UN PIONER DEL MAL DE MUNTANYA. Dr. M. Font Torné

Ens ha arribat a les mans un llibret, escrit en català prenormatiu. Em sembla una petita joia de la  Medicina de Muntanya, digne de figurar al futur museu de la muntanya o als fons bibliogràfic del Col·legi de Metges de Catalunya i Balears. Els hi oferim. 

Es tracta de la ponència “El Mal de Montanya” presentada al Congrés Internacional de l’Alpinisme (París, Agost 1900)  pel Dr. Manel Font Torné que hi va assistir en representació del Centre Excursionista de Catalunya – Club Alpí Català (CEC). Publicat a Barcelona pel CEC, a la tipografia “L’Avenç”, Ronda de la Universitat, 20, l’any 1901.

La modèstia de les muntanyes que tenim al nostre país no ens han permés ser pioners en aquest tema. Sempre hem anat a remolc d‘alpinistes (que ve d’Alps) forasters i de les seves tècniques, que no hem inventat aquí. El que si que podem dir és que l’esperit i l’ànima que ens aguanta ens esperona al “Si ells ho poden fer, nosaltres també”. Si algú s’enfila a la paret nord de l’Eiger, no va trigar gaire una cordada del país a fer-ho. Si una expedició britànica pot posar dos homes al cim de l’Everest l’any 1953, nosaltres hi posem sis, per una via més llarga l’any 1985. En Medicina de Muntanya passa exactament igual. 

Al segle XIV es troben les primeres mencions al Mal Agut de Muntanya (MAM). Viatgers xinesos que transitaven la Ruta de la Seda van escriure que per passar de les planes de la Xina interior fins a l’Orient Mitjà s’havien de travessar dos serralades: “Les muntanyes del petit mal de cap” i “Les muntanyes del gran mal de cap”. I de tornada, el mateix. No estic segur de per on passaven, però segur que es referien a estribacions del Pamir per passar de la Xina fins a les planes al voltant del mar Caspi. A partir d’aquí ja no hi ha muntanyes que facin mal de cap. 

Al segle XVI, el sacerdot José de Acosta, que va viure molts anys al Virreinato del Perú, va fer la primera descripció coneguda del MAM. Travessant els Andes a llom de mula es va sentir morir. Ho va atribuïr a l’aire subtil i tenue de  que no permetia acabar d’omplir els pulmons. Potser no sabia gaire fisiologia, però les seves sensacions no anaven gens desencaminades. 

A finals del segle XIX, metges britànics treballant a mines xilenes als Andes, que ja coneixien el MAM, van descriure dos formes de mal de muntanya greu i que van anomenar el “Mal de la Puna Cardiaco” i el “Mal de la Puna Cerebral”. Avui dia coneixem aquestes dos formes greus de Mal de Muntanya amb els nom d’Edema Pulmonar d’Altitud i d’Edema Cerebral d’Altitud.  

Només són exemples. Centenars de científics, en cambres hipobàriques, globus aerostàtics o expedicions científiques van aportar nous coneixements dels efectes de l’altitud en el cos humà.

El cas és que el Dr. Manel Font i Torné va aportar aquesta ponència a Paris l’any 1900.

Manel Font i Torné. Barcelona 30·08·1856 – 23·11·1929

A la galeria de metges del Col·legi de Metges de Catalunya i Balears es pot trobar el perfil biogràfic d’aquest metge muntanyenc, escalador i entusiasta investigador de la medicina, l’astronomia i qualsevol matèria desconeguda que tingués al davant.

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EEDI

Imatges. Retrat a llapis del Dr. Font. El Dr. Font i altres companys fotografiat per seu col·lega Lluís Llagostera en una ascensió als Pirineus.

El Dr. Font va atribuir el Mal de Muntanya a la suma de la fatiga i l’altitud. Per ell, els trastorns de l’altitud sense fatiga, es podrien anomenar “Mal de l’ascensió o dels globus aerostàtics”. Cosa diferent. És clar que aleshores ningú s’havia enfilat per l’Himàlaia ni ell tenia experiència fora dels tresmil del Pirineu. Els raonaments son científicament impecables però la base d’on parteix ja no ens la creiem. I si ens agafa aquella son invencible trescant pel Pirineu, ell recomana fer una bona becaina ajudat per bon glop d’un aiguardent de categoria.  No em resisteixo a incloure les conclusions de la seva ponència. Gaudiu-les. El llenguatge i els raonaments.

 

Imatge. Una troballa curiosa. Notícia de la conferència pronunciada a Paris el mes d’Agost publicada a La Vanguardia. Pàgina 3. Diumenge 18 de Novembre de 1900.

Afegeixo un link al bloc del Dr. Miquel Bruguera on tracta del Dr, Font i Nogué.

https://curiositatshistoriamedicina.wordpress.com/2023/02/13/mal-muntanya-manuel-font-torne/