Translate

PROVES DE TOLERANCIA A L’HIPÒXIA – 2 i DR. JEAN PAUL RICHALET. MESTRES DE LA MEDICINA DE MUNTANYA - 3

Les Proves de Tolerància a l’Hipòxia (PTH), Comunament coneguts com Hypoxia Tests, están pensades per definir quin és el risc de cada individu per ser afectat de Mal Agut de Muntanya (MAM). Si busqueu bibliografía en anglés ho trobareu com AMS – Acute Mountain Sickness.

La idea es basa en sotmetre al subjecte a l'hipòxia i comprobar les seves reaccions. Com que l’exercici consumeix oxígen, posant al subjecte estudiat a fer exercici en hipòxia les reaccions es fan més evidents que en repós. Un altre día parlarem del protocol estándar.

Evidentment no hi ha cap PTH que pugui fer una predicció de totes les circumstàncies que poden passar en altitud. Si algú puja 3000 metres en un día amb un avió, té una grip amb afectació respiratòria, fa mal temps amb baixes pressions i segueix una dieta amb proteínes i greixos, és gairebé segur que tindrà MAM per molt resistent que hagi sortit a la PTH. Les PTH només orienten sobre la base fisiológica de l’individu estudiat i no sobre les circumstàncies que el puguin afectar.

Aquests estudis es van començar a fer als anys vuitanta del segle passat. Que nosaltres sapiguem, el pioner va ser el Dr. Jean Paul Richalet, professor de fisiologia de la Université Paris 13 Nord. Bobigny. Autor de llibres canònics sobre la Medicina de l’Alpinisme i professor a qui devem molt del que hem aprés.

          

Per qui estigui interessat en les seves 321 publicacions, sobre aquest i altres temes podeu veure:

https://www.researchgate.net/profile/Jean-Paul-Richalet

Richalet poeta

http://www.radiofmplus.org/jardin-disis-novembre-28/

Classe en castellà. “Ambiente de altura”. Operation Everest III Comex 97

https://studylib.es/doc/4465278/ambiente-de-altura

"Aging and tolerance to altitude".

http://pilarmartinescudero.es/MayoJunJulio2015/Aging,%20tolerance%20to%20high%20altitude%20and%20cardiorespiratoy%20response%20to%20hypoxia.pdf

"Sildenafil Inhibits Altitude-induced Hypoxemia and Pulmonary Hypertension".

https://www.atsjournals.org/doi/full/10.1164/rccm.200406-804OC

"Acetazolamide: a treatment for chronic mountain sickness".

https://europepmc.org/article/med/16126936

Mes modestament, però no amb menys il·lusió, l’equip de la Facultat de Biología de la Universitat de Barcelona, coincidint en el temps amb l’eufòria dels Jocs Olímpics de Barcelona i la inauguració a l’Institut Nacional d’Educació Física de Montjuïch del Servei d’Hipobària també vàrem començar el nostre programa, que era diferent del de la Universitat de Paris Bobigny. 

Es van fer 205 PTH. De totes aquelles persones estudiades, només es va tenir informació posterior de 19 amb MAM o altre forma de Mal de Muntanya Greu. Segur que, com que nosaltres no teníem rastrejadors ni cap forma de seguir la seva evolució després del viatge, n’hi va a ver uns quants més que no ens ho van venir a explicar. Un altre día presentarem els resultats.

El cas va ser que avançant en els coneixements i llegint tot el que es publicava sobre el tema es va anar definint la següent equació:

Aquelles persones que en altitud, real o simulada, baixen més l’oxígen de la sang sense que augmentin la respiració son els que tenen més risc de Mal de Muntanya Greu (MMG).

En termes mès professionals: els subjectes que no compensen hiperventilant el descens de la saturació d’oxígen de l’hemoglobina (SaO2) són els més propensos al MMG. Son aquells amb poca eficiencia de l’estímul ventilatori dels quimioreceptors carotidis de la hipòxia.

Aquestes persones són les que poden detectar les Proves de Tolerància a l’Hipòxia.


Per aquells interessats en buscar i llegir articles de la literatura médica internacional sobre el tema:

Bibliografía i referències:   

1. Burtscher M, Flatz M, and Faulhaber M. (2004). Prediction of susceptibility to acute mountain sickness by SaO2 values during short-term exposure to hypoxia. High Alt Med Biol 5:335–340.

