Translate

HIPÒXIA INTERMITENT

HIPÒXIA OBSTRUCTIVA INTERMITENT versus EXPOSICIÓ INTERMITENT A LA HIPÒXIA?

Benvolgut pneumòleg.
Tens tota la raó. Utilitzar el mateix nom per dos situacions / malalties / trastorns diferents és font de confusió. Si el concepte Hipòxia és confús, el terme Hipòxia Intermitent ho és doblement, perquè el mateix nom es refereix a dos situacions diferents. 
Millor seria posar un nom diferent a cada situació.
Comencem el sil·logisme per Hipòxia

A.- Si preguntem a la major part dels professionals, el terme Hipòxia l’associaran a un efecte perniciós de moltes malalties greus. La paraula Hipòxia, doncs té connotació negativa referida a malaltia. 

B.- Però si escoltem als metges i fisiòlegs que treballen a zones de muntanya i altitud ens contestaran que la Hipòxia de l’Altitud, que és hipòxia ambiental i no interna, si bé es relaciona amb els diversos Mals de Muntanya, l’exposició controlada a la Hipòxia de l’Altitud estimula el procés fisiològic que anomenem Aclimatació que permet viure en altitud sense tenir Mal de Muntanya. A més a més els especialistes ens recordaran que els sanatoris per malalties respiratòries es situen tradicionalment a altituds moderades perquè l’efecte Aclimatació, sempre relacionat amb l’exposició a Hipòxia de l’Altitud coincideix amb la regulació de diversos trastorns relacionats amb la immunitat, com l’asma bronquial. Els metge esportius, per altra banda, treballen en els entrenaments en altitud o en hipòxia per afavorir l’augment de la capacitat d’esforç.

C.- Per tant i en conclusió, el terme Hipòxia no es refereix només a un efecte deleteri de les malalties greus, que ho és. També pot ser, i és, una eina útil en diverses situacions.





























Una imatge d'una classe sobre l'interés de l'Exposició Intermitent a la Hipòxia en diferents àmbits.


Diverses entrades d’aquest bloc on es discuteixen aquests temes responent a altres preguntes.



Bona part dels qui treballen amb pacients respiratoris, el terme Hipòxia Intermitent l’associaran amb la Síndrome d’Apnea Obstructiva de la Son (SAOS) i amb la síndrome metabòlica resultant. 
Però si preguntèssim als metges de les companyies mineres xilenes, ens diran que per ells Hipòxia Intermitent significa treballar i viure a les mines a cinc-mil metres d’altitud durant una o dos setmanes i descansar a casa a nivell del mar una o dos setmanes més. És el que ells anomenen Hipòxia Intermitent i amb aquest nom publiquen els seus estudis.
Aquí tenim la confusió. 
Busqueu estudis amb el títol “Intermittent Hypoxia” i trobareu un embolic entre Obstructive Apnea Syndrome, Metabolic Syndrome o termes similars i High Altitude Commuting, Health in Altitude Mining o termes similars. 
Potser a la primera situació l’hauríem d’anomenar Hipòxia Obstructiva Intermitent. 
Potser a la segona situació l’hauriem d’anomenar Exposició Intermitent a la Hipòxia. 
És clar que una situació i l’altre sòn ben diferents.
El quadre següent pretén mostrar les diferències clíniques i fisiològiques entre les dos diferents situacions.

Resum i conclusions:

1.- Els pacients amb SAOS tendeixen a evolucionar amb obesitat, diabetis, hipertensió i el conjunt que anomenem síndrome metabòlica. Recordem un detall de fisiologia bàsica. No pot existir hipòxia per obstrucció que no cursi amb hipoventilació alveolar, hipercàpnia i acidosi. Almenys, mentre es mantingui l’obstrucció i la hipòxia. Passat l’episodi, amb el pacient despert, totes les mesures poden ser normals. Per aquest motiu es fan estudis de la son amb mesura continua de la saturació d’oxígen i de l’eliminació de CO2 que mostren que l’obstrucció respiratòria porta a hipoventilació alveolar i d'aquí apareixen hipercàpnia i hipòxia, per aquest ordre. D’aquesta manera s’atribueix la síndrome metabòlica a Hipòxia Intermitent de la mateixa manera que es podria atribuir a acidosi, a hipercàpnia o a la síndrome de Reperfusió intermitent com ja apunten alguns autors.

2.- Els pacients amb Exposició Intermitent a la Hipòxia, segons com sigui el programa de treball (quinzenal, setmanal, mensual), evolucionen amb la síndrome que anomenem Aclimatació basada en augment de la massa eritrocitària, en canvis en l’afinitat de l’hemoglobina per l’oxígen i en regulació a la baixa de la resposta inflamatòria i de l’Eix Renina-Angiotensina / Angiotensin Converting Enzyme. Aixó en el curt termini d’algunes setmanes. A llarg termini, amb anys d’evolució, el tema encara és molt debatut, considerant alguns autors que l’alternança Hipòxia / Reperfusió Hiperòxica reiterada pot tenir efectes contraris als de l’Aclimatació i potser similars a la síndrome metabòlica a la llarga.
Per tot plegat, i, per evitar confusions, modestament proposo anomenar diferent a cada una de les situacions / malalties / trastorns descrits.
Potser a la primera situació, relacionada amb la SAOS l’hauríem d’anomenar Hipòxia Obstructiva Intermitent. 
Potser a la segona situació, relacionada amb l’altitud l’hauriem d’anomenar Exposició Intermitent a la Hipòxia. 

D'aquesta manera intento posar posar l'ordre dels veterans de l'altitud front al desgavell terminològic general.  

Nota afegida per distreure’s i aprofundir una mica.
Com que a més a més, l’habitant del nivell del mar que puja en altitud, experimenta l’efecte respiratori de Cheyne-Stokes (hipòxia → hiperventilació → alcalosi → inhibició ventilatòria → apnea → hipòxia → retorn al cicle) molts dels que no coneixen la fisiologia d’altitud relacionen les apnees nocturnes tipus Cheyne-Stokes dels primers dies en altitud, que son una resposta fisiològica quan comença l’aclimatació, amb les apnees obstructives del SAOS. I no ho son. Sòn metabòliques per alcalosi. Més confusió.

Un Recordatori de les Malalties atribuïdes a l’Altitud:
1.- Mal Agut de Muntanya.
2.- Edema Pulmonar d’Altitud.
3.- Edema Cerebral d’Altitud.
4.- Hemorràgies Retinals d’Altitud.
5.- Mal Subagut d’Altitud.
6.- Mal Crònic de Muntanya ò Malaltia de Monge ò Eritrèmia de les Altures.

Les fotografies següents:
  • Portada del Boletín Minero, revista xilena, número 695 de l’any 1969 que mostra les mines de sofre d'Amuncha / Aucanquilcha. Ja es veu que el treball en altitud no és un invent modern.
  • Les salines del poblat d’Amincha a 3850 metres, camí d’Aucanquilcha. 
  • Instal·lacions mineres d’Aucanquilcha, situades entre 5350 i 5850 metres als Andes de Xile. Des de l’any 1993, sòn abandonades. Durant molts anys aquest lloc va ser considerat el punt més alt del mon amb residència humana permanent. En realitat els miners treballaven en altitud però tornaven als seus pobles a nivell del mar a descansar uns dies cada una o dos setmanes. Només un petit grup de famílies amb tasques de vigilància i logística vivien permanentment a les instal·lacions d’altitud.  



Etiquetes: , , , , , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.

Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat