Translate

PULSIOXIMETRIA EN ALTITUD

Pels qui no estiguin al cas -els professionals poden saltar-se aquest paràgraf- el pulsioxímetre és un aparell electrònic que segons els canvis de color que té la punta d’un dit amb cada pulsació ens diu quina és la freqüència cardíaca i quant oxígen té la sang de la persona. Una dada molt important en altitud on, precisament, l’oxígen va escàs. Es basa en que la sang oxigenada té un color vermell brillant i la sang amb poc oxigen té un color fosc. Per això, un expert, veient el color de la sang ja sap la gravetat del problema. L’aparell mesura això sense haver de veure la sang.

Tantes vegades que hem fet servir els pulsioxímetres a muntanya des de fa trenta anys! Tantes vegades i tants problemes que han ajudat a sol·lucionar!

                                           

Imatge. El meu vell pulsioxímetre. Té 31 anys, ha vingut a una colla d'expedicions, i encara funciona perfectament.

Ja sabíem que el resultat no depèn del color de la pell i que funciona igual amb un xerpa que amb un escandinau. També sabíem que en persones sanes, els pulsioxímetres marquen que la sang de les  dones té  entre un 0,5 i un 1% mes d’oxígen.

https://www.maldemuntanya.cat/2021/05/diferencia-entre-homes-i-dones-la.html

Tampoc nosaltres, que si que ens havíem adonat i publicat que dones i homes donem resultats diferents, no havíem parat esment en que la posició també compta. No sabíem que les diferències també depenen de la posició de la persona. Si es mira dret o assegut el resultat és més elevat que si la persona és ajaguda, independentment de si respira més o menys, del sexe, de l’edat ni de si està malalt o no ho està. 

Un estudi interessant, ben fàcil de fer i que aporta un coneixement nou a la medicina de muntanya seriosa. No em refereixo a millorar les capacitats competitives sinó a com tractar millor als malalts, als ferits i a entendre com es comporta el cos humà en altitud. Però s’havien d’haver fet moltes pulsioximetries amb esperit observador i haver-hi pensat abans per plantejar aquest estudi que inclou una exploració funcional respiratòria completa.

L’estudi és una mica com l’ou de Colom. Coneixeu la història, oi?

Tornant d’Amèrica, en un dinar d’homenatge, uns comensals li van dir que no tenia tant mèrit. Qualsevol podria haver arribat a les Índies si navegava cap allà. Dom Cristòfol els va reptar a posar un ou dret i que s’aguantés sol. Com que no s’en sortien els va mostrar com fer-ho. Picant la closca de l’ou contra la taula es va aguantar dret. Vaja mèrit, van contestar, això ho pot fer qualsevol. És clar, va dir el navegant, però cal pensar-hi, i vosaltres no ho heu fet. I tampoc ningú no havia pensat abans en anar a les Índies navegant cap a Ponent.  

Ningú s'havia adonat que el resultat varia segons la posició. De resultes d’aquest estudi, sempre que fem servir un pulsioxímetre en altitud, sigui per avaluar l’estat d’una persona o per prendre dades per un estudi, haurem de tenir present la posició del subjecte i fer-ho constar, perqué sinó les comparacions no tindran valor científic.

Afegeixo l’abstract perqué els interessats en l’article complet el puguin trobar als index medicus existents. 


Etiquetes: , , , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.






Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat