Metges Expedicionaris Caiguts a Muntanya - 3

Dr. Joan Martínez Sellés. 

Barcelona 9·7·1957, Shisha Pangma 19·10·1990. 

Metge de la Expedición Cívico-Militar al Shisha Pangma. El 19 d’octubre 1990, durant el descens del cim, va morir d’esgotament i hipotèrmia en un bivac en condicions extremes. Desconeixem més dades i no disposo de cap fotografia seva.

He trobat les informacions següents:

1.- Entrevista a Carlos Soria i publicada a Desnivel el dia 6 de setembre de 2013. En una de les preguntes esmenta a en Joan Martínez Sellés.

• ¿Cómo ves el Shisha Pangma? ¿Has estado antes? 
• Sí, he subido a la cumbre central y conozco buena parte de la ruta. El último día me preocupa porque para ir a la cumbre principal, debe ser complicado, un día “muy largo”. También recuerdo que cuando se hizo la primera ascensión española (otoño 1990), que organizó el Grupo Militar de Alta Montaña [en colaboración con la FEDME] en la que también participó Miguel Ángel Vidal, un chico que se llamaba Juan Martínez Sellés, que había estado conmigo en el Nanga Parbat, murió en la bajada de agotamiento, y era un tío fuertísimo. Ya veremos, hay que verlo allí. Procuraré adaptarme a lo que haya que hacer, madrugar o salir la tarde anterior o lo que sea.

2.- També aquest comentari a:

https://www.turiski.es/los-14-ochomiles-o-las-14-montanas-mas-altas-del-mundo/

• Shisha Pangma. Primera ascensión española: 13 de Octubre de 1990. Cinco componentes de la expedición cívico-militar española (Francisco Gan Pàmpols, Pedro Expósito Lahoz, Francisco Pérez Arellano, Miguel Ángel Vidal González y Juan Martínez Sellés) hicieron cima. No obstante, la expedición acabó en tragedia. En el descenso entre los campamentos tercero y cuarto, el grupo tuvo que realizar un vivac por encima de los 7.000 metros, en condiciones extremas de viento y frio. Juan Martínez Sellés, médico de la expedición, falleció por hipotermia. 

3.- El relat d’aquella expedició publicat a The Himalayan Journal al número de l’any 1993, també esmenta la seva mort. https://www.himalayanclub.org/hj/49/22/two-spanish-climbs/

 

Metges expedicionaris caiguts a muntanya - 2

Juan José Polo Carbayo. Salamanca 1970 – Everest 2012

Nascut a Salamanca es va criar a Mataró. Va estudiar Medicina a Barcelona. A finals dels anys noranta es va fer soci i va freqüentar les sessions i conferències setmanals de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya (IEMM) de Barcelona. Després va marxar per cursar l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària al Hospital Universitario Nuestra Señora de la Candelaria a Tenerife.

El premonsó de l’any 2012 va contractar l’empresa Snowy Horizon Treks and Expeditions per pujar a l’Everest / Qomolangma, va viatjar a Kathmandu i d’allà al Tibet. Va fer cim per la ruta tibetana el dia 18 de maig a la tarda. Baixant, el dia 19 de maig va morir de malaltia, sense accident, a 8400 metres d’altitud. Els xerpes que l’acompanyaven ho van atribuir a Edema Cerebral d’Altitud (ECA), diagnòstic que, seguint el seu relat, seria discutible. No té cap importància; si no era ECA, tot infart de miocardi, trombosi cerebral o pulmonar i altres malalties greus freqüents en altitud  hauria tingut, i va tenir, el mateix resultat. Segons van relatar els xerpes el seu cos va quedar a la muntanya.

MUNTANYA I MALALTIES CARDIOVASCULARS

Enguany l’exitós programa benèfic de la televisió pública de Catalunya ha dedicat els diners recollits a l’investigació de les malalties cardiovasculars, un dels flagells que afecten als humans. Benvinguda sigui la solidaritat i la inversió en investigació.

També a la muntanya apareixen malalties cardiovasculars. Recordem que es considera que el 75% dels problemes de salut a muntanya es refereixen a problemes traumàtics (caigudes, allaus, fractures, cops, patacades i altres lesions), el 12,5% es deuen a problemes ambientals (bàsicament altitud, calor i fred) i l’altre 12,5% a malalties comuns d’origen no muntanyenc. Òbviament tot això és aproximat i depèn de quines muntanyes ens referim, de l’activitat que es faci i de les característiques personals de cadascú. Està clar que no és igual anar al Montseny que als Andes, com no és igual esquiar que passejar o escalar. Com no son iguals els tibetans que els hawaians.

Entre aquestes malalties comuns que es manifesten a la muntanya, les d’origen cardiovascular son freqüents. Al final de l’article, pels interessats en el tema de les malalties cardiovasculars a muntanya, afegirem algunes publicacions i altres dades sobre el tema.

Ara un relat. Un cas de malaltia cardiovascular que es va manifestar a la muntanya. 

Poc pensava jo aquell capvespre de finals de juliol, esperant el sopar en un campament a 4800m, el que veuria i com acabaria tot plegat...

Centrem-ho. International Snow Leopard Expedition Type 1 Diabetes (ISLET) al Lenin Peak (Pamir del Kirghizstan). Muntanyencs diabètics amb experiència a l’Aconcagua i al Cho Oyu es van enamorar del Pic Lenin i cap allà vam anar l’any 2005. Qui vulgui llegir el diari/relat d’aquella expedició el pot trobar aquí: 

https://www.maldemuntanya.cat/p/diari2_30.html

https://www.maldemuntanya.cat/p/diari3.html

Abans també hi havia el film, que era en obert a Internet, però qui fos el propietari el va retirar.

Aquest és el relat del cas:

Capvespre. Escrivint a la tenda. Nevisqueja. Aviat tocarà sopar i anar a jeure.

- Ton, Tooon!

Em criden. Quina forma de cridar! A veure que passa....

He hagut de córrer. Han arribat dos del Campament Base, d’una altra expedició, que han trigat a pujar al Campament 1 perquè un no anava gaire fi i el seu company, què és infermer i responsable de la salut del grup, el vigilava i cuidava al CB. Aquest que ja no anava fi al CB, m’han explicat que tenia una infecció respiratòria amb tos, mocs i cansament i que el tractaven amb antibiòtics. El cas és que ha arribat ben apurat al C1. Em criden i veig a un pacient que s’ofega de forma clara, amb coloració blavosa dels llavis i de la pell en general i amb tos seca. Freqüència cardíaca 120 batecs per minut en repòs. SaO2 51%. Tensió arterial 140/80 mmHg. Freqüència respiratòria 34 respiracions per minut. Temperatura 36,9ºC. Auscultació respiratòria amb crepitants molt audibles, amb espiració allargada, a ambdós camps pulmonars, de predomini a les bases. Diagnòstic: Edema Pulmonar d’Altitud. Són les 17 hores i està començant a nevar més fort. Ens queden moltes esquerdes a les fosques abans de perdre altura de forma notable; a més a més encara caldria pujar al coll, abans de baixar definitivament. Massa perillós de nit. El pla serà doncs administrar nifedipina i dexametasona, repòs absolut al sac, ben càlid, i rehidratar amb alguna cosa calenta. Aviso a la seva colla i als de la meva que sòn al C1, que si no millora en poques hores, ens caldrà treballar tota la nit manxant amb la cambra hiperbàrica. I que, millori poc o millori molt, amb la primera llum de demà, volant cap avall acompanyat per un grup potent que el pugui ajudar si convé. 

20 hores: com que és dins de la tenda i l’hora foscant, no puc avaluar la cianosi però la tos, la dispea i els crepitants han millorat clarament. Freqüència cardíaca 90 bpm en repòs. SaO2 62%. Tensió arterial 125/75 mmHg. Freqüència respiratòria 30 rpm. Temperatura 36,9ºC. Mantinc els mateixos medicaments cada 6 hores i el mateix pla.

És curiós, que tot i ofegant-se com s’ofegava, no ha perdut la compostura ni el somriure en cap moment; com si no passés res o no anés amb ell. O és un tipus molt dur o no tenia clar que l’edema pulmonar d’altitud pot matar en poques hores.

Aquest muntanyenc, encordat amb dos companys forts, va tornar al día següent al CB. La setmana següent era a casa seva, a nivell del mar.

Retornats tots a casa, com ja havíem pactat allà dalt, vam començar un estudi mèdic en profunditat. La Prova de Tolerància a la Hipòxia va mostrar poca capacitat cardiaca a l’esforç en altitud. L’Ecocardiograma va diagnosticar Miocardiopatía Hipertrófica severa. L’Electrocardiograma llarg (Holter) va mostrar freqüents trastorns del ritme cardiac. Evidentment el consell va ser posar-se en mans d’un cardiòleg i seguir un tractament estricte.

La miocardiopatía hipertrófica (CH) és malaltia relativamente comú, sovint amb incidencia familiar, de pronòstic sever, responsable de moltes de les morts sobtades en esportistes. A gran altitud és coneguda la seva relació amb l’Edema Pulmonar d’Altitud per Hipertensió Arterial Pulmonar (HTAP). La CH  cursa sovint amb HTAP a nivel del mar i molt més en altitud.

El primer mes tot va anar bé, segons semblava. Com que no va dir res els següents dos mesos, vaig escriure-li per demanar com anava tot. Uns dies després em va contestar la seva dona. Havia mort sobtadament al carrer unes setmanes abans. Tenia 52 anys.

Ja veieu que les malalties de l’altitud també poden estar relacionades amb trastorns presents a casa de cadascú.

Imatges. Radiografies de tórax d’Edema Pulmonar d’Altitud amb Cardiopatía Hipertròfica. Cortesia de les imatges per classes i conferències (1990) publicades per la International Society for Mountain Medicine (ISMM).

 

Afegeixo unes informacions, estudis i publicacions sobre el tema de les malalties cardiovasculars i l’altitud.

1. https://www.maldemuntanya.cat/2017/01/doctor-amb-malaltia-coronaria-puc-pujar.html
2. https://www.maldemuntanya.cat/2017/05/consejos-del-comite-de-expertos-sobre.html
3. https://www.maldemuntanya.cat/2017/02/acute-hypobaric-hipoxia-does-not-affect.html?m=1
4. E. Garrido, A. Veres, J.L. Ventura, A. Ricart, C. Javierre y E. Marticorena. Carta: Angioplastia coronaria y exposición a gran altitud: a propósito de un caso. Revista Latina de Cardiología. 20:80-81, 1999. 

Imatge. Dos models de bossa hiperbàrica per tractar el Mal de Muntanya amb les bombes manual i de peu per mantenir la bossa inflada i ventilada. A la dreta el model francès (Certec) i a l’esquerra el nordamericà (Gamow). Fotografia feta l’any 1990 al pati del petit hospital / consultori de Pheriche a 4000 metres d’altitud. 

MESTRES DE LA MEDICINA DE MUNTANYA. Dr. Battestini

 Rafael Battestini Pons.  Barcelona 1932 - 2017.         

Estudià a l’Escola Blanquerna. Membre d’una saga de metges d’origen cors represaliats pel franquisme després de treballar a la sanitat pública republicana. Qui exiliat, qui afusellat.

Llicenciat en Medicina l’any 1956. Diplomat en Sanitat el 1958 i en Medicina Aeroespacial el 1963. Especialista en Medicina Interna i Aparell Digestiu el 1966. Doctorat per la Universitat de Barcelona l’any 1973.

Soci i Medalla de Mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Fundador de la Societat Catalana de Medicina Aeroespacial, Subaquàtica i Ambiental. 

Soci Fundador i primer president de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya Dr. Castelló Roca. Col·laborà amb entusiasme a diversos Cursos i Màsters Universitaris de Medicina i Socors de Muntanya de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autónoma de Barcelona.

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, també col·laborà a la revista Muntanya.

Publicacions:

• Articles i editorials a les revistes: Medicina Clínica, JANO, l’Internista i Gaseta Sanitària.

• Monografies i Llibres: *L’Home i l’Espai. *L’Home i el seu Entorn. *L’Home i la Biofísica.  *L’Esport en col·lectius en risc social. *Les presons de Catalunya: eduquen o castiguen? *Peregrinació al Tibet. Etc.

• Comunicacions als: XI World Congress on Mountain Medicine. XI i XII Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. Congrés d’Història de la Medicina Catalana.

• Capítol “Trastorns per fenòmens físics” a Manual de Medicina Interna, obra monumental dirigida pel Prof. Ciril Rozman. 

 

Imatges. Portades d’algunes de les seves publicacions. Dedicatòria amb la seva signatura del seu llibre “L’home i el seu entorn” que em va regalar quan jo preparava l’expedició a l’Everest de 1983. 

Agraïments: Les fotografies d’aquest escrit on apareix el Dr. Battestini durant les classes als Cursos de Medicina i Socors de Muntanya les hem d’agraïr al Dr. Francesc Alavedra Papell, veterà coorganitzador dels cursos.

Film Broad Peak

Coneixeu aquest film polonès de 2022? 

Relata una expedició polonesa de l’hivern de 1988 que va generar certa polèmica. A l’Expedició Catalana Banc de Sabadell/Catalunya Ràdio al K2 d’aquell mateix estiu ja rebíem els ecos de la polèmica.

Si algú s’interessa per l’Expedició Catalana Banc de Sabadell/Catalunya Ràdio al K2 de 1988 aquí trobareu els àudios gravats durant tota l’expedició, alguns ben sucosos:

https://www.maldemuntanya.cat/p/programes-de-radio-expedicio-catalana.html

Tornant al film “Broad Peak” i sense entrar en la polèmica. 

Considero que és un film molt ben fet i que recrea aquell ambient expedicionari de fa 34 anys fidelment. Així èren els campaments i les ascensions. 

El que no era així era la capacitat de comunicació de les imatges. La imatge de l'alpinista al cim del Nanga Parbat filmat amb un dron, era impensable fa trenta anys.

Ja sabeu que ara les agències i Internet han fet que, en temporada, tots els vuitmils siguin atapeïts com autopista en cap de setmana i que, si algú paga, es puguin pujar càmeres, drons i el que calgui fins el cim. 

Per qui es vulgui baixar el film, que és bonic i val la pena. Ull viu que pesa 1,78 gigues.

https://va.cat/link/TVRZd01UVXlNamt5TUE9OjpoYXNoOjowLjYyMTYxNzAwIDE2NzAwMTc5MDg-

Petita rectificació al diari Ara

El diari Ara ha publicat avui (11·12·2022)·un sentit article signat per Jordi Garrigós sobre els 40 anys de la primera expedició catalana a l'Everest.

https://diumenge.ara.cat/diumenge/everest-1982-primers-catalans-sostre-mon_130_4566515.html

Per qui vulgui veure el film d'aquella esforçadíssima expedició del Centre Excursionista de Catalunya de 1982 i primera en intentar l'Everest:

https://www.rtve.es/play/videos/arxiu-tve-catalunya/everest-1982/6653739/

Després d'escriure al diari Ara penjo aquí aquests comentaris.

En primer lloc a la llista dels cims de vuitmil metres ascendits per catalans abans de 1982 hi consta el Lhotse Shar l'any 1980. El vuitmil que es va pujar l'any 1980 va ser el Gasherbrum II; ho sé molt bé perqué vaig formar part d'aquella expedició. I el Broad Peak per part dels mataronins, l'any 1981. El Lhotse Shar no es va pujar, per la cordada Badiola-Vallés, fins l'any 1992.

En segon lloc, la fotografia del grup expedicionari de l'any 1982 és errònia. La imatge no es correspón amb l'expedició de 1982, sinó que es tracta dels expedicionaris de l'Expedició Caixa de Barcelona a l'Everest, vessant Tibet de 1983. En aquest cas també ho puc afirmar categòricament. Aquest servidor de vostés és el tercer, dret, començant per l'esquerra.

Suggereixo als redactors de l'Ara que canviin la fotografia per una de les que afegeixo i que es poden trobar lliures a Internet i que efectivament es corresponen amb el grup expedicionari de 1982.

Afegit el dia 13·12·2022:

De savis és rectificar. Avui l'article recull les esmenes que des d'aquí, i segur que des d'altres fonts, els hi han arribat. Llàstima que no inclogui la fotografia dels expedicionaris de 1982, que torno a oferir.

 

METGES MUNTANYENCS. MEDICINA DE MUNTANYA

Algú té més informació sobre metges muntanyencs?

Dedicar-se a la Medicina de Muntanya necesita molta vocació. El metge muntanyenc que s’hi dediqui no té ni un euro a guanyar i molts a gastar si vol publicar el que ha aprés o assistir a expedicions, congressos i reunions. La Medicina de Muntanya no és cap negoci. És una dedicació apassionada. Alguns, mentre son joves, poden treballar uns anys en un sistema de rescat medicalitzat però aquests són sempre poquets.

És clar que no tots els metges que fan muntanya es dediquen a la Medicina de Muntanya. Quants metges han estat muntanyencs? La llista deu ser molt llarga. Tan llarga que penso que és impossible de fer i de verificar. Però ens hi podem acostar.

Aquests articles van de metges muntanyencs. Com que segur que som milers, només vull saber dades sobre els que ja no són entre nosaltres. Demano més informació a qui la tingui.

El savi aragonés, i Premi Nobel, Dr. Santiago Ramón y Cajal era un apassionat de les excursions i de la vida a la natura. Segur que coneixeu el llibre “Cajal y la Naturaleza” del company i col·lega Dr. Eduardo Garrido Marín (Editorial Desnivel) on es poden trobar unes imatges impagables del Pirineu de fa cent anys i de don Santiago.

A la galería de metges del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, només he trobat a quatre col·legues, que he tingut el privilegi de conèixer, relacionats amb la Medicina de Muntanya.

Podeu consultar la seva semblança aquí:

https://www.galeriametges.cat/galeria.php#

  

Mariano Anglada i Lasierra. Barcelona 17·6·1917 – 4·1·2010. Metge cirurgià i responsable mèdic de la primera Annapurna Spanish Expedition de 1974. Primera ascensió mundial a l’Annapurna Est.

August Castelló Roca. Barcelona 4·7·1918 – 10·6·1991. Professor de fisiologia a la facultat i dedicat a la medicina de l’esport. Va ser el nostre mestre i mentor quan començàvem. L'Institut d'Estudis de Medicina de Muntanya s'anomenava Dr. Castelló Roca en homenatge al seu mestratge. 

Josep Mª Figueras i Anmella (“Pitu Figueras”). Barcelona22·6·1926 – 29·9·2011. Cirurgià ortopèdic i traumatòleg. Precursor de la medicina de l’esquí, el fred i les lesions traumàtiques relacionades. 

 

Carles Margarit i Creixell. Barcelona 1950 – La Cerdanya 2005. Cirurgià. Pioner dels trasplantaments hepàtics als hospitals de la Vall d’Hebró i de Bellvitge. Una allau el va atrapar pujant amb esquís a la Tossa Plana de Llés.

A la galeria de metges catalans il·lustres del Col·legi de Metges de Barcelona no hi consta el Dr. Rafael Battestini Pons (1932 – 2017). El reivindico com un dels mestres de la medicina en entorns hostils i primer president de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya Dr. Castelló Roca. A la página web de l’Acadèmia de Medicina de Catalunya podeu trobar el seu perfil: 

http://ramc.cat/aw-team-member/battestini-i-pons-rafael/

Quan tingui més dades publicarem el perfil del Dr. Battestini Pons que mereix de sobres ser a la galería de metges il·lustres del Col·legi de Metges de Catalunya.