Traducció.
Establint dels intervals de referència per les anàlisis de sang de pagesos i pastors adults a 4.100 metres d’altitud al Tibet basat en un estudi de salut.
Rerefons: l'altitud té una influència sustancial en els intervals de referència considerats “Normals” (IR) de les anàlisis de cèl·lules sanguínies que anomenem hemograma. Tanmateix, l’IR que s’utilitza actualment a la Xina pels hemogrames no ha estat investigat en persones residents a àrees d'altitud. Aixó potencialment pot causar confusió en els diagnòstics de malalties i tractaments dels pagesos i pastors tibetans d'àrees de gran altitud. Per aquest motiu és necessari establir els RI “Normals” pels hemogrames de les persones residents o originàries d’àrees de gran altitud.
Mètodes: es van reclutar un total de 1.145 tibetans sans, pagesos i pastors, de la zona de Kangma, Tibet, amb molts anys de residència a una altitud entre 4.100 i 5.280 m. Es van utilitzar les directrius internacionals del Comité 28-A3 del Clínical and Laboratory Standards Institute per establir els RI per la concentració d’hemoglobina (HGB) i el recompte de glòbuls rojos (RBC), de glòbuls blancs (WBC) i de plaquetes (PLT) dels hemogrames dels tibetans.
Resultats: hi havia diferències de gènere significatives en el RI del recompte cel·lular de la sang dels pagesos i pastors, de la zona de Kangma, Tibet, amb molts anys de residència a una altitud superior a 4.100 m per sobre el nivell del mar a Kangma, Tibet. Comparat amb els RI actualment utilitzats a la Xina, els RI per la concentració d’hemoglobina (HGB) i el recompte de glòbuls rojos (RBC) a Kangma eren significativament més alts, mentre que el recompte de glòbuls blancs (WBC) era similar i el recompte de plaquetes (PLT) era més baix.
Conclusions: els RI actualment utilitzats a la Xina no poden aplicar-se als pagesos i pastors tibetans per sobre dels 4.100 m al Tibet. Els RI obtinguts actualment poden suplementar als actuals.
Aquests investigadors xinesos han publicat un estudi força interessant per diversos conceptes.
A mi em venen al cap els següents comentaris. Per ordre:
1. La forma com estableixen els nous criteris per avaluar les anàlisis de sang dels habitants de gran altitud al Tibet semblen rigorosos. Sòn coherents amb el que sabem de l’altitud.
2. Metges encarregats de l’assistència a tibetans que viuen a gran altitud, han descobert que el criteri d’una anàlisi de sang “Normal” no és el mateix entre els xinesos del pla que entre els tibetans. Quan han fet anàlisis de sang a la població tibetana d’altitud, han trobat que no donen els resultats del que es considera “Normal oficial” a la Xina. Òbviament, això dificulta els diagnòstics i la correcta assistència a la població local. Siguin els autors benvinguts al club dels qui treballem la medicina de l’altitud i també al club dels qui sabem que cada població té les seves característiques, incloses les mèdiques. Fa molts anys que la humanitat coneix que en altitud augmenten els glòbuls rojos i l’hemoglobina, tant en els residents habituals com en els habitants de baixa altitud quan s’aclimaten. Cap sorpresa ni cap novetat en les seves troballes.
3. Cal dir que la “Normalitat” del resultat d’un laboratori està internacionalment regulada pel protocol: C28-A3. Guidelines from the Clinical and Laboratory Standards Institute. Aquest protocol ja deixa clar que la “Normalitat” l’ha de trobar cada laboratori segons la població a la que assisteix i que la “Normalitat” en el laboratori X d’Islàndia no és la mateixa “Normalitat” que al laboratori Z del Congo. Encara que es faci exactament la mateixa tècnica d’anàlisi. Pel que sembla, després de la invasió xinesa del Tibet de 1950-1951, al sistema de salut li està costant 70 anys estudiar la “normalitat” mèdica dels tibetans.
4. Considero lloable que metges xinesos publiquin internacionalment que tibetans residents a gran altitud han estat atesos, fins ara, amb els criteris amb que s’atenia la població xinesa i que reconeguin que no els hi ha funcionat igual. També crec que és d’agraïr l’esforç per trobar, establir i publicar, quins son els criteris de “Normalitat” (RI) en les anàlisis de sang dels tibetans. Un reconeixement als autors que, ara, esmenen les velles pràctiques del seu sistema.
5. Referit al sistema de salut del país, potser es podien haver estalviat l’invasió i la colonització i permés el desenvolupament de la mil·lenària medicina tibetana.