Mal de Muntanya: EDEMA PULMONAR D'ALTITUD

EXPANDINT I APROFUNDINT EL CONEIXEMENT DE L’EDEMA PULMONAR D’ALTITUD

Un cas i una pregunta

Un altre cas d’Edema Pulmonar d’Altitud. Per no fer servir paraules llargues, a partir d’ara en direm EPA.

Un xicot de vida sana i sense malalties conegudes arriba en avió a una ciutat a 3600 metres. Aquella nit no pot dormir bé i l’endemà es troba molt malament. Al vespre té tos i sensació d’ofec. No respira bé. El porten a l’hospital i el metge de guàrdia li fa els exàmens corresponents.

Resumint: pressió arterial normal, freqüència cardíaca a 120 batecs per minut, saturació d’oxígen per pulsioximetria de 51%, auscultació respiratòria amb estertors crepitants, radiografia de tòrax amb imatges d’infiltrats dispersos als dos pulmons. Diagnòstic: EPA. Es fa el tractament que es pot fer, o sigui oxígen i medicaments que produeixen vasodilatació arterial pulmonar. Amb el primer vol disponible, surt de la ciutat i torna a nivell del mar. Amb 24 hores de repòs a nivell del mar, el problema desapareix sense més tractaments.

NOTA per professionals. Actualment els medicaments aconsellats pel tractament provisional de l’EPA abans de perdre altitud son la nifedipina i el sildenafil.

Que ha passat?? Doncs que l’EPA és així. Apareix amb l’altitud i desapareix baixant.

I que és això de l’EPA? És una de les formes malignes de Mal de Muntanya, afecta als pulmons i és especialment perillosa perqué apareix a les poques hores d’arribar en altitud i en poc temps pot ofegar al malalt. Sempre apareix abans de l’aclimatació, no en persones aclimatades.

I qui pot tenir aquesta malaltia? Poden tenir EPA totes aquelles persones que, pujant en poc temps i sense aclimatar, reaccionin a l’altitud amb augment de la pressió arterial pulmonar. Qui ja està aclimatat no té EPA. És llarg d’explicar, però la manca d’oxígen, en moltes persones, pot produir hipertensió arterial pulmonar (HAP) que és la causa de l’EPA.

Vaja, concreta més! Deixa l’EPA i contesta: Qui pot tenir HAP? Tú ho vols saber tot! I no pot ser, ningú no ho sap tot. Et puc dir una pila de motius coneguts per tenir HAP però segur que n’hi ha més que no coneixem. En primer lloc les infeccions respiratòries, encara que semblin innocents. Pujar a l’altitud de cop amb una vulgar grip pot produir HAP i EPA. En segon lloc hi ha diverses malalties del cor que evolucionen amb HAP i que no es noten fins que la persona puja a una altitud elevada. Aleshores és quan es descobreix que hi havia alguna cosa amagada. A més a més, les persones reaccionen a l’escassedat d’oxígen amb més o menys HAP. Els xerpes i els tibetans, per exemple, no tenen aquesta reacció.

NOTA per interessats. La reacció de vasoconstricció arterial pulmonar a la hipòxia és una reacció normal en persones i animals a nivell del mar. És una reacció que facilita la supervivència. Si hi ha una afectació pulmonar, la vasoconstricció redistribueix el fluxe sanguini a les zones sanes del pulmó permetent una millor oxigenació general. Però aquesta reacció, que és útil a nivell del mar, pot ser contraproduent en altitud on la hipòxia és a l’ambient. De fet, després de mil·lenis vivint en altitud, els xerpes, els tibetans, els iacs i les llames no tenen reacció de vasoconstricció pulmonar a la hipòxia.

Ja hi ha estudis que identifiquen gens que predisposen a la hipertensió arterial pulmonar i a l’edema pulmonar d’altitud.

GENETIC PREDISPOSITION TO HIGH-ALTITUDE PULMONARY EDEMA

HIGH ALTITUDE MEDICINE & BIOLOGY. Volume 21, Number 1, 2020.

C. A. Eichstaedt, H. Mairbaurl, J. Song, N. Benjamin, C. Fischer, C. Dehnert, K. Schommer, M.M. Berger, P. Bartsch, E. Grunig and K. Hinderhofer.

Molt bé però ara el xicot ja ha baixat i s’ha curat. Ara la pregunta. Que hem de fer? Doncs depèn del que vulgui fer el xicot. Vol passar de tot i no pujar mai més a l’altitud? És la opció clàssica, no complicar-se la vida i no voler saber gaire.

