PEAKS AND BANDITS. 1943.

Alf Bonnevie Bryn. 

Vertebrate Publishing, Sheffield. www.v-publishing.co.uk 2021

Aquest és un llibre clàssic de la literatura de muntanya noruega, gens conegut entre nosaltres. 

Alf B. Bryn (1889 –1949) va ser un respectat enginyer noruec, alpinista, viatger i escriptor. Va estudiar enginyeria a Suissa i va entrar en contacte amb l’alpinisme. En plena efervescència europea per les conquestes a l’Himàlaia va pensar entrenar-se en l’alpinisme  d’exploració lluny dels Alps, ja mes coneguts. La manera? Fer una expedició a Còrsega. Va conèixer a un jove australià, George Ingle Finch, i cap allà que van anar l’any 1909.

Per cert que, canviant de tema però seguint amb el mateix problema, si Alf B. Bryn  va ser un respectat muntanyenc, George I. Finch va arribar a ser una de les llegendes de l’alpinisme. L’any 1922 va formar part de l’expedició britànica a l’Everest com alpinista de punta.  

Imatge. L’expedició Britànica a l’Everest de 1922 al complet al campament base. George Finch és el segon per l’esquerra de la primera fila, al costat de George Mallory que és el que té les cames de costat. 

Imatge. L’expedició britànica a l’Everest el març de 1922 a Londres. George Finch segut al banc a la dreta de la fotografia. Al seu costat el general Bruce, cap de l’expedició. Drets al darrera, Norton, el més alt, que va ser cap d’expedició l’any 1924, Mallory amb el seu mig somriure burleta i Sommerville, el metge, amb aquella mirada seva  de ben pocs amics. 

   

Imatges. Alf B Bryn disfressat d’advocat i vestit d’alpinista.

Escriu  de forma clara, amb un toc burleta i iconoclasta. Quan vol justificar la decisió de viatjar a Còrsega ho explica així: 

“Les coses no sempre surten  d’acord amb els plans que s’hagin fet; al contrari, tot tendeix a sortir de forma ben diferent, cosa que, ben mirat, és una benedicció.

Si tot sortís segons els plans previstos ens perdríem gairebé totes les experiències que ens marquen i de les que tant aprenem. En primer lloc perqué rarament tenim la imaginació suficient per planejar alguna cosa realment interessant i en segon lloc perqué la major part de les coses apassionants que experimentem, coincideix que són les més divertides i més benvingudes, precisament perqué no estaven previstes. Així, la nostra expedició a Còrsega va fructificar i va créixer per la coincidència d’haver anat al petit espectacle de varietats de Zurich aquella nit en el que George presentava la seva exhibició de boxa. A més a més, la major part del que vam experimentar durant l'expedició també va tenir més a veure amb les incidències i coincidències que amb els plans que havíem fet”.

Tot i que això passava l’any 1909, el llibre no es va publicar fins l’any 1943 durant l’ocupació alemanya de Noruega, en la que, per cert, va passar alguns mesos detingut per la Gestapo.

     

Imatge. Les portades de les edicions; la de 1943 en noruec i la actual en anglés.

“Cims i bandits” descriu les aventures de dos estudiants que aprofitaven les vacances de Setmana Santa impulsats per la seva passió per l'escalada. 

El llibre manté l’esperit d’aquella vivència profunda, estudiantil, gens meditada ni racional, del sentit de l’aventura adolescent. Quan no hi ha ressenyes, ni guies per llegir, ni veterans que t’ensenyin. Escriu ell mateix: 

“Gran part del plaer d’aquells dies d’exploració consistia en ser conscients que no teníem coneixement del lloc ni de les situacions que podíem trobar. Caminar per una ruta ben descrita en una guia no té el mateix encant que fer-ho per un terreny desconegut”. 

Quan es troben en llocs o situacions inesperades, sovint estranyes, la narrativa alegre i aguda de Bryn m’ha recordat algunes de les millors pàgines de la literatura de viatges. Tot això quan Còrsega era un destí ben exòtic. 

Equilibri entre la mirada a la Còrsega de principis del segle XX i la contagiosa alegria de viure i d’aventures d’uns joves estudiants.  

Però m’intrigava el títol. Que tenen a veure els bandits amb les muntanyes i els cims? I si eren bandits, perqué es deixaven acompanyar per algun dels més coneguts en la seva travessa de la vall de Calacuccia a la vila de Corti, passant pel Monte Rotondo, el més alt de Còrsega? Potser allà el nom de bandit no es correspon amb aquell personatge que ataca i roba als viatgers...

En el capítol dedicat a la història de Còrsega ja es posa claror al tema. Estic segur que és una mala traducció del terme cors bandit a l’anglés passant pel noruec. 

Bandit en cors, com faidit en occità o bandejat en català és un terme que descriu a aquells senyors desposseïts de les seves rendes, terres i títols, per la seva resistència a l’autoritat. O sigui, els deixats de banda. Els proscrits. Poc a veure amb el concepte actual de bandit com assaltant dels viatgers.

La història de Còrsega? Families o clans arrelats a la terra i amb visites, comerç i colonitzacions de fenicis, grecs, cartaginesos i romans, fins a la dominació nominal dels genovesos que van vendre la sobirania a França al segle XVIII per un grapat de monedes d’or. I van seguir les lluites i les guerres contra les autoritats franceses, però com diu Bryn, més per autoritats que per francesos. A Còrsega els noms Sampiero i Paoli venien a ser els Serrallonga i els Rocaguinarda de Catalunya, que només atacaven a les autoritats, recaptadors d’impostos, confidents, etc.

De manera que els nostres protagonistes podien confiar tranquil·lament que alguns d’aquells “bandits” els acompanyés en algunes travesses de muntanya.

Lamentablement som petits i amb un mercat de venda de llibres petit; per tant no crec que cap editor es prengui la molèstia de traduïr, pagar els drets d'autor i editar aquest llibre. Una pena.