SISTEMA RESPIRATORI I ALTITUD. Part 3

Tercera entrega de la sèrie.

A la primera part parlàvem del que passa en altitud i de l'aclimatació. A la segona de l'interés científic i econòmic que tenen aquests coneixements.

En aquesta tercera part veurem com la relació entre els humans i la muntanya és molt antiga, pel que sigui bo i pel que sigui dolent.

Stupa principal del monestir de Rongbuk, al peu de la paret nord de l'Everest. Aquest monestir es va fundar oficialment l'any 1902, però està envoltat de petites ermites, oratoris i coves que eren habitades des de segles abans. Quan els vàrem visitar i fotografiar, als anys 1983 i 1985, el monestir i els oratoris eren un munt de runes. Podeu veure l'entrada de l'any 2000 de la 3era. part del relat de l'Expedició Caixa de Barcelona a l'Everest 1983 per veure les fotografies de les runes del monestir, els oratoris i la cripta secreta. Compareu-ho amb els videos actuals que es troben a Internet. Actualment torna a ser un centre de peregrinació, especialment per turistes. En aquest monestir, a 4980 metres d'altitud, el més alt del mon, hi vivien fins a 400 monjos fins a la Revolució Cultural xinesa al voltant de 1966. 

Amb aixó queda clar que fa segles que hi ha hagut humans vivint a gran altitud.

Els centres per tractament de les malalties respiratòries s'han situat tradicionalment, des de fa centúries, a zones de muntanya. Perqué?

En part era per l'aïllament, perqué bona part de les malalties respiratòries es relacionaven amb la tuberculosi o altres infeccions. En part, però, perqué l'altitud posa en marxa l'aclimatació i aixó pot optimitzar la funció respiratòria i la resposta immunològica.

Posem a continuació uns exemples: les imatges de tres pàgines web de diverses institucions que ofereixen els seus serveis actualment.

Uns estudis interessants sobre l'asma i l'altitud:

El programa ISAAC, portat a terme a la dècada de 1990 a tot el mon, va demostrar que la ciutat amb menor incidència d'asma i alèrgies infantils era Lhasa. Altres llocs i hospitals del mon també relacionaven el viure o nèixer en altitud amb menor incidència d'asma. 

Interessant estudi fet amb atletes asmàtics. La intenció primera era comprovar si els atletes asmàtics milloraven les seves capacitats després d'aclimatar-se en un ambient hipòxic. Els resultats van ser dos. El primer que els asmàtics s'aclimaten com tothom i augmenten les seves capacitats atlètiques com tothom. El segon que, mentre estan aclimatats, poden deixar la medicació antiasmàtica. Troballa interessant. Ja hi havia hagut diverses comunicacions clíniques sobre la disminució dels símptomes de l'asma en altitud i aquest estudi ho confirma.

Hi ha molts estudis sobre asma i altitud. Si els resumim, podem dir:

• L'exposició aguda a l'altitud, pot produïr símptomes asmàtics, com moltes altres situacions d'estrés (fum, pols, infeccions, hipòxia aguda, etc).
• Quan els asmàtics s'aclimaten milloren els seus símptomes i poden disminuïr o deixar la medicació.
• Les causes es relacionen amb la disminució de la reactivitat bronquial, l'efecte antiinflamatori de l'aclimatació, la disminució de l'estrés oxidatiu en altitud.

Dos estudis importants que es refereixen a les complicacions dels tractaments antiasmàtics, que no curen l'asma, només milloren els símptomes.

Si no curen la malaltia i poden donar problemes, no sembla intel·ligent explorar altres formes de tractament de l'asma, com per exemple l'aclimatació?

És clar que aixó va en contra dels interessos dels fabricants de medicaments, que mouen molts diners. 

És clar, però que tot té un preu. I l'aclimatació també el té.

Compareu aquestes dos fotografies. La de l'esquerra, cara inflada, es va fer al campament base de l'Annapurna, en baixar dels campaments de més amunt. La de la dreta és feta a Kathmandu dos mesos després.

Com que parlem de l'aparell respiratori, només comentarem les complicacions respiratòries de l'altitud. El temut Edema Pulmonar d'Altitud.

Les tres radiografies mostren la distribució irregular de les lesions, amb zones afectades i zones de pulmó normal. A la tercera, el pacient porta tub endotraqueal i un catèter de Swan-Ganz. La pressió del capilar pulmonar és baixa o normal en aquests casos, o sigui que el trastorn no té res a veure amb insuficiència cardiaca.

La quarta imatge, una tomografia pulmonar, també mostra el repartiment irregular de les lesions.