Translate

UTILITAT DE L'ECOGRAFIA TORÀCICA EN EL MAL AGUT DE MUNTANYA

 

ECOGRAFIA PER DIAGNOSTICAR EDEMA INTERSTICIAL DE PULMÓ EN ALTITUD. 

EDEMA INTERSTICIAL DE PULMÓ COM MARCADOR DEL MAL AGUT DE MUNTANYA.


Aquest és un d’aquells estudis que tenen uns resultats que als metges d’expedició veterans ens aporten il·lusió pel futur i una mica de ràbia pel passat.

 

Us poso el resum en lliure. Si algú vol llegir l’article complet el pot trobar a la xarxa. 

 

 

Aquests col·legues estudien un centenar de persones a 1240 i a 3800 metres. Els hi van fer tres ecografies pulmonars en diferents moments i els hi van avaluar els símptomes de  Mal Agut de Muntanya (MAM) segons l’escala Lake Louise Questionnaire. Troben que els subjectes que tenen més edema pulmonar son els qui tenen pitjor índex de MAM. La conclusió és que una ecografia pulmonar pot facilitar el diagnòstic de MAM.

 

Comentaris:

 

En primer lloc s’ha de dir que en general, el MAM no ofereix gaires dubtes diagnòstics per qui coneix la malaltia. Però, i si no la coneix? Cap metge, mai de la vida, diagnostica una malaltia que no coneix. I tal com va l’escassa professionalització de la Medicina de Muntanya... millor tenir una eina diagnòstica eficaç. 

 

En segon lloc, sana enveja. Fa trenta anys s’havia de diagnosticar el MAM a vista i l’Edema Pulmonar d’Altitud per dispnea, taquicàrdia, cianosi i auscultació amb crepitants típica. No era fins que s’arribava un hospital, sovint dies més tard, que hi havia confirmació radiològica. Aixó si es podia arribar a un hospital, que no sempre es podia. En canvi, actualment hi ha petits i lleugers aparells d’ecografia que es poden carregar amb la llum del sol. En el meu record, no vam disposar d’un petit aparell d’electrocardiografia en un campament base fins 1988 (Expedició K-2). L’aparell va anar molt bé mentre hi va haver piles suficients. Després es van haver de prioritzar els frontals i les ràdios i l’aparell d’electrocardiografia va quedar arraconat. Parlem dels pulsioxímetres en expedició? No en vam tenir fins 1990 (Expedició Cho Oyu). Per tant, un punt d’ il·lusió pels avanços tècnics.

 

En tercer lloc, l’ecografia és una exploració que depèn de l’expertesa de qui la fa. Només un expert en radiologia la sap fer i interpretar. Aixó limita molt la seva utilitat a muntanya. A la pràctica, això només tindrà utilitat als hospitals de La Paz, Lhasa, el Cuzco, etc, situats a altituds superiors a 3500 metres que disposin de radiòleg expert. O per aquelles expedicions que puguin incorporar un radiòleg entre els seus membres.  

 

Una de calç i una de sorra. Tenir una eina diagnòstica és la palada de calç. Que actualment pocs metges puguin diagnosticar MAM (o altres malalties d’altitud) sense aparells és la palada de sorra. Equilibri entre decepció i esperança.

 

 

Imatge. Radiografia pulmonar típica d’Edema Pulmonar d’Altitud (EPA).

 

 

Imatge. Curiosa radiografia d’un cas d’Edema Pulmonar d’Altitud en una UCI. Es poden veure els electrodes de monitorització, el tub endotraqueal i el catèter de Swan-Ganz que va demostrar que hi havia hipertensió arterial pulmonar però no insuficiència cardíaca esquerra. Un pas més per entendre la fisiopatologia del EPA.


Etiquetes: , , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.






Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat