Translate

LA RADIACIÓ A LA MUNTANYA

RADIACIONS IONITZANTS A COTES ALTES.
Annapurna 1982. Everest 1985.


Molt s'ha parlat, debatut i escrit sobre les característiques de l'ambient de muntanya i la seva potencial agressivitat sobre la salut humana.
Tothom coneix l'altitud, l'aire enrarit, l'oxígen escàs i els Mals de Muntanya.
També tothom coneix el fred glaçador, les congelacions i la hipotèrmia. Tot i que molts confonen una cosa amb l'altra.
Només els muntanyencs, no tant el públic en general, coneixen els problemes de la calor i les cremades del sol.
Però ben pocs sòn els que coneixen que a muntanya, segons la roca i l'altitud, creix la radiació ambiental. Els membres d'una expedició a gran altitud poden rebre en tres mesos una dosi de radiació ionitzant (Rajos X, radiació Gamma i ultraviolada, les més penetrants i lesives) similar a la màxima permesa  per  als professionals al cap d'un any.
No tot son males notícies, però. La manca d'oxígen de l'altitud, té cert efecte protector de les lesions per radiació.

Perqué serà que d'aquest tema no s'en parla gaire?
Com que penso que és un tema poc conegut us ofereixo un estudi portat a terme al llarg de dos expedicions a l'Himàlaia fa molts anys. 
L'estudi mesura la radiació rebuda en miliRems. L'any 1990, per conveni internacional es va decidir mesurar la radiació en Sieverts. Si teniu present que cada Sievert equival a 100 Rem és fàcil calcular les dosis rebudes pels expedicionaris al llarg de tres mesos en altitud. Un miliSievert = 100 miliRems.

EL LLIBRE
Sospito que pocs dels interessats en la salut a muntanya i de l'altitud recordaran aquest llibre.
En el seu temps va suscitar molt interés...
Es va publicar a la primavera de l'any 1986 amb totes les aportacions científiques de les Jornades de Medicina de Muntanya de Novembre de 1985 que es feien cada dos anys i que, si no vaig errat, van començar l'any 1973 sota l'organització del professor Dr. August Castelló Roca. 


L'existència d'aquest llibre es deu a la Unió Excursionista de Catalunya i al seu president d'aquell any, el Sr. Artemi Jaumà i Cuyàs, i també al patrocini de la Generalitat de Catalunya, de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i a la Federación Española de Montañismo. 
També a l'esforç d'uns quants metges muntanyencs per organitzar el congrés i per revisar, recollir i passar a màquina totes les comunicacions científiques. I fer un resum en anglés de cada una.
Els metges només ens encarregàvem de la part científica i de secretaria. No havíem de fer gestions administratives ni econòmiques. Èren altres temps. No existíen els telèfons mòbils, ni els ordinadors ni internet. Tot s'havia de repicar a màquina o escriure-ho a mà. I tota gestió havia de ser presencial.
El llibre es va publicar en català i en castellà, amb els resums de tots els articles en anglés per universalitzar-lo.
Podeu consultar aquest llibre al Servei General d'Informació de Muntanya: 



LA RADIACIÓ
Estudi de camp fet al llarg de dos expedicions, on es mesura la radiació ionitzant rebuda pels expedicionaris, partir de dosímetres com els que porten, obligatòriament per seguretat, tots els treballadors dels serveis de Rx a tots els hospitals i ambulatoris. 


Imatge. El Dr. Anton Rañé Tarragó al Campament Base de l'Annapurna (5100 metres), mostrant el dosímetre penjant del cinturó.


Imatge. Fotografia feta des de dins de la tenda al campament III (6500 metres) de l'Everest, que mostra els dosímetres del campament III penjats a la porta. Al fons, l'antena de ràdio que ens permetia comunicar amb el campament base, situat a més de 30 kilòmetres amb una muntanya de 6000 metres al mig. Al segon full de les pàgines de l'estudi, també es veu un dosímetre penjat a la motxilla d'un dels alpinistes en el primer atac al cim a 8470 metres.

L'ESTUDI DE CAMP
Ja us he dit que no existíen els telèfons mòbils, ni els ordinadors ni internet. Tot s'havia de repicar a màquina o escriure-ho a mà.
Abans de l'expedició, a la llibreta on escrivia els meus dietaris, vaig fer un quadre per saber qui portava i on era cada un dels dosímetres que portàvem, que èren 28. Cada vespre, passava revisió d'on era cada dosímetre. Ho vaig apuntar al llarg de 68 dies, des de l'arribada al campament base fins a la retirada al mateix lloc. Per arribar al i per marxar del campament base, una bossa plomada, per minimitzar els efectes de la radiació al transport aeri, que en tot cas, seria similar a tots els dosímetres. Excepte tres dosímetres, com podeu veure a les notes manuals de la darrera pàgina, que van arribar al campament base arrossegant-se amb els darrers en arribar, quan ja era tot el campament desmuntat i el material embalat. Aquests tres dosímetres van volar a Barcelona en un bidó normal, que no era resistent a la radiació de l'altitud ni als Rx de la seguretat dels aeroports. Afortunadament, no van mostrar discrepància amb els altres. Si ho pensem bé, aixó pot voler dir que la bossa plomada per protegir els transports, no servia de gaire. També es poden fer altres hipòtesis, però aixó allargaria molt el tema i només en parlarem si algú s'interessa per les radiacions d'altitud.
Aquí va el treball de camp de la localització de cada dosímetre. Llibreta, llapis i llum d'espelma. Amb els errors, correcccions i afegitons inclosos.
Reconegueu-m'ho, una feinada. Hi havia nits, trencat de cansament, de diarrea o d'altitud, que va ser un esforç de voluntat notable. 








EL TREBALL PUBLICAT

















Etiquetes: , , , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.

Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat