ELS MÉS ALTS CIMS DE L'HUMOR
dilluns, 30 de març del 2020
Parlem del que molts consideren el millor llibre còmic de muntanya de tots els temps. Una sàtira cruel de la pompositat de la literatura d’expedicions. Una paròdia absolutament hilarant. Humor típicament anglés; aquell que es fa amb la cara ben seriosa. Humor intel·ligent.
Aviat es va convertir en títol de capçalera per a tota una generació d'escaladors i, fins i tot, va batejar diversos accidents geogràfics reals. Avui segueix sent un llibre de culte dins de la literatura còmica i un referent entre les novel·les d'aventures. Tant és així que avui són diversos els Rum Doodles repartits pel món: porten el seu nom enclavaments hostalers, clubs d'escalada i cadenes de material d'alpinisme. La seva seqüela, "The Cruise of the Talking Fish", va aparèixer el 1957 i és una paròdia de l’expedició de Thor Heyerdahl i el rai Kon Tiki travessant l'oceà Pacífic. Bowman també va escriure assajos científics i una generosa quantitat de relats curts, que encara romanen inèdits.
Afegeixo les portades d'unes quantes de les edicions que he trobat a Internet. Bona part d'aquestes edicions encara es troben a llibreries d'Internet.
Aprofitant el confinament a casa, hem traduït al català aquest llibre.
Estem intentant trobar els drets d'autor i publicar-lo, de manera que encara no el puc penjar aquí. De totes formes, si que hi puc penjar algunes parts com a comentaris.
Aquest traductor
ha intentat mantenir la broma, incloent els noms, tot i que no sempre ha estat
possible. Per exemple, en Christopher Wish, el savi despistat, faci la medició
que faci, sempre troba que fa cinquant-un metres. Perqué? Misteri. Com no sigui
que la campana del Big Ben de Londres és 51 metres del terra... La torre és
molt més alta, però la campana, no tant. És només una hipòtesi ja que no li
podem preguntar on era l’acudit.
A L’ASSALT DEL KHILI-KHILI.
El
relat de la primera ascensió a la muntanya més alta del mòn (13.350 metres).
PREFACI
Pel
Senyor B. Urgés Delbanc. Acabalat Il·limitat Saint Carlàmpio Institute.
Meritori Paladí Laboriós. President del Comité del Khili-Khili.
Per mi és un plaer, al
mateix temps que un honor, associar el meu nom al relat de l’ascensió al cim més alt del globus. Les dificultats eren
innumerables. Van ser superades mercès a la determinació que animava a cada un
dels membres de l’expedició i a la seva voluntat de consagrar el millor d’ells
mateixos a la causa comuna. Aquests homes estan per sobre de qualsevol elogi.
Aquest és un llibre que haurien de llegir -i rellegir- tots els alumnes de
totes les escoles, així com tots aquells que sàpiguen apreciar el coratge i el
braó dels homes.
INTRODUCCIÓ
Per A. Nem de
Canto. Viatger i historiador de l'Himàlaia del Ioguistan.
És un plaer i un honor
veure associat el nom d’un servidor a aquest relat de l’ascensió a la muntanya
més elevada del mon. Els obstacles eren temibles. Si van ser finalment superats
va ser gràcies a l’incansable perseverància amb la que cada un dels membres de
l‘expedició es va consagrar a la causa comú. No es poden trobar paraules per
elogiar a aquests homes. Tots els alumnes de les escoles haurien de llegir i
rellegir aquest llibre així com tots aquells que honrin el coratge i l’esperit
d’equip.
CAPÍTOL I
L'EQUIP
Quan el Comitè de
l'Khili-Khili em va demanar per dirigir l'expedició que es preparava per
intentar l'assalt d'aquest cim, em vaig sentir molt afalagat i sensible a
l'honor que s’em feia. En efecte: una cosa és escalar el Mont Blanc per la
carretera del Grépon i una altra, com deia un dia el gran A. Nem de Canto, és
fer l'ascensió del Khili-Khili. Vaig vacil·lar en acceptar una tan pesada
responsabilitat, i només davant la insistència del Comitè, i especialment del
seu president, Sir B. Urgés Delbanc, vaig arribar a decidir-me.
Voldria, abans que
res, expressar el meu reconeixement per l'admirable abnegació i discerniment de
que ha donat proves en la seva tasca el Comitè del Khili-Khili, i
particularment el seu president. Si jo hagués de tornar a començar,
escolliria aquests mateixos companys que m'han sostingut en totes
circumstàncies amb tant d'entusiasme i abnegació. Crec poder afirmar que
mai un cap d'expedició va ser millor secundat.
Devem el nostre èxit a
dos factors: en primer lloc, a un magnífic treball d'equip, i després, als
meritoris esforços dels portadors, sense els quals l'expedició hauria
fracassat.
En assistir al Comitè
en la seva tasca de seleccionar l'equip, he seguit un principi que m'ha servit
més d'una vegada: que cada cosa sigui útil a dos fins. A cada membre de
l'expedició seleccionat es va confiar una determinada tasca ben específica; cada
un tenia, a més, una qualitat particular que feia d'ell un guia o un company
preciós.
Ja es veurà, tot
llegint el relat de l'expedició, com de fructuosa es va revelar aquesta
política.
Heus aquí quins eren els diferents membres de l'equip:
INNOCENCI BADANT, conegut pel nom en clau de “Llunes”, de clara ascendència celta, cap d’expedició i qui escriu aquest llibre.
TOMEU FORT dit
“Catxes”, comandant d'Intendència. Encarregat de la intendència. Ben
conegut per les seves gestes gairebé llegendàries en diversos massissos
muntanyosos i que havia de ser un pilar bàsic del nostre equip. Un
habituat a les altures. Va interrompre les seves vacances als Alps per
unir-se a nosaltres.
Sàbat Testini, descendent d’emigrants jueus de Còrsega, dit “Setciències”, el savi de
l'expedició. Excel·lent escalador. L'home que donava el to més elevat
de l'expedició. Acabava de tornar dels Andes.
HASSEL VLAD, dit “Flaixos”,
d’ascendència de Transilvània, el nostre fotògraf. Un especialista del
gel. També acostumat a les altures. Havia tornat recentment de les
Muntanyes Rocoses.
GERVASI SELVES dit “Rodamon”,
especialista de ràdio, havia de servir-nos de guia. No temia les
altures. Cridat del Càucas, on es trobava, per participar en l'expedició.
CONSTANTÍ CAVALLER dit
“Cicerone”, diplomàtic i lingüista. Encarregat dels portadors. Elegit
especialment pel seu coneixement del gran món, de les llengües locals i el seu
sentit de la companyonia. Acostumat a la solemnitat. Tornat de
l'Atles.
IATROS GENIC,
d’ascendència balcànica, dit “Malaltís”, el metge de l'expedició, el nostre
especialista per a les qüestions de respiració artificial. Un escalador
distingit. Recentment tornat de l'Himàlaia.
edit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.