Translate

MUNTANYA I MALALTIES CARDIOVASCULARS

Enguany l’exitós programa benèfic de la televisió pública de Catalunya ha dedicat els diners recollits a l’investigació de les malalties cardiovasculars, un dels flagells que afecten als humans. Benvinguda sigui la solidaritat i la inversió en investigació.

També a la muntanya apareixen malalties cardiovasculars. Recordem que es considera que el 75% dels problemes de salut a muntanya es refereixen a problemes traumàtics (caigudes, allaus, fractures, cops, patacades i altres lesions), el 12,5% es deuen a problemes ambientals (bàsicament altitud, calor i fred) i l’altre 12,5% a malalties comuns d’origen no muntanyenc. Òbviament tot això és aproximat i depèn de quines muntanyes ens referim, de l’activitat que es faci i de les característiques personals de cadascú. Està clar que no és igual anar al Montseny que als Andes, com no és igual esquiar que passejar o escalar. Com no son iguals els tibetans que els hawaians.

Entre aquestes malalties comuns que es manifesten a la muntanya, les d’origen cardiovascular son freqüents. Al final de l’article, pels interessats en el tema de les malalties cardiovasculars a muntanya, afegirem algunes publicacions i altres dades sobre el tema.

Ara un relat. Un cas de malaltia cardiovascular que es va manifestar a la muntanya. 

Poc pensava jo aquell capvespre de finals de juliol, esperant el sopar en un campament a 4800m, el que veuria i com acabaria tot plegat...

Centrem-ho. International Snow Leopard Expedition Type 1 Diabetes (ISLET) al Lenin Peak (Pamir del Kirghizstan). Muntanyencs diabètics amb experiència a l’Aconcagua i al Cho Oyu es van enamorar del Pic Lenin i cap allà vam anar l’any 2005. Qui vulgui llegir el diari/relat d’aquella expedició el pot trobar aquí: 

https://www.maldemuntanya.cat/p/diari2_30.html

https://www.maldemuntanya.cat/p/diari3.html

Abans també hi havia el film, que era en obert a Internet, però qui fos el propietari el va retirar.

Aquest és el relat del cas:

Capvespre. Escrivint a la tenda. Nevisqueja. Aviat tocarà sopar i anar a jeure.

- Ton, Tooon!

Em criden. Quina forma de cridar! A veure que passa....

He hagut de córrer. Han arribat dos del Campament Base, d’una altra expedició, que han trigat a pujar al Campament 1 perquè un no anava gaire fi i el seu company, què és infermer i responsable de la salut del grup, el vigilava i cuidava al CB. Aquest que ja no anava fi al CB, m’han explicat que tenia una infecció respiratòria amb tos, mocs i cansament i que el tractaven amb antibiòtics. El cas és que ha arribat ben apurat al C1. Em criden i veig a un pacient que s’ofega de forma clara, amb coloració blavosa dels llavis i de la pell en general i amb tos seca. Freqüència cardíaca 120 batecs per minut en repòs. SaO2 51%. Tensió arterial 140/80 mmHg. Freqüència respiratòria 34 respiracions per minut. Temperatura 36,9ºC. Auscultació respiratòria amb crepitants molt audibles, amb espiració allargada, a ambdós camps pulmonars, de predomini a les bases. Diagnòstic: Edema Pulmonar d’Altitud. Són les 17 hores i està començant a nevar més fort. Ens queden moltes esquerdes a les fosques abans de perdre altura de forma notable; a més a més encara caldria pujar al coll, abans de baixar definitivament. Massa perillós de nit. El pla serà doncs administrar nifedipina i dexametasona, repòs absolut al sac, ben càlid, i rehidratar amb alguna cosa calenta. Aviso a la seva colla i als de la meva que sòn al C1, que si no millora en poques hores, ens caldrà treballar tota la nit manxant amb la cambra hiperbàrica. I que, millori poc o millori molt, amb la primera llum de demà, volant cap avall acompanyat per un grup potent que el pugui ajudar si convé. 

20 hores: com que és dins de la tenda i l’hora foscant, no puc avaluar la cianosi però la tos, la dispea i els crepitants han millorat clarament. Freqüència cardíaca 90 bpm en repòs. SaO2 62%. Tensió arterial 125/75 mmHg. Freqüència respiratòria 30 rpm. Temperatura 36,9ºC. Mantinc els mateixos medicaments cada 6 hores i el mateix pla.

És curiós, que tot i ofegant-se com s’ofegava, no ha perdut la compostura ni el somriure en cap moment; com si no passés res o no anés amb ell. O és un tipus molt dur o no tenia clar que l’edema pulmonar d’altitud pot matar en poques hores.

Aquest muntanyenc, encordat amb dos companys forts, va tornar al día següent al CB. La setmana següent era a casa seva, a nivell del mar.

Retornats tots a casa, com ja havíem pactat allà dalt, vam començar un estudi mèdic en profunditat. La Prova de Tolerància a la Hipòxia va mostrar poca capacitat cardiaca a l’esforç en altitud. L’Ecocardiograma va diagnosticar Miocardiopatía Hipertrófica severa. L’Electrocardiograma llarg (Holter) va mostrar freqüents trastorns del ritme cardiac. Evidentment el consell va ser posar-se en mans d’un cardiòleg i seguir un tractament estricte.

La miocardiopatía hipertrófica (CH) és malaltia relativamente comú, sovint amb incidencia familiar, de pronòstic sever, responsable de moltes de les morts sobtades en esportistes. A gran altitud és coneguda la seva relació amb l’Edema Pulmonar d’Altitud per Hipertensió Arterial Pulmonar (HTAP). La CH  cursa sovint amb HTAP a nivel del mar i molt més en altitud.

El primer mes tot va anar bé, segons semblava. Com que no va dir res els següents dos mesos, vaig escriure-li per demanar com anava tot. Uns dies després em va contestar la seva dona. Havia mort sobtadament al carrer unes setmanes abans. Tenia 52 anys.

Ja veieu que les malalties de l’altitud també poden estar relacionades amb trastorns presents a casa de cadascú.

Imatges. Radiografies de tórax d’Edema Pulmonar d’Altitud amb Cardiopatía Hipertròfica. Cortesia de les imatges per classes i conferències (1990) publicades per la International Society for Mountain Medicine (ISMM).

 

Afegeixo unes informacions, estudis i publicacions sobre el tema de les malalties cardiovasculars i l’altitud.

  1. https://www.maldemuntanya.cat/2017/01/doctor-amb-malaltia-coronaria-puc-pujar.html
  2. https://www.maldemuntanya.cat/2017/05/consejos-del-comite-de-expertos-sobre.html
  3. https://www.maldemuntanya.cat/2017/02/acute-hypobaric-hipoxia-does-not-affect.html?m=1
  4. E. Garrido, A. Veres, J.L. Ventura, A. Ricart, C. Javierre y E. Marticorena. Carta: Angioplastia coronaria y exposición a gran altitud: a propósito de un caso. Revista Latina de Cardiología. 20:80-81, 1999. 

Imatge. Dos models de bossa hiperbàrica per tractar el Mal de Muntanya amb les bombes manual i de peu per mantenir la bossa inflada i ventilada. A la dreta el model francès (Certec) i a l’esquerra el nordamericà (Gamow). Fotografia feta l’any 1990 al pati del petit hospital / consultori de Pheriche a 4000 metres d’altitud. 


Etiquetes: , , , , , , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.




Arxiu d'escrits



Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat