Doctor, amb malaltia coronària puc pujar a ...?
dijous, 12 de gener del 2017
Comentaris
generals per tots els consells que s’esmenten a la sèrie: “RESPOSTES SOBRE MALALTIES
I ALTITUD”
1.- Nivell
de recomanació general "C" ò de recomanació d’experts. Evidències sòn escasses
2.- A l’altitud
poden influïr molts altres factors que siguin més decissius que l’altitud per
si sola
3.- Sovint
sòn zones remotes sense assistència mèdica. Major gravetat de les complicacions
4.-
L’exposició aguda a la hipoxia més freqüent i més estudiada és la dels viatges
en avió
Viatjar a zones d’altitud, on escasseja l’oxígen, comporta disminució de l’aport d’oxígen als teixits i d’aquí l’estrés per obtenir-lo. Una persona normal respón a l’estrés amb adrenèrgia i posa en marxa els mecanismos d’aclimatació. Aquest efecte es nota a partir dels 3500 metres en repós i una mica abans si és en exercici. L’adrenèrgia, que és necessària per augmentar de forma rápida el transport d’oxígen (taquicàrdia, augment del cabal cardiac, hiperventilació), ho fa al preu d’augmentar també el treball miocàrdic i el seu consum d’oxígen. En situació d’adrenèrgia, les artèries coronàries normals es vasodilaten i augmenta el fluxe sanguini al cor. Però si hi ha una malaltia coronària amb limitació del fluxe sanguini, es pot produïr un desequilibri entre el consum i l’aport d’oxígen al miocardi. Però, passats els primers dies, quan va avançant el procés d’aclimatació, l’adrenèrgia desapareix, disminueix el consum d’oxígen miocàrdic, augmenta la capilarització miocárdica i la relació entre aport i consum es torna més favorable. Sembla, doncs, que el desequilibri entre aport i consum pot aparèixer els primers dies.
Veiem el que hi ha publicat.
Els estudis existents, que sòn escasos i amb mostres i situacions molt diferents, però sempre per sota dels 3500 metres, ens diuen el següent:
Veiem el que hi ha publicat.
Els estudis existents, que sòn escasos i amb mostres i situacions molt diferents, però sempre per sota dels 3500 metres, ens diuen el següent:
1. En els pacients amb insuficiencia coronària estable, una prova d’esforç feta els primers dies en altitud mostra que els signes electrocardiogràfics d’isquèmia apareixen a menor treball miocàrdic (mesurat segons paràmetres hemodinàmics -TAm x FC-) que a nivell del mar. Com que el treball en cicloergòmetre no és comparable a diferents altituds el càlcul del treball miocàrdic s’ha de fer de manera comparable.
2. Passats uns dies d’aclimatació, el treball al que apareixen els signes d’isquèmia és el mateix que a nivel del mar. Aquesta diferencia s’atribueix a l’augment del consum per l’adrenèrgia inicial i a la millor perfusió del cor amb l’aclimatació (Artèries col·laterals – Neoangiogènesi).
3. Com millor sigui la capacitat de treball miocàrdic abans de presentar isquèmia a nivel del mar, millor será la capacitat de treball en altitud.
4. L’estadística diu que els events coronaris no son més freqüents en altitud ni tan sols els primers dies.
2. Passats uns dies d’aclimatació, el treball al que apareixen els signes d’isquèmia és el mateix que a nivel del mar. Aquesta diferencia s’atribueix a l’augment del consum per l’adrenèrgia inicial i a la millor perfusió del cor amb l’aclimatació (Artèries col·laterals – Neoangiogènesi).
3. Com millor sigui la capacitat de treball miocàrdic abans de presentar isquèmia a nivel del mar, millor será la capacitat de treball en altitud.
4. L’estadística diu que els events coronaris no son més freqüents en altitud ni tan sols els primers dies.
En base a aquests estudis, els experts recomanen el següent esquema:
ABANS DEL VIATGE.
1. Descartar els pacients amb angina inestable o infart de miocardi, cirugía de revascularització cardiaca o angioplastia en les darreres 6 setmanes. Tres mesos, almenys, si hi ha hagut complicacions. També els pacients amb antecedents d’arrítmies malignes fins que una prova d’esforç màxim mostri que tenen ritme cardiac estable.
2. Prova d’esforç per perfilar la capacitat d’exercici abans de que apareguin signes d’isquèmia miocárdica.
3. Segons les dades obtingudes, definir l’exercici màxim permés en altura (també mesurat amb FC x TAm) tenint present que sigui menor els primers dies i amb criteri més ampli els següents.
4. Una prova de tolerancia a l’exercici en hipoxia pot ser útil per conèixer la susceptibilitat al Mal Agut de Muntanya, però no és útil per perfilar el grau d’insuficiència coronària en altitud.
5. Com que el risc coronari es relaciona més amb l’estrés i l’exercici que amb l’altitud, es recomana mantenir la millor forma física i entrenament posibles abans de viatjar a l’altitud.
DURANT EL VIATGE.
1. Mantenir sempre l’exercici al mínim durant els primers dies. Posteriorment, no sobrepasar la càrrega miocárdica definida prèviament.
2. Organitzar el viatge amb temps suficient per tenir una aclimatació lenta i progressiva. Mínim 5 dies. Es desaconsella el transport directe a altituds superiors a 2500 metres.
3. En general es recomana continuar el tractament de base. Però hi ha dos punts a tractar amb el cardiòleg prèviament. El primer és el dels antiagregants plaquetars, que poden donar problemes en cas de traumatisme. El segon son els betabloquejadors que poden minvar la resposta d’hiperventilació i la capacitat d’exercici en altitud. Si el tractament de base pot donar complicacions, la recomanació d’ampliar generosament el temps d’aclimatació, guanya més pes.
4. No es recomana l’ascensió més amunt dels 4500 metres d’altitud. Actualment només hi ha algunes dades anecdòtiques i els comités d’experts no gosen pronunciar-se.
5. El fred és un potent vasoconstrictor i el vent fa crèixer l’esforç i el treball miocàrdic. S’han d’incloure a les previsions.
Seguint aquestes normes, els comités d’experts consideren que l’estada de pacients coronaris en altitud és raonablement segura
BIBLIOGRAFIA MALALTIES CORONÀRIES I ALTITUD
1. Agostoni P., Cattadori G., Guazzi M., Bussotti M., Conca C.,Lomanto M., Marenzi G., and Guazzi M.D. (2000). Effects of simulated altitude-induced hypoxia on exercise capacity in patients with chronic heart failure. Am. J. Med. 109:450–455.
2. Agostoni P., Contini M., Magini A., Apostolo A., Cattadori G., Bussotti M., Veglia F., Andreini D., and Palermo P. (2006). Carvedilol reduces exercise-induced hyperventilation: a benefit in normoxia and a problem with hypoxia. Eur. J. Heart. Failure 8:729–735.
3. Albert C.M., Mittleman M.A., Chae C.U., Lee I.M., Hennekens C.H., and Manson J.E. (2000). Triggering of sudden death from cardiac causes by vigorous exertion. N. Engl. J. Med. 343:1355–1361.
4. Arbab-Zadeh A., Levine B.D., Trost J.C., Lange R.A., Keeley E.C., Hillis L.D., and Cigarroa J.E. (2009). The effect of acute hypoxemia on coronary arterial dimensions in patients with coronary artery disease. Cardiology. 113:149–154.
5. Bärtsch P. (2006). How thrombogenic is hypoxia? JAMA. 295:2297–2299.
6. Bärtsch P., and Gibbs J.S.R. (2007). Effect of altitude on the heart and the lungs. Circulation. 116:2191–2202.
7. Burtscher M., Bachmann O., Hatzl T., Hotter B., Likar R., Philadelphy M., and Nachbauer W. (2001). Cardiopulmonary and metabolic responses in healthy elderly humans during a 1-week hiking programme at high altitude. Eur. J. Appl. Physiol. 84:379–386.
8. Burtscher M., Philadelphy M., and Likar R. (1993). Sudden cardiac death during mountain hiking and downhill skiing. N. Engl. J. Med. 329:1738–1739.
9. Chatterji J.C., Ohri V.C., Das B.K., Chadha K.S., Akhtar M., Bhatacharji P., et al. (1982). Platelet count, platelet aggregation and fibrinogen levels following acute induction to high altitude (3200 and 3771 metres). Thromb. Res. 26:177–182.
10. de Vries S.T., Kleijn S.A., van ’t Hof A.W.J., Snaak H., van Enst G.C., Kamp O., and Breeman A. (2010). Impact of high altitude on echocardiographically determined cardiac morphology and function in patients with coronary artery disease and healthy controls. Eur. J. Echocardiogr. (Epub ahead of print).
11. Christoph Dehnert, Peter Bärtsch. Can Patients with Coronary Heart Disease Go to High Altitude? High Altitude Medicine & Biology. Volume 11,number 3, 2010.
12. Dickinson J.G., Heath J., Gosney J., and Williams D. (1983). Altitude related deaths in seven trekkers in the Himalayas. Thorax. 38:646–656.
13. Erdmann J., Sun K.T., Masar P., and Niederhauser H. (1998). Effects of exposure to altitude on men with coronary artery disease and impaired left ventricular function. Am. J. Cardiol. 81:266–270.
14. Fulco C.S., Rock P.B., and Cymerman A. (1998). Maximal and submaximal exercise performance at altitude. Aviat. Space Environ. Med. 69:793–801.
15. E. Garrido, A. Veres, J.L. Ventura, A.Ricart, C. Javierre, E. Marticorena. Angioplastia coronaria y exposición a gran altitude: a propósito de un caso. Revista Llatina de Cardiología. 20:80-81, 1999.
16. Gordon J.B., Ganz P., Nabel E.G., Fish R.D., Zebede J., Mudge G.H., Alexander R.W., and Selwyn A.P. (1989). Atherosclerosis influences the vasomotor response of epicardial coronary arteries to exercise. J. Clin. Invest. 83:1946–1952.
17. Grover R.F., Tucker C.E., McGroarty S.R., and Travis R.R. (1990). The coronary stress of skiing at high altitude. Arch. Intern. Med. 150:1205–1208.
18. Hallhuber M., Humpeler E., Inama K., and Jungman H. (1985). Does altitude cause exhaustion of the heart and circulatory system? Med. Sport. Sci. 19:192–202.
19. Hansen J., and Sander M. (2003). Sympathetic neural overactivity in healthy humans after prolonged exposure to hypobaric hypoxia. J. Physiol. 546:921–929.
20. Kaufmann P.A., Schirlo C., Pavlicek V., Berthold T., Burger C., von Schulthess G.K., Koller E.A., and Buck A. (2001). Increased myocardial blood flow during acute exposure to simulated altitudes. J. Nuclear Cardiol. 8:158–164.
21. Khanna P.K., Dham S.K., and Hoon R.S. (1976). Exercise in an hypoxic environment as a screening test for ischaemic heart disease. Aviat. Space Environ. Med. 47:1114–1117.
22. Lehmann T., Mairbaurl H., Pleisch B., Maggiorini M., Bärtsch, P., and Reinhart W.H. (2006). Platelet count and function at high altitude and in high- altitude pulmonary edema. J. Appl. Physiol. 100:690–694.
23. Levine B.D., Zuckerman J.H., and deFilippi C.R. (1997). Effect of high-altitude exposure in the elderly: the Tenth Mountain Division study. Circulation. 96:1224–1232.
24. Luks A.M. (2009). Should travellers with hypertension adjust their medications when travelling to high altitude? High Alt. Med. Biol. 10:11–15.
25. Lundby C., Calbet J.A., Sander M., van Hall G., Mazzeo R.S., Stray-Gundersen J., Stager J.M., Chapman R.F., Saltin B., and Levine B.D. (2007). Exercise economy does not change after acclimatization to moderate to very high altitude. Scand. J. Med. Sci. Sports. 17:281–291.
26. Malconian M., Rock P., Hultgren H., Donner H., Cymerman A., Groves B., Reeves J., Alexander J., Sutton J., and Nitta M. (1990). The electrocardiogram at rest and exercise during a simulated ascent of Mt. Everest (Operation Everest II). Am. J. Cardiol. 65:1475–1480.
27. Messerli-Burgy N., Meyer K., Steptoe A., and Laederach-Hofmann K. (2009). Autonomic and cardiovascular effects of acute high altitude exposure after myocardial infarction and in normal volunteers. Circ. J. 73:1485–1491.
28. Mittleman M.A., Maclure M., Tofler G.H., Sherwood J.B., Goldberg R.J., and Muller J.E. (1993). Triggering of acute myocardial infarction by heavy physical exertion: protection against triggering by regular exertion. Determinants of Myocardial Infarction Onset Study Investigators. N. Engl. J. Med. 329(23):1677–1683.
29. Morgan B.J., Alexander J.K., Nicoli S.A., and Brammel H.L. (1990). The patient with coronary heart disease at altitude: observations during acute exposure to 3100 meters. J. Wilderness Med. 1:147–153.
30. Okin J.T. (1970). Response of patients with coronary heart disease to exercise at varying altitudes. Adv. Cardiol. 5:92–96.
31. Rimoldi S.F., Sartori C., Seiler C., Delacre´taz E., Mattle H.P., Scherrer U., and Allemann Y. (2010). High-altitude exposure in patients with cardiovascular disease: risk assessment and practical recommendations. Prog. Cardiovasc. Dis. 52:512–524.
32. Roach R.C., Houston C.S., Honigman B., Nicholas R.A., Yaron M., Grissom C.K., Alexander J.K., and Hultgren H.N. (1995). How well do older persons tolerate moderate altitude? West. J. Med. 162:32–36.
33. Schmid J.-P., Noveanu M., Gaillet R., Hellige G., Wahl A., and Saner H. (2006). Safety and exercise tolerance of acute high altitude exposure (3454 m) among patients with coronary artery disease. Heart. 92:921–925.
34. Schreijer A.J.M., Cannegieter S.C., Meijers, J.C.M., Middeldorp S., Buller H.R., and Rosendaal F.R. (2006). Activation of coagulation system during air travel: a crossover study. Lancet. 367:832–838.
35. Seiler C. (2009). Collateral Circulation of the Heart. Springer London Ltd., London, UK.
36. Sharma S.C., and Singh Hoon R. (1978). Platelet adhesiveness on acute induction to high altitude. Thromb. Res. 13:725–732.
37. Shlim D.R., and Gallie J. (1992). The causes of death among trekkers in Nepal. Int. J. Sports Med. 13(Suppl 1):S74–S75.
38. Shlim D.R., and Houston R. (1989). Helicopter rescues and deaths among trekkers in Nepal. JAMA. 261:1017–1019.
39. Willich S.N., Lewis M., Löwel H., Arntz H.R., Schubert F., and Schröder R. (1993). Physical exertion as a trigger of acute myocardial infarction. Triggers and mechanisms of myocardial Infarction Study Group. N. Engl. J. Med. 329:1684–1690.
40. Wyss C.A., Koepfli P., Fretz G., Seebauer M., Schirlo C., and Kaufmann P.A. (2003). Influence of altitude exposure on coronary flow reserve. Circulation. 108:1202–1207.
Imatge de portada d'ús lliure extreta de la web: https://www.pexels.com/photo/close-up-of-leaf-249348/
edit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.