYA ENDINS

 

Avui us porto aquest llibre. És curt i es llegeix fàcil. Impremta de Montserrat; any 1972.

 

En Manuel Todó, de qui totes les referències que tinc són aquestes, va néixer a Barcelona l’any 1936, però vivia a Monistrol de Montserrat des de l’any 1940. Escalador montserratí amb experiències pirenaiques i alpines, membre de la secció de Monistrol del Club Muntanyenc Barcelonès, treballava al cremallera que pujava al monestir. Va ser qui va fer cordada amb en Walter Bonatti en una memorable escalada montserratina. En acabar, diu la llegenda que el bo d’en Walter va dir allò de: “Escaladors catalans, escaladors bojos”.

 

Els capítols 5è i 6è son uns relats muntanyencs clàssics i èpics situats al Pirineu escrits amb un estil simple i fàcil que enganxa. Són històries que el jove muntanyenc que jo era en aquell temps havia sentit relatar.

 

Altres capítols s’enfilen més per la banda de la seva recerca de la seva perfecció i acostament al seu Déu, tot i que deixa clar, que aquesta recerca i aquest Déu tenen poc o res a veure amb els capellans.

 

Us transcric un paràgraf, escrit per un cristià catòlic que un lama tibetà, de filosofia budista ben arrelada, estic segur que signaria ben content. 

 

Això del bé i del mal, del pecat i de la gràcia dels catòlics, del halal i del haram dels musulmans, no té gaire sentit per un xerpa budista. Per ells tot són equilibris i s’ha de buscar l’equilibri adequat a cada moment i situació. Ni bé ni mal, ni blanc ni negre, recerca del gris que toca.

 

Això va escriure en Manuel Todó:

 

“Tots sabem que la bombeta elèctrica fa llum a base d’un pol positiu i un de negatiu; més senzill encara, perquè neixi un nou ésser fan falta un home i una dona; per respirar i viure és necessari hidrogen i oxigen; podem apreciar la lletgesa perquè hi ha una bellesa, i viceversa. Jo m’imagino que si Déu ens hagués creat bons, bells i purs a tots, la bondat, la bellesa o bé la puresa no tindrien cap valor, millor dir, no existirien per falta de contrast.

En el món tot és fruit d’equilibri, en la balança de l’univers tot camina equilibrat per dues forces. Jo haig de fugir del mal, encara que tinc també necessitat de conèixer-lo a fi que el bé sigui un autèntic bé”.

 

Debatent amb un lama tibetà, professor expert sobre el tema, em va dir per acabar la conversa:

 

- No cal que creguis en cap dogma, divinitat o miracle. Tu creus que tens un camí de perfecció? El busques? Sí? Aleshores tu ets budista. 

DOLOR ALS PEUS TORNANT D’EXPEDICIÓ

 

Resposta a un alpinista veterà. 

 

Relato el cas.

 

Un muntanyenc, després d’unes setmanes a més sis mil metres, havent arribat fins a vuit mil metres, torna al campament base situat a uns 5200 metres d’altitud. La primera nit nota dolor a les plantes i dits dels dos peus. El dolor és intens, amb punxades que es van repetint, empitjora amb els peus calents i millora amb els peus freds. Els peus tenen aspecte normal: no hi ha congelacions, ni inflor, ni canvis en el color ni cap lesió a la pell. Les medicacions pel dolor fan molt poc, o cap, efecte. El millor tractament pel dolor va ser mantenir els peus freds i dormir amb els peus fora del sac. Consultat un metge europeu que passava per allà li va dir que es tractava d’alguna mena de paniculitis i que potser milloraria amb el temps. Va ser cert, en algunes setmanes, ja al seu poble, el dolor va anar minvant i per fi va poder ficar els peus a dins del llit. 

 

Imatge. El cas de 2002. Les marques blaves indiquen la zona amb insensibilitat al fred. Les marques vermelles la zona d’insensibilitat a la calor. Es corresponien amb la zona de dolor.

 

Estic d’acord amb el pronòstic que va fer el col·lega; no augmentar l’angoixa, donar analgèsics i tranquil·litzar assegurant que tot acabaria bé. Però no combrego amb el tractament; a més a més dels analgèsics jo hauria donat vitamines del grup B i gabapentina. 

 

Tampoc estic d’acord amb el diagnòstic de paniculitis. Crec que es tracta d’una neuràlgia per Neuritis de Fibra Petita. En termes anglosaxons s’anomena ABC syndrome (Angry Backfiring C-nociceptor). És un trastorn relativament freqüent en diabètics, alcoholisme o deficiències alimentàries o vitamíniques. També s’ha descrit en expedicionaris a l'Himalaia i es diu, però no està clar, que el fred, la manca d’oxigen i les deficiències de la nutrició en altitud hi influeixen. 

 

En un estudi fet amb 19 expedicions catalanes prèvies a 2002, es van trobar 8 casos entre 165 expedicionaris en tornar d’altituds superiors 7000 metres. El 4,8% dels expedicionaris com es pot veure detallat a la taula adjunta.

 

 

A l’entrada de dilluns 6 de febrer de 2017 d’aquest bloc fèiem difusió de l’article Neuropathic pain and dysesthesia of the feet after Himalayan expeditions publicat al High Altitude Medicine and Biology, del qual el nostre grup de metges de muntanya erem els autors amb l’ajut de les neuròlogues de l’Hospital Universitari de Bellvitge. 

 

El link: https://www.maldemuntanya.cat/2017/02/dolor-neuritic-en-expedicions.html

 

Per si algú està interessat en el tema i altres articles relacionats aquí teniu la referencia: 

 

• Antoni Ricart de Mesones, Janina Turón Sans, Mercedes Misiego, Hisao Onaga Pueyo, Rosa Real Soriano, and Javier Botella de Maglia. Neuropathic pain and dysesthesia of feet after Himalayan expeditions. High Altitude Medicine & Biology. 2002 Winter;3(4):395-9.  doi: 10.1089/15270290260512873.

 

A més a més, al 5th  World Congress on Mountain Medicine and High Altitude Physiology, Barcelona 2002, vam publicar aquest cartell científic: