LA HISTÒRIA DELS MUNTANYENCS

UN LLIBRE D'HISTÒRIA
Ja sabeu que llegeixo totes les històries i relats que trobo sobre alpinistes que amb els seus escrits han deixat record dels esforços i aventures viscuts. Sobretot dels clàssics i dels pioners; quan ningú ho havia fet abans. 
M’ha caigut a les mans un llibre que no coneixia. És aquest. La portada i la primera pàgina amb l’editor i les dades. L’editorial ja no existeix i dubto que es pugui trobar més enllà de llibres de vell o de segona mà. Es va publicar l’any 1933 quan encara pujar a l’Everest era un desig no acomplert per ningú.
 

 
L’Himàlaia, és on arrelen i senyoregen les muntanyes més elevades de la Terra. Els 14 cims de més de vuitmil metres d’altitud sòn aquí. La gran vall de l’Indus el separa en dos parts. A l’oest el Karakorum amb quatre cims (K2, Broad Peak, Gasherbrum 1 o Hidden Peak i el Gasherbrum 2). A l’Himàlaia pròpiament dit es troben els altres deu cims de vuit mil metres: per ordre d’oest a est: Nanga Parbat, Dhaulagiri, Annapurna, Manaslu, Cho Oyu, Sisha Pangma, Everest, Lhotse, Makalu i Kanchenjunga. Per si algú tenia dubtes.
Des del segle XIX, quan es va anar coneixent la seva altitud, aquestes valls i muntanyes van ser objecte dels desitjos d’alpinistes, aventurers i somiadors de tota mena.
Aquest llibre relata les experiències de diversos d’aquells expedicionaris. Les expedicions alemanyes de Bauer (1929 i 1931) al Kanchenjunga. Es van retirar havent arribat a 7.700 metres. Com dada històrica, un dels membres del grup era Peter Aufschnaiter que anys més tard va ser el cap de l’expedició alemanya al Nanga Parbat de 1939 i protagonista amb Heinrich Harrer de la fugida al Tibet d’un camp de presoners anglés de l’India (Veieu “Set anys al Tibet”). 
També al Kanchenjunga, l’expedició del Dr. Gunther Dyhrenfurth, el premonsó de 1930. Expedició internacional composta per austríacs, alemanys, suïssos i anglesos amb diverses primeres ascensions a cims de la zona, però que tampoc va coronar el Kanchenjunga. 
Més capítols, amb les expedicions britàniques a l’Everest de 1921 (Howard-Bury), 1922 i 1924 (Bruce) amb descripció acurada de les voltes i revoltes per trobar una ruta d’ascensió a l’Everest des del Tibet, fins trobar la glacera oriental de Rongbuk i la paret del Txang La o Coll Nord com a ruta més factible.
Recomano veure el film de l’expedició de 1922, recentment restaurat que mostra un Tibet que els de la nostra generació ja no hem vist.
https://www.youtube.com/watch?v=tpaJRFWUEc0
Aquests relats i el film complementen el llibre del capità Noel “Throuth Tibet to Everest”, fotògraf i cineasta d’aquella expedició de 1922. Podeu trobar un comentari aquí: 
https://www.maldemuntanya.cat/2024/06/through-tibet-to-everest.html
Aquelles expedicions britàniques van ser tràgiques; l’any 1921 va morir un expedicionari abans d’arribar al campament base, el 1922, van morir set xerpes sepultats per una allau al Coll Nord o Txang La. L’any 1924 van desaparèixer George Mallory i Andrew Irvine en un intent d’arribar al cim. El cos de Mallory no es va trobar fins l’any 1999; on és Irvine és encara una incògnita.
El darrer capítol per mi ha estat el més interessant, perqué no en sabia res d’aquells fets. Tot i que no és va tractar ben be una expedició alpinística, si que va tenir un punt d’innovadora.
 
L’any 1933, la Royal Geographical Society de Londres, a proposta del coronel L.V.S. Blacker va acceptar explorar el camí a l’Everest des del Nepal, però sense haver-hi de posar els peus, ja que el rei del Nepal, tancat a tota negociació sobre el tema, mantenia el país tancat als estrangers. Es tractava de fer un reconeixement aeri de les valls d’aproximació al massís de l’Everest. Amb el permís del rei del Nepal, no fos cas que calgués fer un aterratge d’emergència. Partint d’un aeroport de la Índia britànica (Purnia, estat de Bihar, uns 500 km al nord de Calcuta i prop de la frontera nepalesa), dos aviadors, lord Clidesdale, cap d’esquadreta, i el tinent MacIntyre van sobrevolar l’Everest el dia 2 d’abril de 1933, amb els coronel Blacker com observador i Bonnet com a fotògraf, en dos avions biplans i biplaces Westland Wallace. Es van fotografiar mútuament com es pot veure a les fotografies, amb l’Everest al davant del morro del avió que va al davant. 
Primer vol sobre l’Everest. L’expedició pretenia deixar una Union Jack al cim, però és evident que això no podia ser i no es va acomplir el desig dels patrocinadors.

La feta, però va inspirar a un altre somniador, aventurer i místic. 
Maurice Wilson, després d’aprendre a pilotar, va comprar un avió de segona mà i  l’any 1934 va volar fins a l’Índia, aleshores britànica, per intentar pujar al’Everest. Cal saber que mai havia pujat una muntanya i que les seves armes eren l’autocontrol i el dejuni. Les autoritats colonials, per evitar conflictes, van confiscar l’avió i van prohibir-li entrar al Tibet, pel que es va veure obligat a passar l’hivern a Darjeeling. Allà va conèixer quatre xerpes, veterans d’expedicions a l’Everest. A la primavera, disfressats de peregrins, van fer via cap a la vall de Rongbuk. Res va sortir com s’esperaven i la manca de material i de suminstres va posar les coses molt costa amunt. Abandonat pels xerpes al peu del Txang La, ho va intentar en solitari. Va morir el dia 31 de maig després d’escriure al seu diari “Fa un dia esplèndid”. La tenda i el seu cos van ser trobats per l’expedició d’Eric Shipton l’any 1935 i enterrat allà mateix. Desconeixem si va morir de cansament, de fred, d’inanició o d’alguna forma de mal de muntanya.

 
Un altre que no era alpinista, i potser tocat del bolet, però aventurer, somiador i pioner, segur que també ho era.