dilluns, 20 de març del 2017
Preguntes rebudes a classes o conferències:
I perquè dius que portar arròs i patates a 6500 metres no canviaria gaire la dieta d'una expedició?
Doncs perquè a 6500 metres no es poden coure aliments crus, excepte que sigui amb una olla a pressió que no acostumem a tenir. En altitud la pressió ambiental disminueix, el que provoca menys oxigen disponible a l’atmosfera. Peró, a més a més, en altitud disminueix la temperatura a la que bull l’aigua.
L’aigua bull a 100ºC a nivell del mar quan s’iguala la pressió ambiental i la pressió del vapor de l’aigua calenta. Però a menor pressió, l’aigua bull a menor temperatura.
Així va ser com van definir les altituds els primers exploradors de l’Himàlaia. Amb un fogonet, un cassó d’aigua i un termòmetre. Unes històries de viatges interessants.
La fórmula és Altitud = Temperatura aigua a nivell del mar (100ºC) menys Temperatura a la que bull on som, dividit per 0,00337 (que és la Constant de disminució de la temperatura d’ebullició segons la pressió ambiental.
O, el que és el mateix, a 6500 metres d’altitud l’aigua bullirà aproximadament a 77,5ºC.
I bullint les patates i l’arrós a 77,5ºC quantes hores necessitarem per fer un plat que es pugui menjar? I les hores rai, anem ara al que és important a l’expedició: quantes càrregues de butà necessitariem?
No en tenim tantes, o sigui que hem acabat la discussió.
A menjar el que hi hagi o el que es pugui.
Excepte que trobis olles a pressió, que n'hi ha, les puguis carregar fins allà dalt, que es pot, que tinguis propà suficient, sabent que primer hauràs de fondre la neu i que tinguis forces i paciència per cuinar.... Sense comptar que, un fogonet es trabuca i vessa l'aigua fàcilment a dins la tenda i que cremar tenda, sac, motxilla o bota de plàstic pot representar una catàstrofe.
Així i tot, a les expedicions al Lhotse Shar dels anys 1984 i 1987, amb unes petites olles a pressió d'alumini, molt lleugeres, cuinàvem arrós, llenties, patates i mongetes fins a 6400 metres, amb carn seca o tonyina, alls, bitxos picants i espècies. Una delícia, un treure el ventre de pena i una injecció de moral, donades les dures circumstàncies del lloc i el moment.
I perquè dius que portar arròs i patates a 6500 metres no canviaria gaire la dieta d'una expedició?
Doncs perquè a 6500 metres no es poden coure aliments crus, excepte que sigui amb una olla a pressió que no acostumem a tenir. En altitud la pressió ambiental disminueix, el que provoca menys oxigen disponible a l’atmosfera. Peró, a més a més, en altitud disminueix la temperatura a la que bull l’aigua.
L’aigua bull a 100ºC a nivell del mar quan s’iguala la pressió ambiental i la pressió del vapor de l’aigua calenta. Però a menor pressió, l’aigua bull a menor temperatura.
Així va ser com van definir les altituds els primers exploradors de l’Himàlaia. Amb un fogonet, un cassó d’aigua i un termòmetre. Unes històries de viatges interessants.
La fórmula és Altitud = Temperatura aigua a nivell del mar (100ºC) menys Temperatura a la que bull on som, dividit per 0,00337 (que és la Constant de disminució de la temperatura d’ebullició segons la pressió ambiental.
O, el que és el mateix, a 6500 metres d’altitud l’aigua bullirà aproximadament a 77,5ºC.
I bullint les patates i l’arrós a 77,5ºC quantes hores necessitarem per fer un plat que es pugui menjar? I les hores rai, anem ara al que és important a l’expedició: quantes càrregues de butà necessitariem?
No en tenim tantes, o sigui que hem acabat la discussió.
A menjar el que hi hagi o el que es pugui.
Excepte que trobis olles a pressió, que n'hi ha, les puguis carregar fins allà dalt, que es pot, que tinguis propà suficient, sabent que primer hauràs de fondre la neu i que tinguis forces i paciència per cuinar.... Sense comptar que, un fogonet es trabuca i vessa l'aigua fàcilment a dins la tenda i que cremar tenda, sac, motxilla o bota de plàstic pot representar una catàstrofe.
Així i tot, a les expedicions al Lhotse Shar dels anys 1984 i 1987, amb unes petites olles a pressió d'alumini, molt lleugeres, cuinàvem arrós, llenties, patates i mongetes fins a 6400 metres, amb carn seca o tonyina, alls, bitxos picants i espècies. Una delícia, un treure el ventre de pena i una injecció de moral, donades les dures circumstàncies del lloc i el moment.
edit