REFLEXIONS PROP D’UN CIM ATAPEÏT D’UN ENAMORAT DE LES MUNTANYES.

 

TÍTOLS:

REFLEXIONS PROP D’UN CIM ATAPEÏT D’UN ENAMORAT DE LES MUNTANYES.
O BÉ
LES MUNTANYES AL COR. LES MUNTANYES AL CAP. LES MUNTANYES A LA PANXA.
O BÉ
LES MUNTANYES PER RIURE O PER PLORAR

Com és que hi ha tanta gent? Fa quaranta anys, venia per aquí tot sol. Millor m’espero. O potser giro cua avall.
Escrivim o diguem el que diguem, sempre hi ha qui trobi un però. El que els britànics en diuen: “you are right, but…” i aleshores és quan arriba el però. “Tot aixó que dius és molt bonic i és veritat, però jo una vegada… etc”. Sempre hi pot a ver  un peró.
Les muntanyes poden ser al cor pels més romàntics, també poden ser al cap dels més cerebrals i a diverses vísceres segons com ho visqui cadascú o cadascuna.
Captivadores muntanyes nascudes del caos primigeni. Grandiositat i bellesa en estat pur. Grans espais d’aire net, on veure i contemplar el paisatge. On viure intensament des de dalt l’anar passant  de la vida. Muntanyes robadores de l’amor i acaparadores de totes les mirades. Ascensions memorables, campaments base acollidors com dolça mare. Companys d’expedicions, en qui confiar, més segurs que les parets. Llargues setmanes de travesses a peu per valls i poblats remots. Colls i cims, boscos i glaceres. Muntanyencs de cor pur incapaços de traició. Sortides de sol esplendoroses i postes de sol musicals com un concert amb ball de núvols sobre la plana… Tantes i tantes vivències i tants i tants llibres i records… Tants viatgers, poetes i escriptors, ens han deixat pàgines inoblidables sobre les muntanyes… les muntanyes al cor.
Tot molt bonic i molt poètic, peró a la muntanya hi ha de tot. Fins aquí. S’ha acabat el romanticisme…
  

També hi ha altres formes de veure-ho. Hi ha, sempre hi ha hagut, alpinistes dones i alpinistes homes, que posen la seva bandera al cim d’una muntanya, alpinistes vegetarians, alpinistes cecs, alpinistes bíblics que cercaven l’arca de Noé. Papes, sants i presidents alpinistes, alpinistes pacifistes, alpinistes reclutats a la força en zones de combat (Mireu el film “Les etoiles de midi” amb uns alpinistes francesos de la resistència amb un presoner alemany als Alps).

https://www.maldemuntanya.cat/2021/04/cinema-de-muntanya-les-etoiles-de-midi.html, 

Per no parlar d'alpinistes feixistes saludant amb el braç aixecat el seu èxit i altres alpinistes saludant amb el puny clos, alpinistes nacionalistes amb totes les banderes del món, alpinistes tolerants, alpinistes puristes i alpinistes talibans de la ortodòxia. N’hi ha que son coixos, trasplantats de cor o de pulmó. N’hi ha llestos com una fura o més curts que la cua d’un conill. Alpinistes catedràtics de física quàntica i també els que no saben ni llegir ni escriure. També hi ha banderes de tots els colors a totes les serralades del món i autèntiques cues de turistes d’altitud delerosos de pujar-hi unes quantes més. 

Imatge de l’ascensió (o conquesta) de l’Elbruz (5.642 m) l’any 1942 per part de l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial.

 
 
Imatge. Celebració a 8.200 metres de l’admisió d’un nou membre al Partit Comunista Xinés durant l’Expedició xinesa a l’Everest de 1975. 

També hi ha portadors en vaga, expedicions que abandonen a un portador malalt o a un company impossibilitat per seguir amb el seu objectiu. Mesquinesa, egoïsme i roindat.
Com deia Settembrini, el protagonista de "La muntanya mágica" de Thomas Mann, reclós en un balneari dels Alps suissos “La no política no existeix. Tot és política”. Les muntanyes, espais de llibertat i d’emancipació dels pobles i de les persones unes vegades, i d’opressió altres vegades. Pensem en l’ocupació del Tibet o en les guerres indopakistaneses del Kaixmir. L’aigua és un bé molt preuat i les fonts dels grans rius que baixen de les muntanyes, motius de guerres i de conquestes. Pensem també en les desigualtats que posen en evidència les expedicions: oficials d’enllaç gubernamentals, que ho fan pel sou i pel curriculum, però que no saben res de muntanya, que no fan ni un brot i els seus portadors obligats a servir-los després de fer la seva feina, portadors veterans que lloguen la seva càrrega a nens i els hi paguen només una part. O en els sis portadors executats per insubodinació per ordre del cap d’aquella expedició británica a una muntanya africana a primers del segle XIX; és clar que, com que els havia comprat a uns traficants d’esclaus i eren seus… Poder i prepotència.
https://www.maldemuntanya.cat/2021/07/treball-infantil-en-expedicio.html
https://www.maldemuntanya.cat/2021/06/experiencies-amb-portadors-en.html

   
Imatges. Bitllets de curs legal de dòlars neocelandesos amb l’efigie d’Edmund Hillary i l’Everest, i dòlars canadencs amb les Rocky Mountains. 

Amb la professionalització hi ha més diners en joc i, per tant, interessos. Hi ha agències tramposes que publiquen ascensions fulgurants amb métodes no contrastats (Veieu el xenó). Demostrat está que l’utilització de drogues estimulants a refugis i campaments és més elevada com més difícil és l’ascensió que es preveu. Hi ha segells, monedes i bitllets amb efigies de muntanyes o les cares dels alpinistes més coneguts per les seves gestes. Hi ha negoci, hi ha fronteres i hi ha política. Hi ha molts diners i hi ha molta pobresa. Hi ha moltes grandeses i heroïsme però també hi ha misèries morals, egoisme i roindat. 
Entre els humans hi ha de tot. Cadascú reacciona a les diferents situacions segons les seves tendències i les seves capacitats. Qui ho veu amb el cor i qui reaciona amb el cap. O amb una barreja dels dos. Afortunadament, també hi ha qui reacciona amb el cap i el cor alhora. 
Aquella cançó deia: “Senyor, digueu-me perqué, si sóc tan avall, sento coses tan altes”. Davant del dilema irresoluble, entre el que es voldria i la crua realitat, entre el cap i el cor, una bona sortida és l’humor. Tenir la capacitat, sense ofendre ningú, de riure’s de tot i de tothom. De saber trobar aquell punt còmic a cada situació que permeti mantenir ben alta la moral i la sensació d’estar una mica per sobre de les adversitats, que és el privilegi dels qui tenen sentit de l’humor. 
En Xavier Lamas Miralles era un metge i alpinista que va morir a la vall de Rongbuk, al peu de l’Everest, l’any 1995. Amb el seu sentit de l’observació humorística va il·lustrar el llibre de Ricard Fernàndez Molinet “Que bonica és la Muntanya”.

    

      

Com va dir el clàssic: “Quan fas un pèndol penjant d’una corda de 40 metres, tranquilitza molt saber que a l’altre cap de la corda hi ha un bon amic”. W.E. Bowman a “The ascent of Rum Doodle”, 1956. Publicat en castellà amb el títol “Al asalto del Khili-Khili”. La millor parodia mai escrita dels libres d’expedicions. Una riallada a cada página. Memorable.
Podeu trobar alguns capítols traduïts al català en aquest bloc sota els títols “Els més alts cims de l’humor”. Per exemple aquest:

https://www.maldemuntanya.cat/2024/04/els-mes-alts-cims-de-lhumor-entrega-xiii.html

 

Resumint: bé está si us agrada la muntanya però no ens flipem que, com totes les monedes per valuoses que siguin, té una cara i té una creu.

