HISTÒRIA CONSULTA MEDICINA DE MUNTANYA - 1

Consulta de Medicina de Muntanya.

Entre els anys 2006 i 2011 l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya va oferir una consulta de Medicina Muntanya “On line” oberta a tots els muntanyencs, que contestaven diversos metges especialistes segons quina fos la pregunta.

Es van rebre 104 consultes que van generar, entre preguntes, respostes, noves preguntes, etc, 700 correus electrònics, curiós número rodó, d’anada o de tornada.

Que vol dir tot aixó? Treballem-ho. Analitzo per parts:

Nº de consultes i de correus. Van córrer 700 correus amunt i avall per 104 consultes. Aixó vol dir que cada consulta va generar 6,73 correus de mitjana. No està malament. Els metges demanaven més dades a la primera consulta. Volien saber més per afinar més en el diagnòstic i les recomanacions. I els muntanyencs no quedaven prou satisfets amb la primera resposta i volien aprofundir. Bon nivell per part dels uns i dels altres.

Nº de consultes en cinc anys. Rebre 104 consultes en cinc anys, vol dir 20,8 per any, 1,73 per mes i 0,4 consultes per semana. Poca cosa. Com que al país els esports de muntanya sòn ben arrelats, aixó ens porta a pensar que, una de tres: o bé bona part del personal no coneixia la consulta, o bé, si la coneixia, no confiava en la resposta. O potser és que els muntanyencs del país, encara majoritàriament de la vella escola, no volien saber gaire de metges, de fisiología ni de coneixements tècnics i preferien l’aventura personal sense preguntar gaire. Al capdavall només preguntaven aquells que tenien un problema. Segurament les tres opcions sòn veritat en menor o major grau.

Característiques dels consultants. 

Anàlisi: aproximadament una cinquena part de les consultes eren metges d’empreses que volien enviar treballadors a l’altitud o d’institucions d’ensenyament que volien millorar les seves clases. Les altres quatre cinquenes parts, eren particulars que feien preguntes.

Número de consultants.

Que hi hagués 104 consultes diferents no significa que hi hagués 104 consultants. Alguns, potser satisfets de la resposta a la primera consulta, van repetir amb una segona consulta temps després. En total 13 persones o institucions van consultar més d’una vegada. Una d’elles, tres vegades. O sigui que en realitat, hi va haver 104 consultes, peró només 90 consultants. Els qui coneixien millor el servei, és clar.

Motius de la consulta segons especialitats.

Aquests eren els temes que el personal demanava i quins predominaven: l'aclimatació, l'altitud, l'entrenament i les malalties més comuns.

Us afegeixo, com a mostra, la pregunta que vàrem considerar una broma. Ja es veu que el o els autors no dominaven bé el castellà ni la seva puntuació. Curiosament aquesta consulta va arribar poc després de la nostra publicació al “High Altitude Medicine and Biology” sobre sildenafil i hipertensió arterial pulmonar. 

Estimados seňores:

Somos un grupo de montaneros interesados en subir el monte Venusson, ignoro si esta correctamente escrito, es el mas alto de la Antartica, asi cada ves que subimos nos hallamos con potentes erecciones, la pregunta seria: ?sera contraindicada el tratamiento con Sildenafil?, Viagra creemos que le llaman,

Esperando sus respuesta, quedan agradesidos de antemano,

Al Meiger.

Hi va haver altres, peró, que s’ho van pendre amb un altre interés, ben diferent i les seves preguntes eren més assenyades. Per exemple aquesta consulta de l’any 2007:

Bona tarda, 

M'he près la llibertat d'escriure-li aquestes linies un cop acabada de llegir una notícia sobre un estudi que ha dirigit sobre l'efecte de la Viagra durant exposicions a grans alçades. El meu interés per aquest tema vé perquè aquest estiu hem organitzat una expedició al Muztagh Ata, un cim de 7500 metres a l'Himalaya xinès. Ja havíem sentit algun comentari al respecte dels efectes sobre l'edema i el mal d'alçada, però es pot considerar com a una mesura preventiva de cara a augmentar el rendiment en alçada? En el cas de la nostra expedició en que tenim previst muntar dos o tres camps d'alçada i aclimatar a la mateixa muntanya pujant i baixant dels camps, ens podria ser útil de cara a accelerar el període d'aclimatació i conseqüentment incrementar les probabilitats de fer cim?

Suposo que aquesta pregunta no és la primera vegada que li formulen, i que està molt enfeinat, pero si ens pogués donar algunes indicacions al respecte li estaríem molt agraïts.

Salutacions cordials,

Ambdues van ser contestades amb dedicació.

Les respostes, peró, quedaran per un altre anàlisi.

La pregunta actual és: 

Tot alló mereixia la pena i es va aconseguir ajudar a algú o tot plegat era fruit d’un romanticisme passat de moda?