Translate

MUNTANYA ENDINS

 

Avui us porto aquest llibre. És curt i es llegeix fàcil. Impremta de Montserrat; any 1972.

 

En Manuel Todó, de qui totes les referències que tinc són aquestes, va néixer a Barcelona l’any 1936, però vivia a Monistrol de Montserrat des de l’any 1940. Escalador montserratí amb experiències pirenaiques i alpines, membre de la secció de Monistrol del Club Muntanyenc Barcelonès, treballava al cremallera que pujava al monestir. Va ser qui va fer cordada amb en Walter Bonatti en una memorable escalada montserratina. En acabar, diu la llegenda que el bo d’en Walter va dir allò de: “Escaladors catalans, escaladors bojos”.

 

Els capítols 5è i 6è son uns relats muntanyencs clàssics i èpics situats al Pirineu escrits amb un estil simple i fàcil que enganxa. Són històries que el jove muntanyenc que jo era en aquell temps havia sentit relatar.

 

Altres capítols s’enfilen més per la banda de la seva recerca de la seva perfecció i acostament al seu Déu, tot i que deixa clar, que aquesta recerca i aquest Déu tenen poc o res a veure amb els capellans.

 

Us transcric un paràgraf, escrit per un cristià catòlic que un lama tibetà, de filosofia budista ben arrelada, estic segur que signaria ben content. 

 

Això del bé i del mal, del pecat i de la gràcia dels catòlics, del halal i del haram dels musulmans, no té gaire sentit per un xerpa budista. Per ells tot són equilibris i s’ha de buscar l’equilibri adequat a cada moment i situació. Ni bé ni mal, ni blanc ni negre, recerca del gris que toca.

 

Això va escriure en Manuel Todó:

 

“Tots sabem que la bombeta elèctrica fa llum a base d’un pol positiu i un de negatiu; més senzill encara, perquè neixi un nou ésser fan falta un home i una dona; per respirar i viure és necessari hidrogen i oxigen; podem apreciar la lletgesa perquè hi ha una bellesa, i viceversa. Jo m’imagino que si Déu ens hagués creat bons, bells i purs a tots, la bondat, la bellesa o bé la puresa no tindrien cap valor, millor dir, no existirien per falta de contrast.

En el món tot és fruit d’equilibri, en la balança de l’univers tot camina equilibrat per dues forces. Jo haig de fugir del mal, encara que tinc també necessitat de conèixer-lo a fi que el bé sigui un autèntic bé”.

 

Debatent amb un lama tibetà, professor expert sobre el tema, em va dir per acabar la conversa:

 

- No cal que creguis en cap dogma, divinitat o miracle. Tu creus que tens un camí de perfecció? El busques? Sí? Aleshores tu ets budista. 


Etiquetes: ,
edit

1 comentari:

  1. Aquest llibret és molt curiós, interessant i recomanable. És senzill, però autèntic, amb una vivència de la muntanya molt pregona i una filosofia personal molt interessant. Segurament correspon a una època ja superada, però en guardo un molt bon record.

    ResponElimina

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.






Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat