dimarts, 2 de juny del 2026
ALTRES INSUFICIÈNCIES RESPIRATÒRIES EN ALTITUD
Hem vist i hem assumit que no sempre que una persona té sensació d’ofec en altitud es tracta d’un Edema Pulmonar d’Altitud. Hem vist que hi pot haver altres problemes en altitud que provoquen ofec. L’ofec, ofegar-se, és un símptoma que els metges anomenem Dispnea, que vol dir el mateix, però en grec antic. Diguem-ho diferent, tant l’EPA, com les pneumònies, com molts altres trastorns, comencen per dispnea. També ho podriem anomenar, amb limitacions perqué no significa exactament el mateix, Insuficiència Respiratòria.
Hi ha molts relats, investigacions i llibres dedicats a la trombosi i a l’alta muntanya.
La coagulació de la sang és una d’aquelles propietats humanes que més demostren la importància de l’equilibri en tot plegat. No hi ha res que sigui ni bo ni dolent per si sol; tot pot ser bo en la seva justa mesura i pot ser dolent o per poc o per massa. Si la sang coagula poc, qualsevol ferideta pot fer una hemorràgia. Si la sang coagula massa, unes hores d’immobilitat poden provocar una trombosi. Tot desequilibri és prou dolent. Ni massa ni massa poc.
El tema de la coagulació de la sang en altitud és un tema prou desconegut pels alpinistes. Tothom coneix el Mal Agut de Muntanya que molts han tingut alguna vegada i també els Edemes Pulmonar i Cerebral d’Altitud, les malalties més temibles a l’alta muntanya. Però n’hi ha moltes més. Unes d’elles son la trombosi i la seva parenta l’embòlia pulmonar, presumptes responsables de moltes morts a gran altitud.
La trombosi, significa que la sang es coagula dins dels vasos sanguinis, especialment a les venes que tenen un fluxe sanguini més lent i mes superficial, per tant més fredes, que les artèries. Que passa si hi ha coàguls dins dels vasos sanguinis? Que es desplacen amb el fluxe. Si és una artèria, cosa poc freqüent, els coàguls s’acaben acumulant al final de l’artèria i obstrueixen la circulació d’una má, d’un peu o del cervell. Molt greu. De fet, sovint passa en casos de congelacions greus, tot i que no passa en les congelacions superficials.
I que passa si els coàguls apareixen i es desplacen en una vena? Que seguint el corrent de la sang acaben als pulmons obstruïnt els capil·lars que porten la sang a oxigenar-se. També molt greu. Especialment greu en altitud on l’oxígen és un bé molt escàs. Les trombosis venoses son la causa dels gravíssims tromboembolismes pulmonars (TEP), que poden provocar insuficiència respiratòria greu i, fins i tot, la mort sobtada.
A l’alta muntanya hi ha una colla de factors que faciliten l’aparició de trombosis venoses.
• L’augment dels glòbuls rojos que és l’evolució normal de l’aclimatació. Molts pensen que la sang amb més glòbuls rojos augmenta la seva viscositat i per tant facilita l’aparició de trombosi. Malgrat tot, hi ha estudis que mostren que en un laboratori, l’augment de glòbuls rojos no augmenta la viscositat de la sang. O sigui que potser els glòbuls rojos són el factor més cridaner, però potser no són el factor principal.
• La deshidratació, que provoca major concentració fa més espessa la sang. Freqüent a l’alta muntanya, per la dificultat d’obtenir l’aigua necessària.
• Immobilització prolongada. Per mal temps, espai reduït dins les tendes, bivacs, etc.
• Fred. Apart dels problemes d’hipotèrmia o de congelacions, la lluita contra el fred provoca vasoconstricció, reduïnt el diàmetre de les venes i les artèries, enlentint la circulació i facilitant la formació de coàguls.
Tots aquests factors, en major o menor grau, i més si van junts, faciliten l’aparició de trombosi i dels seus derivats.
Us explicaré un cas viscut a l’Hospital Universitari de Bellvitge ja fa uns anys. Com que és l’hospital d’alta tecnologia més proper a l’aeroport de Barcelona és relativament freqüent que arribin persones evacuades d’arreu del mon.
Va arribar un home jove, evacuat en helicòpter d’un campament d’altitud d’una expedició a l’Himàlaia per insuficiència respiratòria. Diagnosticat inicialment d’Edema Pulmonar d’Altitud va ser evacuat en helicòpter a Kathmandu. Com que en perdre altitud no va millorar gaire es va repatriar i, arribat a l’aeroport, es va traslladar al nostre hospital.
No em faré pesat amb els símptomes i les proves practicades; només diré el diagnòstic final: Trombosi venosa a la cuixa dreta i tromboembolisme pulmonar (TEP). Amb el tractament adequat va millorar ràpidament i en poques setmanes tornava a escalar al Pirineu.
Aquest no és un cas estrany. Una persona aclimatada que es troba immobilitzada en un campament d’altitud per mal temps amb dificultat per hidratar-se adequadament té molts números per la rifa de trombosi.
Imatge. Rapelant la paret del Txang-La a l’Everest entre boirines.
Cal dir aquí tres coses: La primera és que l’home va tenir molta sort de no morir el primer dia: no només per haver de viure en altitud amb una part dels pulmons sense circulació, sinó perqué el TEP segur que va augmentar la sobrecàrrega cardíaca dreta que ja és elevada en altitud. La segona és que el tractament anticoagulant no s’hauria pogut fer a l’expedició encara que s’hagués pogut fer el diagnòstic. La tercera és que, lamentablement, aquell xicot va morir escalant al Pedraforca pocs mesos després pel que no es va poder seguir l’evolució durant més temps.
Hi ha més casos, com el d’un company, metge i muntanyenc, mort en altitud amb uns símptomes suggestius de tromboembolisme pulmonar. I molts altres.
Com que el tema és molt seriós i no gaire tractat, torno a recomanar aquest llibre i pàgina web, dedicats a les trombosis i l’altitud.
edit