Cas nº 1. Dona de 31 anys amb antecedents de Mal Agut de Muntanya. Arribats en cotxe a un refugi dels Andes (4500 metres), aquella nit presenta signes d’EPA. Passa la nit dins de la bossa hiperbàrica portàtil amb tot l’equip fent torns per manxar. A primera hora del matí, carretera i manta amb la furgoneta per perdre altitud. A la ciutat, a 1500 metres, es troba bé i descansa. Hi passa 4 dies i torna a pujar, en cotxe però més lentament. La resta de l’expedició es troba acceptablement bé sense pujar més amunt del campament base / refugi a 4500 metres. No es va fer cap estudi i mai més ha volgut pujar a l’altitud.

Però, i si vol tornar a pujar a l’altitud? La recomanació és que ho faci a peu donant temps a l’aclimatació. Cal que tingui present que una aclimatació en condicions tarda entre 4 i 6 setmanes. A més a més hi ha altres consideracions que aconsellarien no estar més dos mesos en altitud.

NOTA per interessats. A les persones propenses a HAP, com és el cas nº3, si passen gaires setmanes en altitud els hi pot aparèixer una altra forma greu de Mal de Muntanya. El Mal Subagut de Muntanya que és una insuficiència cardíaca dreta per hipertensió arterial pulmonar. També és letal si no es baixa, però dona més temps que l’EPA.

Però i si vol saber si hi ha alguna causa que el faci propens a EPA - HAP? Potser algna causa es podria sol·lucionar... Aleshores ha de consultar a un equip expert en el tema i fer un estudi mèdic per saber si hi ha propensió a tenir HAP.

Uns exemples viscuts:

Cas nº 2. Home de 27 anys. Diagnosticat d’EPA al dispensari mèdic per trekkers de Manang. És evacuat i evoluciona favorablement. Tornat a la seva ciutat a nivell del mar consulta un equip mèdic especialitzat. Es practica una prova de tolerància a l’exercici en hipòxia i el resultat mostra una tolerància molt inferior a la normalitat. Estudiat amb més profunditat es va descobrir una estenosi de la vàlvula mitral. Es va intervenir quirúrgicament amb bon resultat. D’aixó fa més de 20 anys; no va continuar informant i desconeixem si ha tornat a les muntanyes. Cas 2 Bis. Un altre home jove amb antecedents de EPA També es va fer una prova de tolerància a l’exercici en hipòxia que va donar molt mal resultat. L’estudi va mostrar estenosi valvular mitral. Amb comissurotomia es va sol·lucionar el problema.

Cas nº3. Home de 29 anys. Muntanyenc experimentat d’una expedició a l’Himàlaia, arriba en avió a una ciutat a 3600 metres d’altitud. En poques hores té taquicàrdia i sensació de manca d’aire. A l’hospital es confirma el diagnòstic d’EPA. Ingressat a l’hospital i tractat amb oxigen i medicines, millora progressivament. Una setmana després es reuneix amb la resta de l’equip. En aquella expedició va fer bon paper carregant suministres fins els 8400 metres d’altitud. Va arribar a nivell del mar, vuitanta dies després de l’EPA i vuit dies després de baixar dels 3600 metres. Trobant-se bé, es va fer un estudi mèdic que va resultar normal amb tres excepcions: Radiografia de tòrax amb dilatació de les cavitats cardíaques dretes. Electrocardiograma amb blocatge de la branca dreta del feix de Hiss. Angiografia pulmonar per sostracció digital amb intensa vasoconstricció. Les tres dades apunten a Hipertensió Arterial Pulmonar relacionada amb l’altitud, efecte que es relaciona amb l’EPA. Ha continuat sent alpinista fins l’actualitat, però mai més ha guanyat altitud de forma ràpida ni ha passat gaires dies en altitud.

Cas nº4. Home de 43 anys. Arriba en camió a un campament base a 3800 metres. Com que té Mal Agut de Muntanya i no descansa bé, es queda al camp base. No puja al camp I a 4800 metres fins el nové dia. Arriba molt cansat i el seu company l’ha d’ajudar a entrar a la tenda. L’exploració mèdica va mostrar cianosi i dispnea franques, taquicàrdia de 128 batecs per minut en repòs, crepitants pulmonars i saturació d’oxígen per pulsioximetria de 48%. No es disposava d’oxígen ni de bossa hiperbàrica i era de nit. Tractament amb nifedipina i sildenafil. Poques hores després havia pogut dormir una estona i la pulsioximetria mostrava 56%. Amb la primera llum del dia, un equip nombrós el va ajudar a baixar al camp base. Arribats a la seva ciutat, a nivell del mar es va fer un estudi mèdic. El resultat va ser Miocardiopatia Hipertròfica. Va morir sobtadament sobtadament per fibril·lació ventricular unes setmanes després.

IMATGES PER INTERESSATS