2. Burtscher M, Philadelphy M, Gatterer H, Burtscher J, and Likar R.(2018). Submaximal exercise testing at low altitude for predictionof exercise tolerance at high altitude. J Travel Med 25:1–4.

3. Faulhaber M, Wille M, Gatterer H, Heinrich D, and Burtscher M. (2014). Resting arterial oxygen saturation and breathing frequency as predictors for acute mountain sickness development: A prospective cohort study. Sleep Breath 18: 669–674.

4. Grant S, MacLeod N, Kay JW, Watt M, Patel S, Paterson A, and Peacock A. (2002). Sea level and acute responses to hypoxia: Do they predict physiological responses and acute mountain sickness at altitude? Br J Sports Med 36:141–146.

5. Guo G, Zhu G, Sun W, Yin C, Ren X, Wang T, and Liu M. (2014). Association of arterial oxygen saturation and acute mountain sickness susceptibility: A meta-analysis. Cell Biochem Biophys 70:1427–1432.

6. Karinen HM, Peltonen JE, Ka¨ho¨nenM, and Tikkanen HO. (2010). Prediction of acute mountain sickness by monitoring arterial oxygen saturation during ascent.HighAltMedBiol 11:325–332.

7. Milledge JS, Thomas PS, Beeley JM, and English JS. (1988). Hypoxic ventilatory response and acute mountain sickness. Eur Respir J 1:948–951.

8. O’Connor T, Dubowitz G, and Bickler PE. (2004). Pulse oximetry in the diagnosis of acute mountain sickness. High Alt Med Biol 5:341–348.

9. Richalet JP, Larmignat P, Poitrine E, Letournel M, and Canoui-Poitrine F. (2012). Physiological risk factors for severe high altitude illness: A prospective cohort study. Am J Respir Crit Care Med 185:192–198.

10. Roach RC, Greene ER, Schoene RB, and Hackett PH. (1998). Arterial oxygen saturation for prediction of acute mountain sickness. Aviat Space Environ Med 69:1182–1185.





SAPIÈNCIA MUNTANYENCA I EXPEDICIONÀRIA

FRASES I SENTÈNCIES ESCRITES, LLEGIDES O ESCOLTADES A ALGUN VETERÀ O EN UNA O ALTRA EXPEDICIÓ 

La Muntanya Màgica. Thomas Mann (1875-1955). Premi Nobel de Literatura de l'any 1929.
Thomas Mann fa dir a un dels seus personatges: 
"Settembrini va somriure. Fins i tot es va ventar amb l'exemplar de "La Masoneria" que tenia a les mans. El jove es pensava que li havia preparat una trampa? va preguntar. Potser el volia arrossegar a fer confidències imprudents sobre la situació política, sobre l'esperit essencialment polític de la Lògia? 
-Inútil maniobra, enginyer! Reconeixem sense reserves la nostra vinculació amb la política amb total sinceritat. Fem molt poc cas de l'odi que alguns idiotes (per cert, instal·lats al seu país, enginyer, i gairebé enlloc més) senten per aquest nom i aquest títol. El filàntrop o humanista no pot admetre diferència entre la política i la no-política. La no-política no existeix. Tot és política". 
O algú es pensa que convertir la muntanya en un camp d'esports no és política? Especialment política econòmica...

Albert F. Mummery. 1875 Dover -1895 Nanga Parbat. Alpinista.
"Un dia vaig trobar, èren les onze del matí, a un home que havia efectuat l'ascensió de la Charmoz. Semblava molt orgullós de la seva feta i, ben segur, devia haver pujat amb extraordinària celeritat. Per que -em vaig preguntar- haurà caminat tant depressa? Com un individu dotat d'ulls i d'ànima pot deixar l'aspra bellesa de la cresta de Charmoz i canviar-la pel ramat de turistes que omplen i fan insoportables les tardes a Montenvers".

Imatges: Albert F. Mummery a la famosa fisura Mummery del Grepon.

Motius per fugir del punyetero món cap a una expedició llunyana:
De vegades, quan el fum de les fàbriques, el brogit de les ciutats i la severitat dels totpoderosos horaris fan que ens atipem de veure mils de cares anònimes de mirada grisa que totes semblen la mateixa....


Julius Kugy. 1858-1944. Alpinista, escriptor i pioner de les ascensions als Alps Julians.
Escriu Kugy que un dia de muntanya, mentre "un vent de conte de fades bufava pels engorjats foscos i encara envoltava els cims una atmòsfera d'ignorància i de misteri" va passar aixó:
"Es tractava d'un home amb passes apressades, suant i panteixant. Sense una mirada a la bellesa de la natura, els ulls fixos en el camí i el rellotge a la mà. "En dos hores, catorze minuts i quaranta segons", exclama amb aire de triomf passant de llarg. No és que porti notícies de cap desgràcia, és l'home cronòmetre, l'home rècord. Mesura el seu plaer i el seu èxit segons la brevetat del temps. No podrem dir-li quin greu ens sap que hagi perdut l'ocasió de veure més i que hagi passsat corrents prop de la bellesa de la que no s'ha adonat.  

Imatge. Monument a Julius Kugy als Alps eslovens.


La identitat de cadascú:
El mirall. Com es pot saber el que hi a l’altre banda del mirall sense trencar-lo? I, si el trenques, no hauràs matat a la gallina dels ous d’or i et quedarà sense imatge i sense l’altre banda del mirall? Remena i cerca dins teu, però no trenquis res del que trobis perquè ho recomani un suposat “guru” o una religió. Ho podries necessitar més endavant. 

La gent de muntanya:
Cuentos del Pirineo para niños y adultos. Rafael Andolz. Editorial Pirineo. 
El alma de los montañeses rezuma de bosques y montañas. El ciudadano de la ribera o del llano va por encima del paisaje, sin casi notarlo. El montañés va "por dentro del paisaje" y se identifica con él. 

La comunicació:
Any 1987 a la paret Sud del Lhotse Shar a 6000 metres. Posta de sol sobre el Nepal amb coreografia de núvols i colors blaus, grocs i vermells. Música visual. 
Si no saps, o no pots, millorar el silenci, millor que no parlis.

L’actitud front a l’adversitat:
Com més fred, llarg i fosc sigui un túnel, més probable serà que la llum que veus al final, no sigui la sortida sinó el far d’un tren que ve. Si les coses van mal dades, mai baixis la guàrdia quan et sembli que potser milloren. 

La muntanya, les allaus i l’actitud:
Quan baixi una allau, fes servir els coneixements de l’escola de guies per sortir-t’en. Si no t’en surts, una abraçada i adéu, company; ja ens tornarem  a veure aviat. Però si t’en surts, sàpigues que no havies de ser allà. Pensa’t-ho molt abans de fer una passa darrera de l’altra. Mira cap amunt i escolta el soroll de la neu sota les botes.

Objectius del metge d’una expedició:
Primer objectiu: tornar tots sense desperfectes greus. Segon objectiu: tornar tots amics, el que prepararà la següent expedició amb més seguretat. Tercer objectiu: si, a sobre pots ajudar mèdicament a que algú coroni el cim, ja seria el summum. Tres objectius per aquest ordre. El primer passa al davant dels altres.

L’alimentació en una expedició:
Consell del Dr. Charles Clarke, metge de l'expedició britànica a la paret sudoest de l'Everest (1975)  amb Chris Bonington. 
"Quan vagis pujant recorda no menjar gaire. El que mengis que sigui a base d’hidrats de carboni (sucres, pa, fruita fresca, arròs, patates, pasta). Estalvia’t els olis, les llaunes de tonyina, els ous, les proteïnes i els greixos en general, que faran que et trobis malament. Quan estiguis aclimatat, ja podràs, i voldràs, menjar de tot. Escolta el teu cos que ja t’ho dirà. Quan, ben aclimatat vagis baixant de l’altitud, fes a l’inrevés. Tira de carn, formatge, llaunes de sardines i de paté. Proteïnes. En desaclimatació et sobrarà energia, però has de recuperar la musculatura perduda". 

A muntanya.
Rodolfo Amorrortu, veterà muntanyenc càntabre i el meu mestre al Tiro Llago quan veia turistes i "pixapins". 
En el monte, paso corto, vista larga y mala leche.

Julius Kugy (1858-1944) alpinista i escriptor.
Alló que s'ha de buscar a la muntanya no és una sala de gimnàs, sinó la seva ànima.

L'alpinisme és una qüestió del cor. No ha de ser una feina o una obligació, sinó una joia. Les muntanyes no han de ser enemigues. L'alpinisme ha de tenir la seva raó de ser basada sempre en l'amor pur a la natura i a la muntanya.

Prou de cops de martell, de construccions, de marques i de mesures de seguretat! Quant més construïm, més destruïm. No conquerim pas amb pic i pala, ni amb marques vermelles ni refugis per cervesers.


Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat