Through Tibet To Everest.

 

                 

Through Tibet To Everest. J. B. L. Noel. London: Edward Arnold, 1927.

Por el Tibet al Everest. J. B. L. Noel. Madrid: M. Aguilar. Editor, 1929.

Llibre clàssic imprescindible pels interessats en aquelles llegendàries expedicions d’exploració de terres i muntanyes desconegudes, escrit per un dels expedicionaris. A més a més de ser molt ben escrit, ben traduït de l’anglés i que és llegeix molt fàcilment, és un document de molt valor per les descripcions del Tibet d’aquells anys i de les interioritats de les mateixes expedicions.

John Baptist Lucius Noel (26 Febrer 1890 – 12 Març 1989) va ser un militar, explorador, alpinista i cineasta britànic conegut per les seves fotografies i films a les expedicions angleses a l’Everest de 1922 i 1924. El film de 1924 va tenir ressò mediàtic a l’època.

La fotografia més coneguda de J. B. L. Noel. Filmant des del Coll Nord de l’Everest a 7050 metres, l’any 1922.

El llibre comença amb la descripció del seu primer viatge al Tibet l’any 1913 en que, disfressat de pelegrí sord i mut va arribar fins a uns 50 km de Rongbuk però va haver de recular precipitadament. Segons explica ell mateix, un guàrdia tibetà el va descobrir i li va disparar amb el seu trabuc; com que també anava armat, s’hi va tornar i el va tombar d’un tret. Allà es va acabar l’intent. Fugida cap a l’India britànica abans de que més guàrdies tibetans tornèssin amb justificades males puces.

A l’expedició britànica a l’Everest de l’any 1922 va tornar al Tibet com a fotògraf i cineasta oficial. No es va poder arribar al cim.

L’any 1924 aprofitant l’experiència prèvia hi van tornar.

En aquella expedició, Edward Felix “Teddy” Norton, que actuava com a cap d’expedició, i el Dr. Theodore Howard Somervell van arribar fins a 8500 metres prop del que des d’aleshores s’anomena “Corredor Norton” que surca la paret nord. Somervell va fer la famosa fotografia de Norton progressant cap al corredor, just per sota del “Segon esglaó” a 8560 metres d’altitud. La màxima altitud assolida pels humans en aquella època.

Pocs dies després van sortir cap al cim Andrew Comyn "Sandy" Irvine i George Herbert Leigh Mallory. Mai van tornar i l’expedició es va retirar. Els moviments amunt i avall, les relacions entre els expedicionaris i els xerpes, l’esgotament i els dubtes, seguint el relat, fan entrar al lector dins de les difícils presa de decisions.

L’any 1999 una expedició americana va localitzar el cos d’en Mallory a poca distància d’on es veu en Norton ascendint l’any 1924 a la fotografia anterior. Més avall del “Segon esglaó” amb la cama fracturada, el que vol dir que devia caure, que el fred i l’esgotament no trenquen les cames. El cos d’Irvine encara no s’ha trobat. Si algú hi té interès, un altre dia parlarem de la meva hipòtesi d’on deu ser l’Andrew Irvine.

En John Baptist Lucius Noel devia ser un home sensat i clarivident. Els darrers capítols del llibre els dedica a proposar un programa per una futura ascensió a l’Everest que ell veu inexorable, donades les característiques dels humans.

Llegiu que va escriure al seu llibre l’any 1926:

“Destruídas ya las teorias previas de muchos sabios, según la cuales los alpinistas no podían llegar a tales alturas con la fatiga producida por el ejercicio, ¿que conclusión cabe sacar de esta proeza incomparable de Norton y Somervell? Podemos decir, como Norton fué el primero en hacerlo, que al hombre le es posible alcanzar la cumbre del Everest por su propio esfuerzo y sin oxígeno artificial. Siempre se suscitarà de si debe emplearse o no el oxigeno. Con un aparato respiratorio perfeccionado, en unión de campamentos mejor equipados y mas altos y periodos mas largos de aclimatación, la cumbre del Everest se hallará sin duda algún día al alcance del alpinista entusiasta ordinario y con ayuda del oxigeno estarà incluso al alcance de los turistas arriesgados del futuro.”      

Santa paraula!

L’imatge mostra una fila de turistes d’altitud i de xerpes pujant cap al Coll Sud de l’Everest un dia de bon temps. Ja ho havia dit el profeta fa cent anys!

El sermó del bisbe de Chester al funeral de Mallory i Irvine: “Ascensiones in corde suo disposuis”, que es podria traduir potser com: “La ruta d’ascensió la tenien al cor”.