ELS MÉS ALTS CIMS DE L'HUMOR

Muntanyes de més de 13.500 metres

Parlem del que molts consideren el millor llibre còmic de muntanya de tots els temps. Una sàtira cruel de la pompositat de la literatura d’expedicions. Una paròdia absolutament hilarant. Humor típicament anglés; aquell que es fa amb la cara ben seriosa. Humor intel·ligent.

Comencem per l’autor.

William Ernest Bowman va escriure aquesta breu autobiografia dos anys abans de la seva mort. Va ser llegida en el seu funeral, el 1985:

«Vaig aparèixer a Scarborough l’any 1911. Tres anys després el kàiser va bombardejar casa meva. El 1918 el meu pare i molts altres van ajustar comptes amb el kàiser. El 1921 ens vam mudar a Middlesbrough. Després de l'institut, em vaig decantar per estudiar enginyeria. Des de 1927 vaig patir el treball d'oficina, i al llarg d'aquests anys em vaig enganxar al muntanyisme -practicat i llegit, especialment a llibres còmics- i a la relativitat d'Einstein. L’any 1934 em vaig mudar a Londres i vaig interrompre la meva tasca com a enginyer. Al 1939 em vaig traslladar a Swansea, i un any després Hitler va bombardejar la ciutat. A l'any següent em vaig unir a la Força Aèria Britànica i el 1945 ajustem comptes amb Hitler. De 1947 a 1950 vaig col·laborar amb el Servei de Voluntariat Internacional a Londres i Alemanya, i va ser llavors quan vaig decidir enfrontar-me a les formulacions d'Einstein. A partir d'aquest moment l'escriptura i l'enginyeria conviurien en la meva vida. Em vaig casar el 1958, i la meva dona i jo ens vam mudar a Guildford. El 1971 em vaig jubilar com a enginyer ».

El llibre "The Ascent of Rum Doodle" en la llengua i títol originals es va publicar l’any 1956, poc després de la primera ascensió al cim de l'Everest.
Aviat es va convertir en títol de capçalera per a tota una generació d'escaladors i, fins i tot, va batejar diversos accidents geogràfics reals. Avui segueix sent un llibre de culte dins de la literatura còmica i un referent entre les novel·les d'aventures. Tant és així que avui són diversos els Rum Doodles repartits pel món: porten el seu nom enclavaments hostalers, clubs d'escalada i cadenes de material d'alpinisme. La seva seqüela, "The Cruise of the Talking Fish", va aparèixer el 1957 i és una paròdia de l’expedició de Thor Heyerdahl i el rai Kon Tiki travessant l'oceà Pacífic. Bowman també va escriure assajos científics i una generosa quantitat de relats curts, que encara romanen inèdits.

  

Mr. William Ernest Bowman amb trenta anys de diferència entre les dos imatges.

Aquest llibre s’ha publicat en moltes llengües amb diferents títols. Es tracta de pujar la muntanya més alta del mon, que té més de 13.000 metres d’altitud i que segons els paisos es diu Rum Doodle, K.O. o Khili-Khili. 

Sospito que les traduccions perden perqué els noms formen part de la broma. Per exemple Rum Doodle es pot traduïr com “el gargot del rom” i el llibre descriu un trajecte vacil·lant com les passes d’un borratxo, que es com van els expedicionaris la major part del temps. Part de les portades de les diverses edicions que us afegeixo, fan referència a aquest fet. Les aventures de Tom Burley, l'intendent que no s’aclara amb els suministres, Chistopher Wish, el savi despistat a qui ningú pren seriosament, Donald Shute, el fotògraf que perd totes les ocasions, Humphrey Jungle, el guia encarregat de la ràdio, les brúixoles i els mapes que es perd sempre de forma irremeiable, Lancelot Constant, diplomàtic i lingüista encarregat dels portadors, que no es fa entendre per ningú i sempre acaba amb problemes i Ridley Prone, el metge que es passa tota l’expedició malalt. Tot plegat sota les ordres d’un cap d’expedició, Junction Knot, que no s’entera de res. No us faré l’espòiler de dir qui ni com fan el cim.

Quan el llegiu fareu un somriure a cada paràgraf i una riallada per pàgina.
Afegeixo les portades d'unes quantes de les edicions que he trobat a Internet. Bona part d'aquestes edicions encara es troben a llibreries d'Internet.

Aprofitant el confinament a casa, hem traduït al català aquest llibre.

Estem intentant trobar els drets d'autor i publicar-lo, de manera que encara no el puc penjar aquí. De totes formes, si que hi puc penjar algunes parts com a comentaris. 

Aquest traductor ha intentat mantenir la broma, incloent els noms, tot i que no sempre ha estat possible. Per exemple, en Christopher Wish, el savi despistat, faci la medició que faci, sempre troba que fa cinquant-un metres. Perqué? Misteri. Com no sigui que la campana del Big Ben de Londres és 51 metres del terra... La torre és molt més alta, però la campana, no tant. És només una hipòtesi ja que no li podem preguntar on era l’acudit.

 

A L’ASSALT DEL KHILI-KHILI.

 

El relat de la primera ascensió a la muntanya més alta del mòn (13.350 metres).

 

PREFACI

Pel Senyor B. Urgés Delbanc. Acabalat Il·limitat Saint Carlàmpio Institute. Meritori Paladí Laboriós. President del Comité del Khili-Khili.

Per mi és un plaer, al mateix temps que un honor, associar el meu nom al relat de l’ascensió al  cim més alt del globus. Les dificultats eren innumerables. Van ser superades mercès a la determinació que animava a cada un dels membres de l’expedició i a la seva voluntat de consagrar el millor d’ells mateixos a la causa comuna. Aquests homes estan per sobre de qualsevol elogi. Aquest és un llibre que haurien de llegir -i rellegir- tots els alumnes de totes les escoles, així com tots aquells que sàpiguen apreciar el coratge i el braó dels homes.

 

INTRODUCCIÓ

Per A. Nem de Canto. Viatger i historiador de l'Himàlaia del Ioguistan.

És un plaer i un honor veure associat el nom d’un servidor a aquest relat de l’ascensió a la muntanya més elevada del mon. Els obstacles eren temibles. Si van ser finalment superats va ser gràcies a l’incansable perseverància amb la que cada un dels membres de l‘expedició es va consagrar a la causa comú. No es poden trobar paraules per elogiar a aquests homes. Tots els alumnes de les escoles haurien de llegir i rellegir aquest llibre així com tots aquells que honrin el coratge i l’esperit d’equip.

CAPÍTOL I

L'EQUIP
Quan el Comitè de l'Khili-Khili em va demanar per dirigir l'expedició que es preparava per intentar l'assalt d'aquest cim, em vaig sentir molt afalagat i sensible a l'honor que s’em feia. En efecte: una cosa és escalar el Mont Blanc per la carretera del Grépon i una altra, com deia un dia el gran A. Nem de Canto, és fer l'ascensió del Khili-Khili. Vaig vacil·lar en acceptar una tan pesada responsabilitat, i només davant la insistència del Comitè, i especialment del seu president, Sir B. Urgés Delbanc, vaig arribar a decidir-me.

Voldria, abans que res, expressar el meu reconeixement per l'admirable abnegació i discerniment de que ha donat proves en la seva tasca el Comitè del Khili-Khili, i particularment el seu president. Si jo hagués de tornar a començar, escolliria aquests mateixos companys que m'han sostingut en totes circumstàncies amb tant d'entusiasme i abnegació. Crec poder afirmar que mai un cap d'expedició va ser millor secundat.

Devem el nostre èxit a dos factors: en primer lloc, a un magnífic treball d'equip, i després, als meritoris esforços dels portadors, sense els quals l'expedició hauria fracassat.

En assistir al Comitè en la seva tasca de seleccionar l'equip, he seguit un principi que m'ha servit més d'una vegada: que cada cosa sigui útil a dos fins. A cada membre de l'expedició seleccionat es va confiar una determinada tasca ben específica; cada un tenia, a més, una qualitat particular que feia d'ell un guia o un company preciós.

Ja es veurà, tot llegint el relat de l'expedició, com de fructuosa es va revelar aquesta política.
Heus aquí quins eren els diferents membres de l'equip:

INNOCENCI BADANT, conegut pel nom en clau de “Llunes”, de clara ascendència celta, cap d’expedició i qui escriu aquest llibre.

TOMEU FORT dit “Catxes”, comandant d'Intendència. Encarregat de la intendència. Ben conegut per les seves gestes gairebé llegendàries en diversos massissos muntanyosos i que havia de ser un pilar bàsic del nostre equip. Un habituat a les altures. Va interrompre les seves vacances als Alps per unir-se a nosaltres.

Sàbat Testini, descendent d’emigrants jueus de Còrsega, dit “Setciències”, el savi de l'expedició. Excel·lent escalador. L'home que donava el to més elevat de l'expedició. Acabava de tornar dels Andes.

HASSEL VLAD, dit “Flaixos”, d’ascendència de Transilvània, el nostre fotògraf. Un especialista del gel. També acostumat a les altures. Havia tornat recentment de les Muntanyes Rocoses.

GERVASI SELVES dit “Rodamon”, especialista de ràdio, havia de servir-nos de guia. No temia les altures. Cridat del Càucas, on es trobava, per participar en l'expedició.

CONSTANTÍ CAVALLER dit “Cicerone”, diplomàtic i lingüista. Encarregat dels portadors. Elegit especialment pel seu coneixement del gran món, de les llengües locals i el seu sentit de la companyonia. Acostumat a la solemnitat. Tornat de l'Atles.

IATROS GENIC, d’ascendència balcànica, dit “Malaltís”, el metge de l'expedició, el nostre especialista per a les qüestions de respiració artificial. Un escalador distingit. Recentment tornat de l'Himàlaia.