DIFERÈNCIES ÈTNIQUES EN ALTITUD

 

Poso l'abstract  per qui vulgui trobar i llegir l'article complet. 

 

Article interessant per dos motius.

 

En primer lloc perquè l’estudi està en aquella línia de la medicina clínica clàssica que no necessita grans mitjans per avançar. No li calen laboratoris sofisticats capaços de mesurar els Hypoxia Inducible Factors, els que el nostre col·lega Dr. Toni Veres anomena amb el precís terme d’hipoxitines. Només cal tenir enginy, capacitat d’observació, organització i un mínim de tecnologia.

 

En segon lloc perquè mostra que l’aclimatació dels alpinistes que pugen muntanyes i l’adaptació dels xerpes segueixen el mateix patró fisiològic. Uns i altres augmenten el cabal cardíac, la ventilació pulmonar, etc. El que passa és que els uns són més eficaços que els altres. La diferència està en milers d’anys de selecció dels individus més capaços en altitud. 

 

L’estudi pren mesures a 10 subjectes indis i a 20 kirguisos, tots provinents de zones d’altitud inferior a 2500 metres i no aclimatats prèviament. Els situen a 4111 metres i estudien les funcions cardíaca i respiratòria. Una crítica: no especifica l’altitud a la que vivien els indis ni els kirguisos; sospitem que no era la mateixa. L’altitud mitjana del gegant de la Índia és clarament inferior a la del muntanyós Kirguizistan. 

 

Troben que, en altitud, tots ells augmenten el cabal cardíac, augmenten la pressió arterial pulmonar, augmenten la ventilació respiratòria i disminueixen la saturació d’oxigen de l’hemoglobina. O sigui, com tothom; com era d’esperar.

 

Però hi ha diferències. Els indis augmenten molt més el cabal cardíac, la pressió arterial pulmonar i la ventilació respiratòria i baixen més la saturació d’oxigen de l’hemoglobina que els kirguisos, que s’ho prenen amb mes facilitat sense tants canvis. 

 

Els autors ho atribueixen a les característiques ètniques. Els indis, procedeixen de la plana hindostànica i els kirguisos dels altiplans centreasiàtics, que son a major altitud. 

 

De manera que es confirma, una vegada més, que la resposta fisiològica dels humans a l’altitud segueix sempre el mateix patró, però com que la selecció natural ha funcionat durant mil·lennis, uns grups humans son més aptes que altres en altitud.