diumenge, 20 de desembre del 2020
I un altre article sobre el tema:
https://info.nodo50.org/El-capitalismo-esta-convirtiendo-el-montanismo-en-una-correa-de-transmision-de.html
edit
Tercera entrega de les diferències entre les dones i els homes en altitud.
Fa uns dies vèiem que les dones tenen més dificultats per la reproducció en altitud que a nivell del mar. A la petita part que toca als homes en la reproducció, l’altitud els hi afecta només uns dies. També vèiem que sembla, sense poder-ho afirmar de forma categòrica, que els homes tenen més possibilitats de tenir Edema Pulmonar d’Altitud.
Avui comentarem un estudi, corroborat després per molts més, que diu que, si bé tant els homes com les dones han de respirar més en altitud per compensar la manca d’oxígen, ho fan de manera diferent.
Imatge. Els membres de l’equip a l’antiga cambra hipobàrica de l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF) de Catalunya, a Montjuich. En el moment de fer aquesta fotografía hi faltaven dos membres de l’equip. Èrem 9 homes i 4 dones.
Doncs si, alguna cosa si que va sortir.
La primera va ser que després de passar intermitentment una mica més de tres dies (75 hores) a cincmil metres d’altitud simulada el personal havia començat l’aclimatació. El primer dia pedalant cinc minuts en una bicicleta estàtica un servidor necessitava respirar 60 litres per minut i així i tot la saturació d’oxígen de la sang baixava. Em cansava tant de pedalar com de respirar. Els demés més o menys, igual. El darrer dia podia respirar fins a 150 litres per minut, sense gaire descens de la saturació d’oxígen de la sang i podia pedalar els mateixos cinc minuts amb molta més fluïdesa. I, com jo tot els demés. L’aclimatació va ser similar pels homes i per les dones.
Però la manera de respirar no.
Fixeu-vos en la següent taula:
No hi ha gaires diferències entre les dones i els homes en el volum d’aire respirat per minut segons el seu pes (VE/BM mL·min-1·kg-1, valor de P superior a 0,05). Tampoc en la saturació d’oxígen de la sang (SaO2 % valor de P molt superior a 0,05). No hi ha diferències entre els dos sexes amb significació estadística.
O sigui tant els homes com les dones havien de respirar més en altitud per mantenir estable l’oxígen de la sang. Fins aquí, el que ja sabíem.
Però el volum d’aire respirat en un minut (Expiratory Volume-VE) depèn de la freqüència respiratòria (Respiratory Rate-RR) i de quant aire s’inspiri cada vegada (Tidal Volume- Vt). Si algú respira 10 vegades per minut un litre d’aire, haurà respirat 10 litres en un minut. Si algú respira 20 vegades mig litre d’aire, també haurà respirat 10 litres en un minut. Equival respirar mes depressa a respirar més profundament encara que sigui la mateixa quantitat d'aire cada minut?
I en l’equilibri entre freqüència respiratòria i profunditat de la inspiració si que hi ha diferència significativa entre els uns i les altres. Les dones augmenten més la freqüència respiratòria: 26,1 respiracions per minut, mentre que els homes fan 20,2 respiracions per minut (RR·min-1, valor de P inferior a 0,001). En canvi cada una de les respiracions de les dones és de 18 - 33,2 centímetres cúbics per kg de pes i la dels homes de 26,3 - 45,3 centímetres cúbics per cada kg de pes (Vt /BM mL·min-1·kg-1, valor de P inferior a 0,001).
Resumint, les dones es defensen de l’altitud respirant més ràpid i els homes ho fan augmentant la profunditat de cada inspiració.
Quin dels dos sistemes és més eficaç?
Pregunta probablement poc útil que obliga contestar en termes una mica més professionals.
Des del punt de vista pulmonar el sistema masculí segurament és més eficaç per augmentar la ventilació alveolar disminuïnt l'espai mort i augmentar també la capacitat d'esforç però augmenta el consum d’oxígen de la musculatura respiratòria i no es pot mantenir gaire temps sense fatiga. El sistema femení és més barat en energia, no augmenta tant la fatiga muscular i es pot mantenir més temps però la ventilació alveolar és menor, arriba menys aire fresc al fons dels alvèols i la capacitat d'esforç també és menor.
És el difícil equilibri entre el cost i l’eficàcia de cada activitat humana.
Probablement cadascú respon a l’altitud segons les seves característiques físiques i fisiològiques i segons més li convé al seu cos i la seva fisiologia.
Aquí teniu la comunicació sencera:
Per qui estigui interessat en les comunicacions d’aquell congrés les podeu trobar a:
1. IV World Congress on Mountain Medicine and High Altitude Physiology. October 1-6, 2000. Arica, Chile.
2. High Alt Med Biol Fall 2000;1(3):221-80. doi: 10.1089/15270290050144235
3. https://www.liebertpub.com/doi/abs/10.1089/15270290050144235?journalCode=ham
El Dr. Eduardo Garrido, en la seva incansable recerca de novetats científiques relacionades amb la muntanya ens envia aquest enllaç:
Per no parlar de la pèrdua de l'esperit íntim d'aventura personal i la conversió de la muntanya en un pavelló d'esports que necessita monitors, anar-hi a hores convingudes, cronòmetres i agències gestores que suprimeixen l'aventura. Sobre aquests temes podeu trobar entrades anteriors d'aquest bloc:
https://www.maldemuntanya.cat/2019/12/la-muntanya-com-negoci-la-perdua-del.html
https://www.maldemuntanya.cat/2019/12/sense-fer-mai-el-cim-viatge-lhimalaia.html