Translate content

L'EXPEDICIÓ DEL XENÓ

GAS XENÓ I ACLIMATACIÓ. REVISIÓ.

Agraïm al Dr. Jordi Admetlla Batlle, metge de família a Osona i veterà d’expedicions, les seves aportacions que milloren aquest article. Hem afegit també l’article publicat al High Altitude Medicine & Biology”: Xenon Inhalation for Expeditions to High Altitude: A Position Statement from the International Climbing and Mountaineering Federation (Union Internationale des Associations d’Alpinisme, UIAA) Medical Commission. High AltMed Biol. 00:00–00, 2025.


INTRODUCCIÓ. Ha saltat a l’espai informatiu la gran notícia! 

Un equip d’alpinistes veterans ha fet el trajecte Londres – Kathmandu – Camp Base – Cim de l’Everest i tornar al Camp Base en cinc dies. Tot això gràcies a respirar gas xenó. Respirar gas xenó és el futur de l’alpinisme d’altitud perquè estalvia l’aclimatació i es pot fer el trajecte Europa - Cim de l’Everest - Europa en una setmana. Un esplèndid avenç en el coneixement de la fisiologia humana en altitud!

Fins aquí la ironia. Prou “Fake news”. Ara parlarem seriosament.

L’alpinista, o potser n’hauríem de dir el turista d’altitud, s’estalvia les 4 setmanes d’aclimatació al campament base, el que abarateix molt els costos. O potser no, ja en parlarem...

I aquí, en l’interès econòmic, crec que hi ha l’origen de la gran notícia. Una agència de guies europea ofereix un paquet turístic de 15 dies amb la possibilitat d’escalar l’Everest.

Però, és possible això? Científicament té sentit? Des del punt de vista del metge veterà en altitud, es pot fer? O és adequat? I si no, on és la trampa? 

PART 1.

La física i la química.

L’atmosfera que respirem, en la que s’ha originat, s’ha format i ha crescut la humanitat (almenys fins ara, ja veurem que ens portarà el futur) està formada per 78% de nitrogen, 21% d’oxigen i un 1% dels anomenats gasos nobles o inerts (Argó, Criptó, Neó, Heli, Radó i Xenó). El xenó només representa una de cada 20 milions de molècules de l’aire de l’atmosfera.

Descobert l’any 1894, és un gas pesant, inodor i dens, difícil i car d’obtenir amb molt poca interacció amb el funcionament del cos humà. S’utilitza industrialment per il·luminació i per la propulsió de satèl·lits orbitals i altres naus espacials. També té algunes aplicacions mèdiques i des de 2007 s’usa en alguns països com adjuvant en l’anestèsia barrejat amb 20% d’oxigen, per tractar alguns tipus de tumors i en estudis diagnòstics per imatge. 

PART 2.

Els gasos nobles i l’aclimatació. Paper del Xenó.

No fa gaire que uns investigadors  van trobar un efecte sobre el cos humà: respirar gas xenó fa que el cos produeixi una proteïna anomenada HIF1α.

Breument, la proteïna HIF1α (Hypoxia Inducible Factor1α) és una de les proteïnes que fa que el cos humà segregui Eritropoetina (EPO) que és una hormona, considerada dopatge en els esports de competició. L’EPO fa que augmentin els glòbuls rojos i és un dels passos necessaris en el procés d’aclimatació. 

Però aquí surt la primera pregunta. Realment el gas xenó estimula la secreció de HIF1α? No serà que uns pulmons plens de xenó, que és un gas pesant i dens, no poden absorbir bé l’oxigen i que sigui la manca d’oxigen la que estimula el procés que anomenem aclimatació (HIF1α, EPO, etc)? Això és el que es fa amb les conegudes tendes d’entrenament hipòxic; si s’omplen amb un 90% de nitrogen, l’oxigen queda reduït al 10%, el que és un ambient clarament hipòxic. En aquest punt és quan es posa en marxa el procés d’aclimatació per manca d’oxigen. Per escassetat d’oxigen, no per respirar xenó o nitrogen.   

Aclariment per qui no estigui familiaritzat: la paraulota hipòxia significa només escassedat d’oxigen, ja sigui a la sang d’una persona, un ambient com l’altitud o diversos altres llocs o situacions. 

Hipobàrica? Normobàrica? Hiperbàrica? son noms curts per dir que la pressió del lloc és baixa (Hipo), normal (Normo) o elevada (Hiper). 

O sigui que el xenó estimula l’aclimatació, com ho fa el nitrogen, només quan desplaça i substitueix l’oxigen de l’aire respirat.  

Unes imatges de tres exemples de tendes i escafandres d’entrenament hipòxic que normalment funcionen amb nitrogen, que és molt més abundant i barat d’obtenir que el xenó.

 

Les escafandres i tendes d’entrenament / aclimatació normobàriques i hipòxiques funcionen canviant la composició de l’aire que es respira, mantenint la pressió atmosfèrica normal. Les cambres hipobàriques no canvien la composició de l’aire; canvien la pressió i simulen millor l’altitud. Està més que estudiat que la “preaclimatació” en cambra hipobàrica és més eficaç que la de les tendes hipòxiques - normobàriques. Però no és fàcil accedir a una cambra hipobàrica i així les tendes hipòxiques i normobàriques són molt més comuns.

Pels qui tingueu interès científic: podeu trobar els diversos estudis sobre aquest tema fets a la cambra hipobàrica de la Universitat de Barcelona aquí:

1. Rodríguez FA, Casas H, Casas M, Pagés T, Rama R, Ricart A, Ventura JL, Ibàñez J, Viscor G. Intermittent hypobaric hypoxia stimulates erythropoiesis and improves aerobic capacity. Medicine, Science & Sports Exercise. 1999 Feb;31(2):264-8.

2. Casas H, Casas M, Ricart A, Rama R, Ibàñez J, Palacios L, Rodríguez FA, Ventura JL, Viscor G and Pagés T. Effectiveness of Three Short Intermittent Hypobaric Hypoxia Protocols: Hematological Responses. Journal of Exercise Physiology. 2000 Apr;3(2).

3. Rodríguez FA, Ventura JL, Casas M, Casas H, Rama R, Ricart A, Palacios L, Viscor G. Erythropoietin acute reaction and haematological adaptations to short, intermittent hypobaric hypoxia. European Journal of Applied Physiology. 2000 Jun;82(3):170-7.

4. Casas M, Casas H, Pagés T, Rama R, Ricart A, Ventura JL, Ibàñez J, Rodríguez FA, Viscor G. Intermittent Hypobaric Hypoxia Induces Altitude Acclimation and Improves the Lactate Threshold. Aviation, Space and Environmental Medicine. 2000 Feb;71(2):125-30.

5. Ricart A, Casas H, Casas M, Pagés T, Palacios L, Rama R, , Rodríguez FA, Viscor G, Ventura JL. Acclimatization Near Home? Early Respiratory Changes After Short-Term Intermittent Exposure to Simulated Altitude. Wilderness and Environmental Medicine. 2000 Summer;11(2):84-8.

6. Ginés Viscor, Casimiro Javierre, Teresa Pagés, Josep-Lluís Ventura, Antoni Ricart, Gregorio Martín-Henao, Carmen Azqueta and Ramon Segura. Combined intermittent hypoxia and surface muscle electrostimulation as a method to increase peripheral blood progenitor cell concentration. Journal of Translational Medicine. October 2009, 29;7:91. 

7. Basualto-Alarcon C, Rodas G, Galilea PA, Riera J, Pagés T, Ricart A, Torrella JR, Behn C, Viscor G. Cardiorespiratory parameters during submaximal exercise under acute exposure to normobaric and hypobaric hypoxia. Apunts Med Esport. 2012; 47(174):65-72.

8. Luisa Corral, Casimiro Javierre, Juan Blasi, Ginés Viscor, Antoni Ricart, Josep Lluis Ventura. Combined intermittent hypobaric hypoxia and muscle electro-stimulation: a method to increase circulating progenitor cell concentration? Journal of Translational Medicine. 2014

Això són només les publicacions de la Unitat d’Hipobària de la Universitat de Barcelona. Si ampliem el focus hi ha molts més estudis i publicacions.

PART 3.

Les dades de l’expedició del xenó.

https://www.climbing.com/news/the-first-xenon-everest-climb-is-coming-this-spring/

https://www.bbc.com/mundo/articles/cdxkkwn4y1po

Quatre alpinistes britànics, bregats en altitud, militars veterans, es sotmeten a una “preaclimatació” en tenda hipòxica, pel que diuen amb xenó. No expliquen la quantitat d’oxigen que hi havia barrejat ni el temps passat respirant hipòxia/xenó, però devien ser setmanes. Després viatgen en vol directe a Kathmandu i sense sortir de l’aeroport, volen en helicòpter privat al Camp Base. Després d’una nit dormint malament a l’avió, una breu migdiada respirant gas xenó al camp base. Una altra vegada, desconeixem la part d’oxígen de l’aire respirat enriquit amb xenó. La mateixa tarda s’enfilen per la cascada del Khumbu, preparada prèviament pels xerpes, cap als camps d’altitud. Vuit xerpes veterans acompanyen els quatre turistes, porten les motxilles i s’encarreguen de la logística, de les ampolles d’oxigen, el menjar, el beure, les tendes i el descansar. Tot el trajecte es fa respirant oxigen embotellat. Al tercer dia fan cim i emprenen el descens. Èxit de l’expedició! I de l’empresa!

Gran capacitat de coordinació de l’agència, però és evident que, tot plegat, no devia ser barat.

PART 4.

Les reflexions.

Mèdicament parlant, que el xenó substitueix l’aclimatació és una fal·làcia que només pot enganyar als incauts. No és cert. El xenó no aclimata de cop a qui el respira un dia.

El que si que és veritat és que amb una cambra hipobàrica o una tenda d’hipòxia normobàrica, amb una part de xenó o sense, es pot aconseguir un bon grau d’aclimatació abans d’arribar al campament base. Però el sistema té almenys tres peròs:

1.-  El temps que el cos humà necessita per segregar HIF1α, EPO i augmentar els glòbuls rojos segueix sent de dues a quatre setmanes, el mateix temps que l’aclimatació normal. Si és així, que cadascú compari i faci la tria: passar les hores en un laboratori asèptic, respirant una barreja d’oxigen, nitrogen o xenó, o arribar, acampar i esperar amb paciència l’aclimatació a la muntanya. Jo no sé la tria de cadascú, però segur que la segona opció és més barata, perquè els laboratoris són molt més cars que els campaments. 

2.- L’aclimatació aconseguida al laboratori desapareix en pocs dies. O sigui que s’ha de sortir del laboratori, volar, arribar i moldre. Si es triga més de cinc o sis dies, tot plegat no serveix per res. Però pagar un laboratori, el vol d’avió, un helicòpter privat coordinat, dos xerpes carregats per persona que la portin fins el cim i amb l’oxigen, el beure i el menjar ben coordinat per tot el trajecte té un preu elevat. Molt elevat. 

3.- Com que l’aclimatació, es faci com es faci,  pot fer-se esperar entre dues i quatre setmanes, és obligat passar temps, hores i dies, a la cambra hipobàrica o normobàrica, respirant xenó, o no. Amb això, l’argument de que respirar xenó estalvia temps a l’ascensió no s’aguanta gaire perquè has de començar a comptar el temps quan el turista entra al laboratori, no quan agafa l’avió per sortir de la ciutat.

El comitè mèdic de la UIAA / CISA-IKAR (Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme, Comission Internationale pour le Sauvetage Alpin) ha publicat un comunicat oficial avisant del perill i del risc d’utilitzar aquestes tècniques sense els coneixements fisiològics adequats. Ens afegim a aquest comunicat.

Aquí podeu veure el comunicat oficial del MedComUIAA.

https://www.theuiaa.org/statement-on-xenon-and-high-altitude-mountaineering/

A més a més la revista de més prestigi entre els qui es dediquen a la medicina de l’altitud, el “High Altitude Medicine & Biology”, el HAMB, ha publicat aquest article de revisió que recomano molt als interessats. Com que l’article te Copyright, només puc posar l’abstract que és públic i en obert:

Xenon Inhalation for Expeditions to High Altitude: A Position Statement from the International Climbing and Mountaineering Federation (Union Internationale des Associations d’Alpinisme, UIAA) Medical Commission. High AltMed Biol. 00:00–00, 2025.

Abstract

Hilty, Matthias P, Urs Hefti, Pierre Bouzat, Hannes Gatterer, Lenka Horakova, Linda E Keyes, Justin Lawley, Benjamin D Levine, George Rodway, Daniel Trevena, Eduardo Vinhaes, and Benoit Champigneulle. 

Background and Methods: Recently, xenon inhalation has been advertised for use as a pre-acclimatization method for high-altitude climbs, but this use is controversial and not without risks. The International Climbing and Mountaineering Federation (Union Internationale des Associations d’Alpinisme, UIAA) Medical Commission convened a panel, including external experts, to develop a position statement on xenon inhalation as a pre-acclimatization method.

Results: In this statement, we summarize the current state of research and discuss possible directions of future investigations. A pre-acclimatization strategy using xenon inhalation includes risks of respiratory depression, hypoxemia, systemic hypertension, and neurological impairment. The potential benefits of xenon inhalation, such as erythropoiesis, an increase in hemoglobin mass, or increased oxygen availability to the tissues, are not supported by the existing, current evidence.

Conclusion: The UIAA Medical Commission recommends against the use of xenon inhalation in preparation for or during expeditions to high altitude unless part of a controlled study with appropriately qualified medical support such as anesthesia personnel.

O sigui que no; en aquesta revisió, cap científic troba evidència de que respirar xenó faciliti l’aclimatació.

El resum de tot plegat és aquest. Una empresa, amb interès econòmic, ha muntat un anunci públic per vendre el seu producte, sense que es vegi cap preocupació en els efectes que la seva proposta pugui tenir sobre la salut dels seus clients, sobre el medi ambient ni la sobrefreqüentació d’alguns llocs. Tampoc hi ha cap control de la seriositat ni del rigor del que vol vendre. Si fos un medicament, per exemple amfetamina per escalar més ràpid sense set ni gana, ja estaria directament controlat. Recordeu que administrar HIF1α, EPO i augmentar els glòbuls rojos artificialment (transfusions de sang) està prohibit a tots els esports de competició, incloses les competicions d’escalada en roca o en gel.

Fins aquí la part de consell mèdic i científic amb el seu component social i econòmic.

Sense haver dit ni una paraula de l’ètica. De l’ètica que té escalar una muntanya pels propis mitjans o que t’hi porti algú altre. Del valor que té escalar una muntanya honestament o fent servir mètodes de dubtosa legalitat, rigorositat, honestedat i seguretat per la salut. De l’esforç d’una cordada d’escaladors tot sols en un vuit mil front a la paciència que necessita una caravana, tots en corrua, de clients d’una agència de guies per passar per un coll d’ampolla en que només poden passar d’un en un, sense pressa. Però, és clar, ja  saben que més amunt trobaran un campament organitzat amb menjar i una tassa de té calent.

 

Imatge: cua de turistes d’altitud a la cascada de gel del Khumbu.

Tampoc hem parlat de poesia. Ni de bellesa, ni de gaudir, ni de sentir amb més o menys intensitat. Tampoc de trobar aquells moments, pocs en una vida, que sòn com una epifania. Aquella posta de sol amb un ball de núvols a set mil metres que sona com una simfonia. Aquell darrer cop de piolet que permet posar-te a cavall d’un coll i canviar, de cop, de paisatge. Aquells moments en que la línia de la vida fa un “clac” i tanca un cercle ben rodó.   

Aquí s’escau aquella frase de Maurice Herzog. 

No és més qui més alt arriba, sinó aquell que influït per la bellesa que l’envolta, més intensament sent”. 

La cordada Maurice Herzog – Louis Lachenal va ser la primera a la història a pujar un cim de vuit mil metres, l’Annapurna, l’any 1950.

No sé si aquesta màxima, en aquest cas, es podria reformular com una cosa així:

“No té més mèrit qui fa la travessa de muntanya més llarga i dura o el cim més alt, sinó aquell que per la seva motivació, els seus records o la bellesa del que veu, més intensament  la viu”.

Però això depèn de la sensibilitat, de les capacitats emocionals i dels interessos de cada un. I qui és un servidor per jutjar a ningú. 

Jo només volia aportar la part tecnocientífica i que s’enganyi qui es deixi... Com deia el meu avi, mentre hi hagi rucs, hi haurà qui vagi a cavall.



 




Etiquetes: , , , , , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.




Arxiu d'escrits



Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@gmail.com


Apunta't a la llista de correu de Mal de Muntanya

* indica que es obligatorio

Intuit Mailchimp