Translate content

AVENTURES A L'HIMÀLAIA. ELS GRANS DE L'ALPINISME.


HACIA EL TRONO DE LOS DIOSES

 

Herbert Tichy. Viena 1912 – 1987.

Un dels grans de la història de l’alpinisme. Geòleg de formació, viatger, alpinista, escriptor i periodista.

     

El 19 d'octubre de l’any 1954, amb Pasang Dawa Lama i Joseph Sepp Jöchler, aconsegueix la primera ascensió mundial, al cim Cho Oyu de 8188 metres d’altitud. Una expedició lleugera, tres homes sols, que va posar en evidència les multitudinàries expedicions que s’estilaven aleshores. Sense oxígen, per cert. 

 

 El llibre que us recomano avui, relata les aventures i les desventures d’un viatge per l’Àsia de l’any 1934 amb un intent d’ascensió al Gurla Mandatha. Pels qui agradi la literatura de viatges i descobertes. Aventura pura. 

El llibre, no el vaig poder deixar ni per descansar una estona els meus vells ulls cansats. Vaig xalar de les descripcions dels llocs per on passava. Potser perquè l'any 1977 (44 anys més tard!) nosaltres també viatjàvem per l'Afganistan amb unes furgonetes atrotinades. Encara pot apassionar més el paisatge humà amb qui interactua. Els personatges amb qui conviu, col·labora o confronta son memorables. Però sobretot, del subtil sentit de l’humor amb que salpebra totes les aventures. 

 Anar i tornar a l’Índia des de Viena en una vella moto Puch té el seu punt romàntic. Llunyania apart, heu de tenir present que en aquell temps era viatjar a l’imperi britànic d’orient, passant per les terres ignotes que hi havia al mig.

 Una semblança per conèixer el personatge. Amb 20 anys, tip i cuit de l’avorrida vida universitària a Viena se'n va anar a la Índia en moto (1932). 

Dos anys després, amb l’indiscutible argument de recollir dades per la seva tesi doctoral, hi va tornar. Aquesta vegada, però, va viatjar per Birmània, va entrar al Tibet disfressat de pelegrí hindú, va intentar la primera ascensió al Gurla Mandata (7694 metres) havent-se de retirar a 7200 metres, va fer la kora, la peregrinació mística i religiosa al voltant del Kailash. Va voltar per Afganistan fins que va tornar a Europa cavalcant la seva moto.

Aquest llibre va ser publicat a Barcelona per l’Editorial Labor l’any 1955. Encara es pot trobar de segona mà. Afortunadament l’editorial Altaïr l’ha reeditat.

 Per cert, sabíeu que Gurla Mandatha vol dir una cosa així com: “Munt de pedres negres on creixen les herbes aromàtiques”  

  Imatge. El Gurla Mandatha (7694 m).  

 

 Imatge. Pedres d’oració i crani de iak gravat a la Kora del Kailash. Fotografia Antoni Ricart 2007.  

 

 Imatge. Representació del Kailash en una tangka, tapís religiós tibetà. 

 

 Imatge. El mont Kailash, vist des de l’est. 

 

 Imatge. El Kailash, al fons del paisatge, vist des de Xiu Gompa, el temple dels ocells, a la riba del llac Manasarovar. Fotografia Antoni Ricart 2007. 

 

 Imatge. L’Himalaia, el Cho Oyu, vist des de l’altipla del Tibet.  Fotografia Antoni Ricart 2007. 

 

 Imatge. Cara nord-est  del Kailash vist des del Drolma Lha. Fotografia Antoni Ricart 2007. 

                                        

 Imatge. Començant la marxa de la Kora del Kailash des del poble de Darchen. Fotografia Antoni Ricart 2007.

 

Etiquetes: , , , , ,
edit

ELS MALS DE MUNTANYA.

 

NOMÉS N’HI HA UN O ÉS UN MONSTRE AMB MOLTES CARES?

 

Avís per metges residents i altres professionals interessats en la medicina de l‘altitud. 

 

Els doctors Eduardo Garrido Marín i Javier Botella de Maglia, metges de muntanya veterans, junt amb el col·lega peruà Óscar Castillo han publicat a la Revista Clínica Española una revisió de les malalties atribuïdes a l’altitud, agudes, subagudes i cròniques.

 

Posem una captura de pantalla de l’encapçalament amb el que serà fàcil pels professionals trobar l’article complet. 

 

 

De tant en tant trobem escrits, àudios o vídeos als mitjans de comunicació habituals que esmenten el Mal de Muntanya. Com si només n’hi hagués un. 

 

Malalties relacionades amb l’altitud n’hi ha diverses depenent de les persones, de l’altitud, de l’edat, de la velocitat d’ascensió, de la durada de l’estada i una pila d’altres factors.

 

No és igual pujar en avió a Lhasa (3600 metres) i tenir un Mal Agut de Muntanya o un Edema Pulmonar d’Altitud, que un soldat destinat a les posicions frontereres del Kashmir o del Tibet (5200 metres) es posi malalt per Mal Subagut d’Altitud. O moltes altres formes diferents d’emmalaltir per l’altitud.

 

Vistes algunes de les ximpleries i simplificacions publicades sobre els mals de muntanya ja feia falta una posada al dia i una revisió dels coneixements sobre aquest tema. Tot plegat escrit a nivell de difusió entre tots els professionals interessats. 

 

Afegeixo algunes de les respostes d’aquest bloc a publicacions que vaig considerar inexactes:

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/els-que-no-van-tornar-de-lhimalaia/

 

https://www.maldemuntanya.cat/2018/03/trastorns-propis-de-lalpinisme.html

 

https://www.maldemuntanya.cat/2021/01/aclimatacio-al-pirineu.html

 

 

Imatge. Un cas d’Edema Cerebral d’Altitud. Noteu la cara inflada i inexpressiva. 

 

 

Imatge. El Dr. Antón Rañé Tarragó provant una vàlvula expiratòria (PEEP. Positive End Expiratory Pressure) que s’havia utilitzat per tractar l’Edema Pulmonar d’Altitud.

 


Etiquetes: , , , , ,
edit



Arxiu d'escrits



Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@gmail.com


Apunta't a la llista de correu de Mal de Muntanya

* indica que es obligatorio

Intuit Mailchimp