HEM PASSAT DE PREVENIR LES MALALTIES D’ALTITUD DELS ALPINISTES A PREVENIR LES DELS QUI ELS HAN D’ANAR A RESCATAR

MEDICINA DE MUNTANYA. TORNEM A LA GRAN ALTITUD 

La Comisió Internacional per la Medicina d’Emergències a Muntanya, conjuntament amb l’International Society for Mountain Medicine ha publicat les seves recomanacions per evitar trastorns d’altitud, entre els rescatadors no aclimatats que s’enfrontin a rescats a gran altitud. Pels qui vulguin llegir l’article complet, que és una meta-anàlisi ben documentada, aquí poso la referència de la publicació.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/40844506/

 

Pels qui no tingueu la paciència de llegir tot l’article en anglés, que ja ens coneixem, poso el resum traduït al català i uns comentaris sobre les recomanacions que es fan. I per acabar, unes reflexions sobre el fet del que significa que les associacions de metges de muntanya hagin passat de fer recomanacions pels muntanyencs a fer-les pels rescatadors.

Títol
Profilaxi farmacològica i oxigen suplementari per rescatadors no aclimatats a gran altitud. Revisió de les publicacions i recomanacions conjuntes de 2025 de la Comissió Internacional per a l'Emergència de Medicina de Muntanya i la Societat Internacional de Medicina de Muntanya. High Alt Med Biol. 00:00–00, 2025.

 

Autors. McLaughlin, Kyle, Steve Roy, Marika Falla, Giacomo Strapazzon, Andrew M. Luks, Ken Zafren, Hermann Brugger, Martin Musi, Iztok Tomazin, John Ellerton, Ghan Bahadur Thapa i Peter Paal. 
 

Resum
Rescatadors de muntanya i pilots que ascendeixen ràpidament a altituds per sobre dels 3.500 metres sobre el nivell del mar (msnm) estan exposats als efectes nocius de la hipòxia hipobàrica, incloent deteriorament cognitiu i físic, així com a les malalties d’altitud.
Aquest article fa una revisió de l'abast de la suplementació d'oxigen i les mesures farmacològiques per millorar la funció cognitiva, el rendiment físic i prevenir les malalties d’altitud en rescatadors no aclimatats que guanyen altitud  ràpidament per sobre dels 3.500 msnm durant les missions de rescat.

Mètodes:  Seguint les directrius del Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses (PRISMA) es van analitzar 723 articles, es van revisar 133 i es van incloure un total de 50 articles per a l'extracció de dades, basats sobre la intervenció: 6 sobre oxigen, 29 sobre acetazolamida (AZ), 17 sobre dexametasona (DEX), 3 sobre nifedipina i 5 inhibidors de la fosfodiesterasa-5.

Discussió: L'oxigen suplementari millora el rendiment físic i cognitiu a gran altitud i es recomana per rescats ràpids amb ascensió fins 30 minuts entre 3.500 i 4.000 msnm, i per rescats de qualsevol durada superior 4.000 msnm. Si s'administra oxigen, no es requereix profilaxi farmacològica. Si l'oxigen no està disponible, AZ o DEX es pot utilitzar per a rescats d'ascens ràpid per sobre de 3.500 msnm durant més de 3 hores per reduir la incidència i la gravetat de la malaltia aguda de la muntanya. A altituds superiors als 5.000 msnm o per a rescats que requereixin un treball físic prolongat, es recomana l'ús tant d'AZ com de DEX.

Conclusions: Per millorar la seguretat i l'eficàcia dels rescats d'altura, facilitem recomanacions per l'ús d'oxigen suplementari i profilaxi farmacològica per reduir el risc de les malalties d’altitud i millorar el rendiment cognitiu i físic dels rescatadors durant ascensos ràpids a altituds superiors a 3.500 msnm.

Paraules clau: acetazolamida; dexametasona; alta altitud; malaltia d'alta altitud; rescat de muntanya; nifedipina; oxigen.

**********

Per als mandrosos per llegir l’article complet, ja us avanço que les dosis que recomanen, són de 250 mg cada 12 hores d’acetazolamida (Edemox, Diamox) i de 4 mg cada 6 hores de dexametasona (Fortecortin, Decadran). En tots dos casos el tractament és per via oral. Es recomana començar el dia abans si es pot. La nifedipina i els inhibidors de la fosfodieterasa-5 només es recomanen quan apareix l’Edema Pulmonar d’Altitud en els alpinistes corrents.

Primera reflexió: segur que l’atent i ben informat lector s’haurà adonat d’una contradicció. Els consells de les societats mèdiques per als alpinistes normals recomanen no prendre acetazolamida ni dexametasona de manera preventiva; només en cas de que es necessiti fer tractament per un cas de Mal Agut de Muntanya (MAM). El consell mèdic pels alpinistes de base és tenir sentit comú, conèixer els perills de l’altitud, saber quan renunciar i medicar-se només per baixar.
Si algú vol saber com avaluar la gravetat del MAM pot consultar aquest enllaç:

https://www.maldemuntanya.cat/2020/11/qui-te-por-al-mal-agut-de-muntanya.html
Penseu que l’alpinista normal, quan es retira, només es juga la seva desil·lusió, els diners del patrocinador o el seu amor propi. Però en el cas dels rescatadors no aclimatats, professionals que potser s’hi guanyen la vida, i dels quals pot dependre la vida d’una altra persona, han de pujar tant si com no. Naturalment la comissió d’experts ho ha tingut en compte i per això les recomanacions són diferents.

Segona reflexió. L’intentaré explicar basant-me en unes imatges.  

Imatges.- Campament Base del Manaslu (8.156 msnm) de l’expedició catalana el premonsó de 1982. Tres tendes i una construcció de pedres, cuina i magatzem, a 3.800 msnm. El cim del Manaslu a la fotografia de la dreta. Sis alpinistes i dos xerpes; ningú més a la muntanya. Exceptuant que el govern del Nepal, per concedir el permís, obligava portar un oficial d’enllaç i un cuiner. Cuiner que si no cuinava pels expedicionaris ho havia de fer per l’oficial. Obligatori. Cap sistema de rescat previst, ni pagant ni sense pagar. Un correu a peu trigava uns 9 dies en baixar a Kathmandu per enviar alarmes o telegrames. L’expedició no va arribar al cim. Van pujar sis alpinistes però només en van baixar quatre.
Imatges.- La soledat d’aquella ascensió. Qui feia la foto i el company de cada cordada.
   
   

 

Podeu llegir els diaris de l’expedició en aquest enllaç:
https://www.maldemuntanya.cat/p/diaris.html

Imatge.- El cim del Manaslu en un dia de bon temps l’any 2024 amb els clients d’unes agències arribant acompanyats per xerpes. Una processó amb la traça oberta.

 
Imatge.- Campament base del Manaslu de 2024 a 4.800 msnm. Una petita ciutat atapeïda. Les agències d’expedicions i trekkings monopolitzen tots els permisos. Unes 800 persones hi arriben cada temporada. Per ara. Aixó, al Manaslu; si parlem de l’Everest o del K2, les xifres es mutipliquen.

 

 
La segona reflexió té dos pisos. El primer  és sobre l’evidència de que quan més persones freqüenten un lloc més probable és que hi hagi accidents. Per tant, a més gent, més augmenta la demanda de rescat i d’assistència. 
Hi ha però un segon pis més ample. No és només que la muntanya sigui més freqüentada, és que es professionalitza. Es mouen molts diners, llicències, transports, sous i assegurances, de manera que les agències han de tenir i mantenir serveis de transport d’helicòpters, xerpes rescatadors i personal sanitari especialitzat, per quan apareix el problema.
Per aquests motius, els experts en medicina de muntanya ja fan protocols per rescatadors que sòn diferents de les recomanacions per als alpinistes de base.

Uns enllaços per aprofundir en el tema:
https://www.maldemuntanya.cat/2023/06/la-seguretat-la-muntanya.html
https://www.maldemuntanya.cat/2023/12/reflexions-sobre-letica-la-muntanya.html
https://www.maldemuntanya.cat/2019/02/abusant-de-la-medicina-de-muntanya.html