LA CONQUISTA DE LA MONTAÑA. Agustí Jolis i Felisart.

 LA CONQUISTA DE LA MONTAÑA.   HISTORIA DEL MONTAÑISMO EN EL MUNDO ENTERO

Avui comentarem un llibre. LA CONQUISTA DE LA MONTAÑA. Editorial Hispano-Europea. Barcelona, 1954. 

    

 

Agustí Jolis Felisart (Barcelona 1914 – 2003) va ser un muntanyenc dels que deixen petja al record. I també a la història, que és més llarga que el record personal. 

Va ser un savi muntanyenc, escriptor i assessor d’editors. Home d’erudició oceànica capaç de recollir les dades més difícils quan no existien els mòbils ni Internet i les comunicacions eren per carta de correus. El seu arxiu de dades, com es pot veure en el llibre que comentem, era impressionant. 

Estava casat amb Mª Antònia Simó Andreu, una de les pioneres de l’escalada a Catalunya.

Per qui vulgui conèixer les seves biografies:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_Jolis_i_Felisart

https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Ant%C3%B2nia_Sim%C3%B3_i_Andreu

     

Imatges. Agustí Jolis de gran i la parella Mª Antònia Simó i Agustí Jolis a muntanya.

La parella ens va deixar un munt de guies de muntanya. Pallars, Pedraforca, Maladeta, Posets, Cerdanya, vall del Cardener, Aigüestortes, Sant Maurici i moltes altres. Van posar al dia les guies i itineraris publicats per Cèsar August Torras i Ferreri, pioner de l’excursionisme, els primers anys del segle XX. I va descriure molts altres itineraris. La llista de reconeixements i medalles és interminable; ho podeu veure a la seva biografia.

➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖

UN RECORD D’AQUELLES GUIES 

Guies que van servir per començar a pujar, travessar o a escalar muntanyes a tants de nosaltres als anys seixanta i setanta del segle passat. 

Com la meva primera escalada a la paret nord del Pedraforca l’any 1967 basada en la seva descripció de la via Homedes al Gat. Per cert que l’escalada no va acabar entre les orelles del Gat. Alguna cosa devíem fer malament, perqué després del “Pas de la Zeta”, vam acabar,  ben contents, al cim del Cabirols. La cordada la formàvem dos xavals de 16 anys, en Frederic Ulsamer Díaz, dit “Fritz”, i jo mateix,  amb una corda de cànem de 40 metres lligada a la cintura. En Fritz ja fa anys que ens va deixar en aquesta vall de llàgrimes que és el món del vius.  

➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖➖

Fa poc vaig retrobar un dels llibres de l’Agustí Jolis, potser el més emblemàtic. 

Una delícia de llibre i una muntanya de dades de totes les primeres ascensions a grans serralades, agulles i parets.

D‘entrada una declaració a la introducció del llibre. Reconeix que gairebé totes les cròniques del coneixement geogràfic del món ens venen d’exploradors occidentals quan en realitat allà on anaven a explorar ja hi havia humans. És clar que d’aquells primers descobridors no es guarda memòria. O sigui, que els grans exploradors europeus, americans, àrabs o xinesos, en realitat eren re-descobridors. Humils aborígens supervivents van ser els primers descobridors molts anys abans. Un bany d’humilitat a la eurocèntrica prepotència. A la muntanya no és així. Les ascensions a les grans muntanyes i les travesses de les grans serralades ja són en época històrica, pel que en guardem memòria. 

Cal tenir present que el llibre es va publicar l’any 1954 i que, per tant, tot el que ha passat després no hi pot constar; en aquell moment, només dos vuitmils, l’Annapurna i l’Everest havien estat coronats. La resta eren objectius cobejats, però encara problemes pendents.

Tenint present la limitació del temps, el llibre és un pou d’informació imprescindible pels interessats en la historia de l’alpinisme per conèixer les primeres expedicions o els primers ascensionistes a l’Himàlaia, els Andes, el Pirineu, Montserrat, etc. I una font d’anècdotes relacionades que fan la lectura més amena.

Moltes de les il·lustracions, fotografies i esquemes venen del Centre Excursionista de Catalunya, entitat centenària dipositària d’un arxiu fotogràfic i cartogràfic extraordinari que es pot consultar.

Com les que posem a continuació per exemple.     

Imatge 1. L'aiguilles du Gèant al massís del Montblanc. Fixeu-vos en qui va ser l'autor de la fotografia de l'inici de l'escalada a l'agulla: el gran Lluís Estasen.

Imatge 2. Fotografia aèria del cim de l'Everest i el mapa topogràfic de l'època de la conquesta.

