Translate

SISTEMA RESPIRATORI I ALTITUD. Part 2

Seguim amb la proposta de fa uns dies. Explicar una sessió clínica pensada per pneumòlegs amb paraules el més planeres possible.
Cosa difícil, perqué dir alvèol, per un especialista significa "el lloc on l'aire i la sang es posen en contacte i s'intercanvien mutuament l'oxígen de l'ambient i el CO2 que l'organisme produeix".  Però no puc escriure aixó cada vegada, que seria il·legible. Entre els especialistes, les paraules signifiquen conceptes que tothom entèn sense donar més explicacions. Si ho has d'explicar tot, de vegades has de començar pel batxillerat bàsic...

A l'anterior entrada (28·6·2019) ho deixàvem després d'explicar que, encara que a l'ambient baixi la pressió i hi hagi poc oxígen, un organisme saludable, si té temps per posar en marxa tots els sistemes de defensa -Aclimatació-  pot viure raonablement bé.
Molt bé, però apart de quatre ximplets que pugen muntanyes, aixó de l'aclimatació quin interés té?


Hi ha interessos laborals. Gran part de les mines xilenes, kirguisses i d'altres països estan situades a zones d'altitud. Per exemple, l'any 2012, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Santiago de Xile, amb un consorci de companyies mineres, va organitzar un curs de Medicina i Assistència en Altitud per orientar a metges, infermers i paramèdics que treballaven a les mines d'altitud.
Un dia d'aquests podriem penjar els apunts.
Per cert, a la fotografia les runes de les instal·lacions de les mines de sofre d'Aucanquilcha (5.950 metres), abandonades l'any 1992 i considerades el poblament humà més alt del mon durant molts anys.
Les companyies d'aviació, molt interessades en no tenir problemes als avions, han publicat diverses investigacions, ja que als vols transoceànics els passatgers estan sotmesos a una altitud entre 2500 i 3000 metres.
Parlar dels entrenaments dels ciclistes a les muntanyes i de l'administració de la famosa EPO (L'Eritropoietina, ara prohibida, que és precisament un dels factors de l'aclimatació), ja avorreix. És un clàssic. I qui diu ciclistes, diu qualsevol esport.
A més a més, els exèrcits xinés, indi i pakistanés van tenir problemes molt seriosos a les seves respectives guerres al Tibet, al Ladakh i al Karakorum amb enfrontaments a colls de més 5000 metres. Ho van publicar i, potser, van caure més joves soldats per mal d'altitud que pels bombardejos. Així es va descriure el Mal Subagut de Muntanya, o Cardiopatia d'Altitud entre els soldats indis al Karakorum.
A més a més, totes les forces aèries tenen cambres hipobàriques on entrenen pilots o grups de soldats d'èlite per enviar a zones d'altitud sense haver d'esperar a que s'aclimatin. No fos cas que fracassés la missió per mal de muntanya... A la fotografia, una d'aquestes cambres hipobàriques, ben poblada.



I on es fan aquests estudis?
Ja hem comentat les cambres hipobàriques.  La major part de les forces armades, en tenen per investigar segons els seus interessos. 
Algunes universitats, entre ells la Universitat de Barcelona, tenen cambres hipobàriques dedicades a la investigació científica dels efectes de la manca d'oxígen en els humans. 
A més a més, hi ha alguns laboratoris i estacions científiques dedicades a les mateixes investigacions, però en altitud real. Us afegeixo dos exemples. El primer als Alps i el segon a l'Himàlaia.



































edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.

Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat