Translate content

La muntanya com a negoci. La perdua del valor íntim.


Us proposem un llibre d'un muntanyenc, i per tant un company, asturià.

Pablo Batalla Cueto. "La virtud en la Montaña, Vindicación de un alpinismo lento, ilustrado y anticapitalista". Ediciones Trea.  https://www.trea.es/


Fa temps que lluitem per retornar la idea de la muntanya i el muntanyisme com un lloc i una eina per la reflexió i per l'autoconeixement. 
Una forma de crèixer com persona prop dels límits de cada un.
Ben lluny de qui la veu com a camp de competició i de mercantilització. És on ens ha portat la societat economicista actual, on el que no té un preu en diners, no val res.
Hi ha antics clubs de muntanya on només queden uns quants veterans, tot plegat a extingir, mentre apareixen empreses que organitzen curses, ultramaratons i campionats, que no donen abast amb les incripcions i que es fan la barba d'or.

Aquest servidor de vostés, ha ajudat a baixar un alpinista en coma de 6800 metres a l'Hindu Kush l'any 1977.  Podeu trobar els relats a:



També va col·laborar en un grup espontani de muntanyencs de tot el mon a baixar un alpinista en coma des de la Garganta del Huascarán fins a Musho l'any 1980. Però també ha vist els anys 1992 i 2007 com uns trekkers competidors abandonaven a un dels seus companys, greument malalt, per no renunciar al seu projecte. Aixó va ser al Solu Khumbu i al Kailas, respectivament. En tots dos casos el nostre grup va baixar al malalt/ferit, renunciant al nostre objectiu. Després, alguns, pocs, dels qui havien abandonat al company, encara van tenir el detall de venir-nos a preguntar com havia anat el rescat.
Jo hauria tingut vergonya de deixar a un company ferit amb l'excusa de que ja s'encarregarà la organització... Tots els humans tenim obligacions ètiques respecte dels demés. 

A més a més, si parlem de disfrutar de la muntanya, soc partidari d'aquella màxima del poeta Khalil Gibran: 

"Més coneix el camí la tortuga que la llebre".


Podeu veure l'entrevista de la presentació del llibre en aquest enllaç:



Etiquetes: , ,
edit

ELS MALS DE LES MUNTANYES SEGONS EL SEXE. 3

Tercera entrega de les diferències entre les dones i els homes en altitud.

Fa uns dies vèiem que les dones tenen més dificultats per la reproducció en altitud que a nivell del mar. A la petita part que toca als homes en la reproducció, l’altitud els hi afecta només uns dies. També vèiem que sembla, sense poder-ho afirmar de forma categòrica, que els homes tenen més possibilitats de tenir Edema Pulmonar d’Altitud.

Avui comentarem un estudi, corroborat després per molts més, que diu que, si bé tant els homes com les dones han de respirar més en altitud per compensar la manca d’oxígen, ho fan de manera diferent.


Imatge. Els membres de l’equip a l’antiga cambra hipobàrica de l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF) de Catalunya, a Montjuich. En el moment de fer aquesta fotografía hi faltaven dos membres de l’equip. Èrem 9 homes i 4 dones.


Doncs si, alguna cosa si que va sortir. 

La primera va ser que després de passar intermitentment una mica més de tres dies (75 hores) a cincmil metres d’altitud simulada el personal havia començat l’aclimatació. El primer dia pedalant cinc minuts en una bicicleta estàtica un servidor necessitava respirar 60 litres per minut i així i tot la saturació d’oxígen de la sang baixava. Em cansava tant de pedalar com de respirar. Els demés més o menys, igual. El darrer dia podia respirar fins a 150 litres per minut, sense gaire descens de la saturació d’oxígen de la sang i podia pedalar els mateixos cinc minuts amb molta més fluïdesa. I, com jo tot els demés. L’aclimatació va ser similar pels homes i per les dones. 

Però la manera de respirar no.

Fixeu-vos en la següent taula:

 
Expliquem-ho:

No hi ha gaires diferències entre les dones i els homes en el volum d’aire respirat per minut segons el seu pes (VE/BM mL·min-1·kg-1, valor de P superior a 0,05). Tampoc en la saturació d’oxígen de la sang (SaO2 % valor de P molt superior a 0,05). No hi ha diferències entre els dos sexes amb significació estadística.

O sigui tant els homes com les dones havien de respirar més en altitud per mantenir estable l’oxígen de la sang. Fins aquí, el que ja sabíem.

Però el volum d’aire respirat en un minut (Expiratory Volume-VE) depèn de la freqüència respiratòria (Respiratory Rate-RR) i de quant aire s’inspiri cada vegada (Tidal Volume- Vt). Si algú respira 10 vegades per minut un litre d’aire, haurà respirat 10 litres en un minut. Si algú respira 20 vegades mig litre d’aire, també haurà respirat 10 litres en un minut. Equival respirar mes depressa a respirar més profundament encara que sigui la mateixa quantitat d'aire cada minut?

I en l’equilibri entre freqüència respiratòria i profunditat de la inspiració si que hi ha diferència significativa entre els uns i les altres. Les dones augmenten més la freqüència respiratòria: 26,1 respiracions per minut, mentre que els homes fan 20,2 respiracions per minut (RR·min-1, valor de P inferior a 0,001). En canvi cada una de les respiracions de les dones és de 18 - 33,2 centímetres cúbics per kg de pes i la dels homes de 26,3 - 45,3 centímetres cúbics per cada kg de pes (Vt /BM mL·min-1·kg-1, valor de P inferior a 0,001).


Resumint, les dones es defensen de l’altitud respirant més ràpid i els homes ho fan augmentant la profunditat de cada inspiració.


Quin dels dos sistemes és més eficaç?

Pregunta probablement poc útil que obliga contestar en termes una mica més professionals. 

Des del punt de vista pulmonar el sistema masculí segurament és més eficaç per augmentar la ventilació alveolar disminuïnt l'espai mort i augmentar també la capacitat d'esforç però augmenta el consum d’oxígen de la musculatura respiratòria i no es pot mantenir gaire temps sense fatiga. El sistema femení és més barat en energia, no augmenta tant la fatiga muscular i es pot mantenir més temps però la ventilació alveolar és menor, arriba menys aire fresc al fons dels alvèols i la capacitat d'esforç també és menor. 

És el difícil equilibri entre el cost i l’eficàcia de cada activitat humana.

Probablement cadascú respon a l’altitud segons les seves característiques físiques i fisiològiques i segons més li convé al seu cos i la seva fisiologia.

Aquí teniu la comunicació sencera:

 

Per qui estigui interessat en les comunicacions d’aquell congrés  les podeu trobar a:

1. IV World Congress on Mountain Medicine and High Altitude Physiology. October 1-6, 2000. Arica, Chile.

2. High Alt Med Biol Fall 2000;1(3):221-80.  doi: 10.1089/15270290050144235

3. https://www.liebertpub.com/doi/abs/10.1089/15270290050144235?journalCode=ham

What do you want to do ?
New mail
What do you want to do ?
New mail
Etiquetes: , , , ,
edit

Canvis climàtics i humans als Himàlaies

El Dr. Eduardo Garrido, en la seva incansable recerca de novetats científiques relacionades amb la muntanya ens envia aquest enllaç: 

https://www.cell.com/one-earth/issue?pii=S2590-3322%2819%29X0016-0&utm_campaign=ne%20Earth&utm_medium=email&_hsmi=100602395&_hsenc=p2ANqtz--2_joY4etpGnIwJWAUkVnEjxr5e1tYYo2fJ_Vpg9fjrC_dyncpUSvr3LrGL05gb-ErYOqS4NHcqCRPuzSWd72rpDGuQQq50kneIr2qvDE2K-Ayno&utm_content=100469849&utm_source=hs_email

La revista científica "One Earth" de la prestigiosa editorial Cell Press de Boston ofereix en règim obert un monogràfic sobre temes d'interés geogràfic, climàtic i públic a l'Himàlaia i l'Hindu Kush. És molt interessant que revistes internacionals de pes toquin una campana d'alarma. 

Ja molts tenim clar que no tots els canvis son a millor. De fet, sovint passa el contrari. Per a qui s'ha passat mitja vida a les muntanyes, veure segons quins canvis li fa més dolor que goig. El canvi climàtic, la regresió de les glaceres, la pol·lució, les escombreries omplint els recons, l'excessiva freqüentació, l'apilonament de persones a passos clau, etc.

Per no parlar de la pèrdua de l'esperit íntim d'aventura personal i la conversió de la muntanya en un pavelló d'esports que necessita monitors, anar-hi a hores convingudes, cronòmetres i agències gestores que suprimeixen l'aventura. Sobre aquests temes podeu trobar entrades anteriors d'aquest bloc:

https://www.maldemuntanya.cat/2019/12/la-muntanya-com-negoci-la-perdua-del.html

https://www.maldemuntanya.cat/2019/12/sense-fer-mai-el-cim-viatge-lhimalaia.html

Segur que, un article o altre us interessarà. 
Com per exemple el que il·lustra aquesta fotografia. Quan l'alba apunta darrera del Lhotse hi ha més contaminació lumínica a la vall del Khumbu que als carrers de moltes ciutats.


Una nota que no sé com estalviar: quina diferència amb l'expedició a l'Everest de 1983. Vint humans al campament base però només 16 a la muntanya. Llum d'espelma als campaments. Els frontals, racionats com les bateries, només per emergències i ascensions obligadament nocturnes. Poca llum teníem, però quins cels que vèiem...!

edit



Arxiu d'escrits



Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@gmail.com


Apunta't a la llista de correu de Mal de Muntanya

* indica que es obligatorio

Intuit Mailchimp