Imatge 3. La paret de Sant Geroni i les vies dels intents d'escalada. Primera ascensió (4-3-5) l'any 1948. Primera ascensió completa (1-2-3-5) l'any 1953.

HIPOTÈRMIA. HYPOTHERMIA!

 

Conferència, xerrada, explicada i debatuda a l'Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú el dia 24 de febrer de 2023.

La intenció era, i encara és, instruir als muntanyencs en el reconeixement, la prevenció i el tractament dels companys afectats per Hipotèrmia. A veure si podem fer que hi hagi menys afectats.

Imatge de fons. Penitents coberts de pols negra a la glacera del Korpust-i-Iaqui (5700m), com si un exèrcit de fantasmes marxés contra nosaltres. Expedició Hindu Kush 1977. 

Els quatre dubtes bàsics:

1.- Que és aixo de la Hipotèrmia? Que vol dir Hipotèrmia?

2.- Com i quan pot passar? Qui i quan pot tenir una Hipotèrmia? 

3.- Com puc saber si algú té Hipotèrmia? Com puc saber si és greu o només té una mica de fred?

4.- Que haig de fer si m'hi trobo? 

Som-hi! Expliquem-ho.

Els humans estem fets i dissenyats de manera que la nostra màquina vital funciona bé a 37ºC. Si la temperatura de la màquina puja de 37ºC, apareix la febre. Si la temperatura de la màquina baixa de 37ºC apareix la hipotèrmia. En tots dos casos, l'organisme humà no funciona bé i venen problemes. 

Quan la producció de calor (Termogènesi) afegida a la calor vinguda de fora, supera la capacitat de perdre calor (Termolisi) apareix la febre o hipertèrmia. En casos greus s'anomena "Cop de Calor". El Cop de Calor apareix de sobte quan es dispara una reacció que depén de cadascú. Molt greu. Mortalitat superior al 50% als millors hospitals del mon. 

Si les pèrdues de calor (Termolisi), especialment quan fa fred, superen la capacitat de produir calor (Termogènesi) baixa la temperatura corporal i apareix el trastorn que anomenem Hipotèrmia. També pot ser molt greu. Fins i tot mortal. Ens dona, però, un marge de maniobra més ampli perqué és un procés lent i progressiu. 

Quan la vida funciona produeix calor. Serà més o menys calor depenent del sexe, de l'edat, de les hormones, de que el funcionament general (Metabolisme) sigui accelerat o relaxat, de l'exercici, de l'alimentació i de la circulació que tingui aquella persona (Vasoconstricció) fent passar la sang per la pell o pel mig del cos.

Si no hi hagués manera de que l'organisme perdés calor, la temperatura aniria pujant i, superats els 37ºC, apareixeria la febre o el Cop de Calor. De manera que cal anar perdent calor al ritme que es va generant. La sudoració és el sistema més eficaç; cada centímetre cúbic de suor que s'evapora a la pell treu del cos 80 calories. Ull viu!! La suor que degota i cau a terra fa perdre aigua i sals, però no baixa la temperatura. Per fer baixar la temperatura, la suor s'ha d'evaporar sobre la pell. Igual que la dutxa que refresca és la que cau sobre la pell i no la que cau al terra. Augmentar la freqüéncia i la profunditat de les respiracions, com fan els gossos és un altre sistema que fem servir, però la seva eficàcia en els humans és poca. El sistema circulatori torna a jugar un paper important: si la sang passa pel mig del cos es conserva calor, si passa prop de la pell es perd calor.

Així els humans mantenim l'equilibri entre la generació i la pèrdua de calor mantenint-nos a 37ºC.  

Quan ens pot venir una hipotèrmia? Qui i com la pot tenir?

Malgrat les aparences, les hipotèrmies més freqüents no són a la muntanya. 

Problema. Una àvia de 88 anys que viu sola amb uns ingressos que no li permeten tenir la calefacció engegada tota la nit, en anar al llit ensopega amb la catifa, cau i es trenca el fèmur. No es pot aixecar i ningú la sent. Fins l'endemà no la troben. Aleshores correm-hi tots cap a l'hospital! 

Pregunta. Sabent que és la mateixa persona, amb la mateixa edat, les mateixes malalties, les mateixes hores a terra i el mateix hospital, contesteu: És igual si aixó passa al mes d'agost o al mes de febrer?

Resposta: No. La hipotèrmia afecta la circulació, el sistema immunitari, la coagulació, etc, el que vol dir que si l'àvia ha perdut temperatura tindrà probablement pulmonia, sagnarà més per la fractura i altres problemes. 

Persones grans i soles que passen temps caigudes sense poder-se aixecar per ictus, feridures o per intoxicacions (alcohol, sedants), accidentats amb fractures, mariners caiguts a la mar, etc. són la major part de les Hipotèrmies que arriben als hospitals.

Imatge. Vella fotografia premonitòria d'una ciutat i d'una àvia nordamericana esgarrifada per la factura del gas de la calefacció. Servia per explicar als metges joves de l'Hospital Universitari de Bellvitge els problemes que podien tenir els malalts que arribaven a Urgències si, a més a més de la malaltia que tinguèssin, tenien Hipotèrmia.

Tornem a la muntanya. Tothom sap que a les muntanyes fa molt fred. Però també molta calor. Com més amunt, menys filtre atmosfèric a la irradiació solar.

Exemple: Mesures preses a un campament en una l'expedició a l'Everest (Agost 1985. 6500 metres). La temperatura oscil·lava entre els 33ºC a la tarda i els -20ºC a les matinades. En 24 hores 53ºC de diferència. 

Imatge: Gràfic de la temperatura en 24 hores d'un dia d'estiu a 6500 metres. Si un núvol tapava el sol, la temperatura podia baixar 15ºC en una hora.  

Imatge 1. Campament base (5200 metres) de matinada. A 3ºC sota zero. Fixeu-vos en les tendes encarades en semicercle, el bidó de material i les banderes. 

Imatge 2. El campament quatre hores després. Veieu les tendes encarades en semicercle, el bidó i les banderes. Temperatura 2 ºC sobre zero i ja no queda neu. Fixeu-vos que no hi ha ombres. El sol toca a les muntanyes, pero encara no ha arribat al campament, que és al fons de la vall. Fixeu-vos ara en el petit estany glaciar i en els dos bidons metàlics de combustible abandonats per una expedició xinesa anys abans.

Imatge 3. Cinc hores després al mateix campament base. L'estany glaciar i els dos bidons metàlics xinesos el dia que vàrem aprofitar per netejar els nostres bidons de plàstic. El xerpa Nawang Yongden aprofitava per relaxar-se sobre l'aigua. Sol que trencava les pedres amb temperatura de 31ºC.

Explicació dels factors que afavoreixen la Hipotèrmia.

La baixa tempratura és obvia. A menor temperatura ambient majors seran lès pèrdues de calor.

El vent. El gran explorador polar noruec Fridtjof Nansen (1861-1930 i Premi Nobel de la Pau 1922) va deixar escrit: "M'en ric del fred, però temo el vent". En aquesta taula es pot veure com el vent augmenta molt la pèrdua de calor. 

Imatge. Un accidentat amb fractura oberta de la tibia dreta amb una punta de l'os que surt de la pell i un traumatisme cranial amb fractura de la base del crani. Evidentment no es pot moure ni defensar. La Hipotèrmia , caigut sobre la neu, vindrà en poca estona. Aquesta imatge és "fake". Es tracta del Dr. Ricard Herrero, veterà muntanyenc i expedicionari, maquillat i caracteritzat per simular aquestes ferides fent de monitor / professor a les pràctiques del Mestratge de Medicina de Muntanya (Universitat de Barcelona 1996)   

Aquesta taula de xifres mostra les causes de mort dels vuitmilistes. De les primeres expedicions fins a l'any 2006. Un 9% s'atribueixen al fred o a l'esgotament que, si no hi ha hagut accident, sòn germans bessons. Si hi afegim que entre el 14% de "Desapareguts" molts devien ser hipotèrmics / esgotats, potser entre el 10 i el 20% dels morts als vuitmils de l'Himàlaia es podrien relacionar amb aquest problema. A muntanyes més properes i més baixes, potser no siguin les mateixes xifres, però segueix sent un problema freqüent.

Imatge. Fotografia de l'Expedició Manaslu 1982. Ajudant un company esgotat i hipotèrmic per baixar de 6350 a 5600 metres durant una tempesta de vent, neu i rufaga. Mireu les expressions i endevineu qui dels tres era l'hipotèrmic.

Si no tenim aparells, termòmetres ni coneixements mèdics: com podem reconèixer una Hipotèrmia?

Quan només tenim les mans i el sentit comú, aprofitem l'esquema de la Société Suisse de Médecine de Montagne. Si sabem reconèixer si la persona està conscient o endormiscada, si té pols o si respira, podem saber el grau d'hipotèrmia i la seva temperatura central segons l'esquema següent.

Recordar l'ensenyament: només amb la mà i el sentit comú podem saber la gravetat de la situació. Evidentment, diferenciar entre el grau 4 reversible i el grau 5 irreversible, només es pot fer en un hospital del major nivell després d'haver intentat reanimar a la víctima. 

Seguim amb quatre diapositives desgranant, grau per grau, com reconèixer i classificar una hipotèrmia.

Perqué pregunto si n'hi ha prou amb reescalfar? En acabat de repassar els graus de l'Hipotèrmia ho explicarem.

En aquesta situació la persona afectada ja no es pot defensar ni baixar sol. Depén completament del que facin els companys o rescatadors. Parlem al final del que cal fer en cada cas.

La persona és inconscient i està rígid, però encara es pot trobar el pols, lent, i respira, també lentament. La mort definitiva és propera.

Al final d'aquesta evolució, els graus 4 i 5, la víctima sembla morta. Està en coma sense cap reacció, no té pols, no respira i és rígid. Només equips hospitalaris complexes poden recuperar alguns casos si la temperatura central no ha baixat de 13ºC. Però a la muntanya, només amb aquests coneixements, no podem saber si la temperatura del cor i del cervell és de 13ºC o inferior. Trasllat urgent i ja decidiran a l'hospital els especialistes. Recordeu: encara que semblin morts molts hipotèrmics no son morts i es poden salvar si són traslladats a un hospital ben equipat. 

AQUÍ VENEN TRES SENYALS D'ALERTA:

ALERTA 1.

Un avís important: durant el rescat de víctimes d'Hipotèrmia més d'un de cada quatre empitjoren i es complica molt el rescat.

Peró com és aixó? Perqué passa?  

L'explicació està en les diferents temperatures a les que està el cos d'una persona hipotèrmica. 

La temperatura que compta per viure és la temperatura central, la del cor, els pulmons i el cervell. La temperatura de les extremitats i de les parts properes a la pell pot ser molt més baixa. 

Quan es protegeix, es mou o s'escalfa a una víctima d'hipotèrmia i es restableix la circulació de la sang no es pot evitar que sang més freda de les extremitats arribi al cor i baixi la temperatura central. És el "Col·lapse del rescat". O "Recaiguda del rescat". O "After drop" si cerqueu informació en anglés.

Que ningú es desanimi; cal continuar amb el rescat i ja decidiran a l'hospital. Per minimitzar aquest efecte el millor és protegir però ni escalfar ni sacsejar gaire a la víctima.

Com ja hem vist, la temperatura de les extremitats és inferior a la temperatura central. Aixó explica perqué molts hipotèrmics, encara que tirin endavant de la hipotèrmia, acabin amb congelacions severes. 

ALERTA 2.

Que passaria si veiem que una allau atrapa a una persona. Imaginem-ho: triguem 4 hores en arribar-hi, localitzar-la i desenterrar-la. El que trobem és una víctima inconscient, sense pols, que no respira i amb la boca i els nas tapats per la neu, sense lloc per on respirar.

Ningú pot estar quatre hores sense respirar. Aquesta persona coberta de neu és morta per asfixia. La Hipotèrmia ha arribat després. Tot intent de reanimació, reescalfament o rescat com a víctima viva està condemnat al fracàs. Ull viu amb catalogar de Hipotèrmia a persones que tinguin altres problemes!

ALERTA 3.

Com que a muntanya i sense mitjans ni aparells no podem diferenciar entre una Hipotèrmia grau 4 recuperable i una Hipotèrmia grau 5 no recuperable No es pot donar per morta a una persona hipotèrmica fins arribar a un hospital de tercer nivell i intentar el tractament. 

NINGÚ ES MORT PER HIPOTÈRMIA FINS QUE ÉS CALENT I MORT!

Llista i esquema de l'actuació quan trobem a una víctima d'Hipotèrmia:

I si es tracta d'un ferit que no es pot moure, com el protegim de la Hipotèrmia?

Sempre és millor prevenir que haver de curar.

Els coneixements i el sentit comú, que tingui la persona són la base d'una bona prevenció. Estar al cas de la previsió del temps. Triar un objectiu que sigui assequible per les pròpies capacitats i entrenament. Saber mantenir un bon ritme d'aport de calories i d'hidratació, el que significa que cal carregar menjar i beguda. I també roba seca de recanvi, d'abric i paravent. També cal saber dosificar les forces i no voler competir contra el rellotge. Deia un vell muntanyenc de Cantabria: Comença com un vell i arribaràs ccom un jove, però si vols començar com un jove arribaràs com un vell. Per acabar, les aptituds tècniques també ajuden a sobreviure. Posem dos fotografies com exemple:

Un equip amb la capacitat de construïr un iglú en poca estona podrà sobreviure a una tempesta. Cal saber dormir amb els peus dins de la motxila. Saber que per jeure sobre la neu s'ha de posar tota la roba disponible i a sota tot el que es pugui, incloent branques, fulles, palla, diaris, també els mitjons bruts i la gorra de recanvi. 

Unes quantes dades per qui es vulgui fer més preguntes.