Translate

Ang Rita Sherpa

EN RECORD D’ANG RITA SHERPA. L’any que Ang Rita va venir a Barcelona.
Ha mort Ang Rita Sherpa, a casa seva, als 72 anys d’edat. 
Nascut prop de Thame, a la vall de Solu Khumbu, més a prop del Cho Oyu que de l’Everest, Ang Rita ha fet història a la muntanya.
Imatges. Ang Rita Sherpa en els seus anys de muntanya, amb el vestit tradicional xerpa a casa seva i en una fotografia d'estudi amb l'Everest i els Lhotse de fons.

Comentari 1.- Als qui portem aquest bloc no ens interesen gaire el récords ni els qui s’escarrassen per aconseguir-los. Considerem que només sòn competició, vanitat o interessos econòmics. Res perdurable. Superficialitat sense gruix. Son només passions. Si alguna cosa hem aprés dels xerpes i del seu budisme és: busca l’equilibri i fuig dels conceptes religiosos de bo i de dolent, de pecat i de salvació, de permés o de prohibit. O dels conceptes del que és haram o halal pels musulmans. Om mani pedme um: l'estabilitat de la flor de lotus sobre l'aigua. Per això molts xerpes miren a aquells muntanyencs competitius com gent que no ha aprés gaire del que ells i els tibetans creuen. La competició sana és progressar contra un mateix, no contra els altres.

Guanyar a ningú ni assolir cap rècord no tenia gaire interés per Ang Rita. Sense proposar-s’ho, gairebé sense voler, va pujar 10 vegades l’Everest per diferents vies. I altres cims de vuitmil metres, 8 vegades més. Era la seva humil manera de guanyar-se la vida i tirar endavant a la família. Però ell no era un escalador mediàtic, ell era un treballador contractat. Per això només era conegut pels muntanyencs que freqüentàvem l’Himàlaia. I pels metges de muntanya que ens admiràvem d’aquell home que tenia una resistència portentosa a l’esforç en altitud.
Podreu trobar moltes biografies, obituaris i semblances a la xarxa. Jo només us en poso una del New York Times:


Comentari 2.- El xerpa és una llengua derivada del tibetà. Penso que quan soc al país xerpa, no els hi haig de parlar anglés ni nepalés. No els hi haig de dir “Namasté” ni “Good Morning” sinó “Tashi Delek”. Com tampoc dic “Thank you” ni “Dannabhat” sinó “Tuk Txe”. Intento mostrar respecte a la cultura de la gent del país que parlen i escriuen una llengua de l’àmbit tibetà, no anglés ni indonepalés. 
Per respecte a ell i als seus, us poso també el seu nom en nepalès. En realitat, hauria volgut posar el seu nom en l’alfabet tibetà, que és el que fan servir els xerpes, però no ho he sabut trobar. Quan ho trobi ho penjo.
आङ्गरिता शेर्पा

Podeu trobar la biografia d’Ang Rita a molts llocs de la xarxa, però jo us vull explicar aquí una part de la seva vida que coneix poca gent.
Ang Rita va ser a Barcelona l'any 1992. Perqué? 
Fa vint-i-vuit anys el grup de metges de muntanya de Catalunya era molt actiu. Treballàvem molt en expedicions, en estudis mèdics i en l'organització dels cursos del diploma internacional de medicina de muntanya. Fins al punt de que la International Society for Mountain Medicine  (ISMM) ens va demanar fer el seu 5é congrés mondial a Barcelona l’any 2002. I així es va fer.  
 


 
 
Imatges. 
  • Portada del llibre Health and Height amb totes les aportacions mèdiques al 5º Congreso Mundial de Medicina de Montaña. Editat per Publicacions de la Universitat de Barcelona l'any 2003. El podeu trobar a: ISBN: 84-475-2733-6. 
  • El tríptic de presentació del congrés. 
  • Conjuntament amb el congrés es va fer un curs del Diploma de Medicina de Muntanya avalat per la ISMM, la Union Internationale des Associations d'Alpinisme (UIAA) i el Comité International du Sauvetage Alpin (CISA-IKAR). El curs es va fer al Pirineu, en una travessa entre les Planes de Son i la vall de Bohí, amb classes a cada refugi. Aquesta era l'ensenya per cosir a la jaqueta o a la motxilla.

Durant aquells anys d’activitat frenètica en medicina de muntanya, el prestigi científic i la tenacitat del Dr. Eduardo Garrido Marín van aconseguir que els laboratoris Sandoz financèssin el viatge de vuit xerpes a Barcelona per participar en diversos estudis mèdics relacionats amb les lesions cerebrals que la manca d’oxígen de l’altitud pot produir. De manera que Ang Rita Sherpa va venir a Barcelona, es va sotmetre a diversos estudis mèdics, i com els altres xerpes, va pedalar a la bicicleta estàtica i va bufar a l’espiròmetre al laboratori del Centre d'Alt Rendiment (CAR) i el Departament de Fisiologia de la Universitat de Barcelona. I també altres estudis com una Ressonància Magnètica Nuclear cerebral.
D’aquella estada es van fer ressò alguns diaris i revistes.  Penso que va ser feliç entre nosaltres, content de la visita a la nostra ciutat i del tracte rebut.
 


Imatges. Pàgines del diari Avui, La Vanguardia i El Mundo Deportivo d'aquells dies.
 
 
Imatge. Ang Rita Sherpa, rebut pel Dr. Garrido, a la seva arribada a l'aeroport del Prat.

Imatge. Ang Rita dalt d'una barca, prop de les coves que hi ha a la Costa brava entre Palamós i Calella de Palafrugell.


Comentari 3.- Afegim un relat del Dr. Eduardo Garrido sobre aquells dies amb els xerpes. Jo vaig comentar que Ang Rita, a la barca, fa cara de no tenir-les totes. Sobrat a la muntanya, però insegur sota els penyasegats de la Costa Brava.

Ton,

Llevas razón. Está como asustado, ¿verdad? Fue curioso porque ese día hizo muy mala mar. En la barca íbamos unas 15 personas, incluyendo los sherpas, y acabamos casi todos con un mareo monumental. Pero Ang Rita, que era la primera vez en su vida que navegaba por mar, no se mareó nada. Cuando llegamos a Calella pedimos una gran paella de marisco para todo el grupo, y unas cremas catalanas de postre. Pese a lo suculento que estaba todo, yo casi no pude comer del mal cuerpo que se me quedó de la barca, pero los sherpas se pusieron las botas. Tal vez pensaron, por si nos ahogamos al regreso hacia Palamós. Otra cosa divertida fue cuando dimos un paseo por el espigón de Palamós. No veas los brincos a toda velocidad que pegaban entre las rocas buscando cangrejos; ya solo con eso cualquiera podría ver que eran de una raza especial.

Ang Rita, que era el mas alto de todos, tenía como una actitud escoliótica y su caminar en terreno llano sobre asfalto era como errático, como dando tumbos. Nadie pensaría que ese hombre había hecho lo que había hecho en el Everest. Están adaptados desde niños a terrenos empinados y escarpados. Uno de los estudios que realizamos y no llegamos a publicar es un estudio biomecánico de su caminar, pues yo recuerdo que los sherpas tienen cierto genu recurvatum y pies planos, lo que también observé en porteadores, que les beneficia en el avance pendiente arriba cuando van cargados. El estudio biomecánico solo se quedó en las imágenes que obtuvimos de sus plantas de los pies, las cuales guardo, pero ahí se han quedado desde entonces en un cajón.

Recuerdo que una vez Enric Lucas me dijo que había visto a Ang Rita llegando al Collado Sur del Everest cargado como una mula, avanzando a un ritmo increíble y vestido con pantalones tejanos raídos, con un cinturón que era una cuerda de saco y el hombre tan pancho. No me extraña que internacionalmente se le apodaba el “Snow Leopard”, por sus excepcionales condiciones fisiológicas.
Un abrazo, 
Eduardo Garrido

 
Amb aquelles dades, els anys següents van anar sortint un seguit de publicacions a revistes mèdiques de prestigi. La tesi doctoral del Dr. Garrido, basada en aquestes publicacions, va rebre el premi a la millor tesi de l’any. 

Un record afectuós per Ang Rita Sherpa.
I també per aquell equip de Medicina de Muntanya que es va anar esvaint.
 
Afegim unes imatges de la primera plana d’algunes d'aquelles publicacions internacionals; les que estan en obert a internet, per no ofendre els drets d'autor i no complicar-nos la vida. Podeu trobar les publicacions completes a l’Índex Medicus/PubMed. Algunes de les dades que hi trobareu pertanyen a les característiques vitals d'Ang Rita Sherpa.






