ELS TIBETANS. PART 2
Els tibetans han desenvolupat una civilització notable que es resisteix a desaparèixer. El rei Songtsen Gampo, nascut al segle VII i coetani dels reis gots a la península ibèrica, s’ensenyoria d’un imperi que arribava des de les muntanyes del Karakorum fins a les selves del Sichuan. Els baltis del Pakistan, a l’extrem oest, encara parlen una llengua derivada del tibetà. A la regió d’Amdo, a l’extrem est, ben enfora de l’actual autonomia tibetana, la religió budista i la llengua tibetana son predominants.
La medicina tibetana. Un dels cims d’aquesta civilització. Amb components astrològics, màgics i endevinatoris, però basada en una observació mil·lenària. Aquesta medicina tradicional, amb segles d’antiguitat fa servir l’anàlisi del pols i de les excrecions per la diagnosi i la dieta i la modificació del comportament en els tractaments, sense descartar medicines naturals i teràpies físiques per tractar les malalties, físiques o psíquiques. Això sí, tot coneixement és embolcallat en un relat en el que les malalties es deuen als tres verins (ignorància, addicció i aversió) i els tractaments segueixen les quatre nobles veritats de Buda, que son una progressió.
1. Dukka. Tota existència està impregnada de sofriment, pena i frustració front a la caducitat d’un món en continua evolució. Tot és efímer i fugisser.
2. Samudaya. L’origen del dolor és a l’afany de viure i en els desitjos d’actuar, de poseïr i de plaer.
3. Niroda. El sofriment es pot anul·lar si extingim la set de viure, de disfrutar i d’actuar. L’extirpació dels desigs i de les passions condueix a la serenitat i a la tranquil·litat. El Nirvana.
4. Arias tanga marga. El noble camí dels vuit braços, que porta al Nirvana. Qui el segueix es va acostant a la il·luminació.
Es poden trobar tants llibres com vulgueu sobre medicina tibetana. A Lhasa, la capital, hi ha l'hospital de medicina tradicional tibetana i els hospitals de medicina xinesa i de medicina occidental.
El turó del Chagpori, a Lhasa, la facultat de Medicina Tibetana, l’any 1938, destruïda pels xinesos després de la invasió i en l’actualitat amb la torre de comunicacions, vista des del Potala.
Làmines anatòmiques de la medicina tibetana amb punts secrets correlacionats amb trastorns físics o psíquics.
I l’arquitectura? Tot el que han bastit els tibetans al llarg dels segles. Construccions, modestes cases de pagès, fortaleses encimbellades o palaus. Construccions de parets amples, normalment amb la base més ampla que les terrasses, sempre planes com el país desèrtic i sec que és. Finestres i portes petites per protegir-se del sol i del fred. Color blanc a les parets, negre al voltants de les finestres, color ocre vermellós als edificis religiosos. Un país pràcticament sense arcs ni voltes en les construccions. Columnates i bigues rectes.
El Gompa l'edifici vermellós i el Kumbum o Stupa de múltiples advocacions, al peu de la muralla del Dzong (castell o fortalesa) de Gyantse.
EL POTALA. Extret del relat de l'Expedició Caixa de Barcelona a l'Everest de 1983.
El Potala vist des de Lhasa.
El palau de Potala es troba al mig de Lhasa, la capital de l'actual Regió Autònoma del Tibet, dins de la República Popular de la Xina.
Fou la residència i palau del govern dels diversos Dalai Lama al llarg del temps, fins que l’actual, el catorzè Dalai Lama, Tenzin Gyaltso, es va exiliar a l'Índia l’any 1959 després de la invasió de l’exèrcit xinés. Actualment és un museu i Patrimoni de la Humanitat, segons la UNESCO, declarat l’any 1994. Quan el vaig visitar per primera vegada, l’any 1983, això de Patrimoni de la Humanitat no sabíem ni que era. L’edifici, palau o fortalesa, s’ho mereix amb escreix i només es pot comparar amb alguns, ben pocs, edificis del mon.
El Potala és, sens dubte, la construcció més gran i espectacular del Tibet i potser, de tota l’Àsia. A més de residència dels dalai-lames, era també l'escenari dels grans actes oficials de l'estat i seu del govern tibetà. Té molta importància religiosa i encara és un centre de devoció rellevant; els pelegrins s'hi atansen des de tots els racons del Tibet, sovint mesurant el trajecte amb el seu cos. També tenia funcions monàstiques i docents. El Potala és un dels pocs centres religiosos del Tibet que es va preservar durant les destruccions de la Revolució Cultural Xinesa. Els militars xinesos, situats en territori hostil, es van cuidar molt de que alguns radicals xinesos no provoquessin als tibetans més enllà del mínim necessari. El seu estat de conservació actual és molt bo.
Cerco bibliografia: el nom de Potala fa referència al lloc de residència celestial del bodhisattva Avalokitesvara, conegut en els antics escrits budistes com Riwo Potala. Cal destacar que hom considera els dalai-lames com una emanació o reencarnació d'Avalokitesvara, des del punt de vista religiós i hereus del gran emperador tibetà Songtsen Gampo (segle VII, temps dels regnes visigots a Hispània) en el terreny polític. Avalokitesvara és una de les formes de presentar-se o un dels avatars de Buda, que va començar com a home, fill d’un rei, i va acabar com bodhisattva, que és qui arriba a l’eternitat per mèrits propis. Una cosa així com Pare, Fill i Esperit Sant, tres formes de presentar un sol mateix Deu. Es clar que, els tibetans no tenen deus; només humans que han trobat l’eternitat i els seus exemples i emanacions sòn els que es veneren actualment. La imatge més venerada del Potala és, òbviament, la d'Avalokitesvara. És difícil esbrinar quina part del culte és religiosa, culte al bodhisattva, o política, desig de que retorni l’antic dirigent del Tibet lliure, el Dalai Lama.
Abans de la construcció del palau de Potala, els dalai-lames tenien la seva residència al monestir de Drepung, molt proper a Lhasa. La institució dels dalai-lames havia nascut l’any 1578, amb el III Dalai-Lama. Els anteriors foren designats més endavant, pòstumament. El Ganden Potrang de Drepung va arribar també a ser la seu del govern tibetà. En època del gran cinquè V Dalai-Lama (Ngawang Lobsang Guiamtso, 1617-1682) hom va decidir donar més amplitud a la seu del govern i per això es va inspirar en els governants anteriors, que exercien el poder des d'un dzong, castell o fortalesa en tibetà. Es va triar el turó de Marpo Ri a Lhasa, que gaudia de l'avantatge de trobar-se en un lloc proper de Drepung, Ganden i Sera, els monestirs més grans del Tibet, de la proximitat del Jokhang, una cosa així com la catedral del lamaisme, i de ser la seu del govern en l'època de l’imperi tibetà de Songtsan Gampo al segle VII.
L'estructura constructiva del palau del Potala és força complexa. Degut a la seva situació (dalt una muntanya) la disposició de les diferents dependències es desenvolupa en diversos nivells, que, afegit a les diferents etapes constructives fa que el conjunt sigui de difícil interpretació: diferents alçades, cossos sobreposats i encastats l'un amb l'altre. Bàsicament hom divideix el palau en dues parts principals: el Potrang Karpo (Palau Blanc), seu del govern i el Potrang Marpo (Palau Roig) amb caràcter religiós.
Les mateixes dimensions del Potala, 130.000 m², amb una sèrie interminable de capelles i estances, moltes d'elles amb desenes d'imatges, fa que hom en compti més de 200.000, de totes mides i èpoques. A això cal afegir les pintures murals, els estupes, tangkes, teixits ornamentals, vestuari, armament ritual antic, objectes de culte, ceràmica... fan d'aquest lloc rellevant tant des del punt de vista cultural com a artístic. Dins el palau reposen les restes de vuit dalai lames.
El 13é Dalai Lama, l’any 1922, va fer una restauració del conjunt monumental, des de canviar velles columnes i bigues fins a ampliar capelles i sales del palau.
Potrang Karpo. Palau Blanc. Seu del govern tibetà.
L’antiga escola de funcionaris a la dreta del pati.
Des de les rampes d'accés i després de passar per un vestíbul i diversos corredors s’arriba al Deyang Shar, un ampli pati dominat per l'imposant edifici del Palau Blanc. En aquest pati es feien les cerimònies i festes a l'aire lliure. A la dreta es troba una escola, construïda pel 7é Dalai Lama, a la primera meitat del segle XVIII. Al Palau Blanc s'hi accedeix per una escalinata de pedra que dóna pas a una escala de fusta, molt dreta. La part més alta de l'edifici es va destinar a residència dels dalai lames. Allí hi ha un seguit d’estances, una sala a la recepció de visitants, la capella particular (Gompo Khang), i les cambres utilitzades pels dalai lames.
El Palau Blanc està centrat pel Tsomchen Shar, la sala d'assemblees. Aquest lloc fou l'escenari de les més importants cerimònies de l'estat tibetà. Aquí foren coronats els dalai lames. La decoració mural és de l'època del Gran Cinquè. És la sala més gran d'aquest sector, la fusta de les estructures està decorada amb relleus i pintures de colors vius.
Potrang Marpo (Palau Roig) amb funcions religioses.
Aquesta edificació s'aixeca a ponent del Palau Blanc, la seva façana fosca s'aixeca sobre la ciutat de Lhasa, donant al conjunt del palau el seu aspecte característic. Es tracta d'una laberíntica sèrie de cambres, capelles i altres habitacions connectades per passadissos i escales dretes i estretes. Hi ha parts de l’edifici que encara s’atribueixen al palau o fortalesa de Songtsan Gampo i moltes imatges, estupes i tangkes tan antigues com del segle VIII d’art tibetà arcaic. També hi ha les tombes-relicaris de diversos Dalai-Lames.
Cambra del dalai-lama.
A la planta baixa se situa la gran sala d'assemblees anomenada Tsomchen Nub. És dedicada al Gran Cinquè, decorada amb obres d'alt nivell i pintures murals del segle XVII que cobreixen una superfície de 280 m². La superfície d'aquesta sala és de 725 m², la més gran de tot el Potala. Conté valuosos tangkes i el tron del VI Dalai-Lama.
Rica portalada interior del Potala
Portalades principal i lateral del Norbulingka, als afores de Lhasa.
Era el palau d'estiu del Dalai Lama.