Etiquetes: , , , , ,
edit

La "Normalitat" en les anàlisis de sang dels tibetans

 

Traducció.
Establint dels intervals de referència per les anàlisis de sang de pagesos i pastors adults a 4.100 metres d’altitud al Tibet basat en un estudi de salut.
Rerefons: l'altitud té una influència sustancial en els intervals de referència considerats  “Normals” (IR) de les anàlisis de cèl·lules sanguínies que anomenem hemograma. Tanmateix, l’IR que s’utilitza actualment a la Xina pels hemogrames no ha estat investigat en persones residents a àrees d'altitud. Aixó potencialment pot causar confusió en els diagnòstics de malalties i tractaments dels pagesos i pastors tibetans d'àrees de gran altitud. Per aquest motiu és necessari establir els RI “Normals” pels hemogrames de les persones residents o originàries d’àrees de gran altitud.
Mètodes: es van reclutar un total de 1.145 tibetans sans, pagesos i pastors, de la zona de Kangma, Tibet, amb molts anys de residència a una altitud entre 4.100 i 5.280 m. Es van utilitzar les directrius internacionals del Comité 28-A3 del Clínical and Laboratory Standards Institute per establir els RI per la concentració d’hemoglobina (HGB) i el recompte de glòbuls rojos (RBC), de glòbuls blancs (WBC) i de plaquetes (PLT) dels hemogrames dels tibetans.
Resultats: hi havia diferències de gènere significatives en el RI del recompte cel·lular de la sang dels pagesos i pastors, de la zona de Kangma, Tibet, amb molts anys de residència a una altitud superior a 4.100 m per sobre el nivell del mar a Kangma, Tibet. Comparat amb els RI actualment utilitzats a la Xina, els RI per la concentració d’hemoglobina (HGB) i el recompte de glòbuls rojos (RBC) a Kangma eren significativament més alts, mentre que el recompte de glòbuls blancs (WBC) era similar i el recompte de plaquetes (PLT) era més baix.
Conclusions: els RI actualment utilitzats a la Xina no poden aplicar-se als pagesos i pastors tibetans per sobre dels 4.100 m al Tibet. Els RI obtinguts actualment poden suplementar als actuals.

Aquests investigadors xinesos han publicat un estudi força interessant per diversos conceptes.
A mi em venen al cap els següents comentaris. Per ordre:


1.    La forma com estableixen els nous criteris per avaluar les anàlisis de sang dels habitants de gran altitud al Tibet semblen rigorosos. Sòn coherents amb el que sabem de l’altitud. 


2.    Metges encarregats de l’assistència a tibetans que viuen a gran altitud, han descobert que el criteri d’una anàlisi de sang “Normal” no és el mateix entre els xinesos del pla que entre els tibetans. Quan han fet anàlisis de sang a la població tibetana d’altitud, han trobat que no donen els resultats del que es considera “Normal oficial” a la Xina. Òbviament, això dificulta els diagnòstics i la correcta assistència a la població local. Siguin els autors benvinguts al club dels qui treballem la medicina de l’altitud i també al club dels qui sabem que cada població té les seves característiques, incloses les mèdiques. Fa molts anys que la humanitat coneix que en altitud augmenten els glòbuls rojos i l’hemoglobina, tant en els residents habituals com en els habitants de baixa altitud quan s’aclimaten. Cap sorpresa ni cap novetat en les seves troballes. 


3.    Cal dir que la “Normalitat” del resultat d’un laboratori està internacionalment regulada pel protocol: C28-A3. Guidelines from the Clinical and Laboratory Standards Institute. Aquest protocol ja deixa clar que la “Normalitat” l’ha de trobar cada laboratori segons la població a la que assisteix i que la “Normalitat” en el laboratori X d’Islàndia no és la mateixa “Normalitat” que al laboratori Z del Congo. Encara que es faci exactament la mateixa tècnica d’anàlisi. Pel que sembla, després de la invasió xinesa del Tibet de 1950-1951, al sistema de salut li està costant 70 anys estudiar la “normalitat” mèdica dels tibetans.  


4.    Considero lloable que metges xinesos publiquin internacionalment que tibetans residents a gran altitud han estat atesos, fins ara, amb els criteris amb que s’atenia la població xinesa i que reconeguin que no els hi ha funcionat igual. També crec que és d’agraïr l’esforç per trobar, establir i publicar, quins son els criteris de “Normalitat” (RI) en les anàlisis de sang dels tibetans. Un reconeixement als autors que, ara, esmenen les velles pràctiques del seu sistema.


5.    Referit al sistema de salut del país, potser es podien haver estalviat l’invasió i la colonització i permés el desenvolupament de la mil·lenària medicina tibetana.   
 

Etiquetes: ,
edit

Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat