Translate

ABUSANT DE LA MEDICINA DE MUNTANYA. 
S’enganya als turistes i a les companyies d’assegurances? Rescats innecessaris. Rescats provocats per guanyar diners.

Es veia venir. La polèmica ja ha tret el nas a les xarxes. Fins i tot alguns diaris de Barcelona s’en han fet ressò. 
Algunes companyies d’assegurances han advertit al govern del Nepal que volen augmentar les tarifes de les pòlisses per trekkings i expedicions. Aixó farà disminuïr el turisme de muntanya, principal font d’ingressos d’aquest país de l’Himàlaia. 
El problema: s’acusa a diverses agències d’expedicions i trekkings d’afavorir rescats i ingressos hospitalaris innecessaris. Fins i tot acusen a algunes de provocar la malaltia per guanyar diners. Consideren a aquestes agències d’estar conxorxades amb els serveis mèdics i de rescat del país, que, no ho oblidem, sòn privats i de pagament. Quan hi ha diners pel mig sempre hi ha qui s’en aprofita. 
Expliquem-ho per parts.

A.- LA POLÈMICA. La polèmica ve de les queixes de turistes, trekkers i de les seves asseguradores sobre actuacions, que consideren abusives. Acusen a algunes agències de trekking i expedicions, inclosos els seus guies, els seus metges i els hospitals i clíniques del Nepal de cobrar per rescats innecessaris. 
Les acusacions sòn diverses però es poden resumir en exagerar la gravetat per espantar al turista. Les agències de trekking, en connivència amb serveis mèdics locals o els seus propis, organitzen un rescat i un ingrés hospitalari innecessaris. Els serveis mèdics i l’empresa d’helicòpters, cobren del rescatat o de l’asseguradora. Després paguen una part dels guanys a qui els ha proporcionat la feina. Es tracta d’espantar a qui es pugui espantar. Fins aquí és engany i corrupció. 
Però en alguns casos, la situació ha arribat a provocar el trastorn, com ara estimular a ascendir a qui no està aclimatat, o fer aparèixer unes diarrees, cosa fàcil de fer per qui controla la dieta. Òbviament, això afecta a la salut de les persones i ja no és només corrupció. Aixó entra en el camp del delicte.
Aquí teniu alguns links sobre aquest tema:







B.- AQUEST BLOC. El Dimecres, 29 de Novembre de 2017 aquest bloc va publicar un comentari amb el títol: T’ATREVEIXES A TREBALLAR DE METGE D’EXPEDICIÓ?
En aquella entrada es comentava un article del High Altitude Medicine & Byology (HAMB) que explicava les característiques i les habilitats que hauria de tenir una metge/metgessa d’expedició. 

El resum de l’article comentat es pot trobar en aquella entrada. En tot cas la referència de l’article és la següent: Practical Tips for Working as an Expedition Doctor on High-Altitude Expeditions. Brants Anne, Tracee Metcalfe. High Alt Med Biol. 18:193–198, 2017.

L’entrada al bloc del 29 de Novembre tenia tres àmbits: 
a.- El comentari i explicació de l’article esmentat sobre tot el que hauria de saber un metge d’expedició, les tècniques que hauria de dominar i les assegurances professionals que l’han de cobrir com a medicina privada que és. 
b.- Casos viscuts en expedicions que venien al cas com exemples dels temes explicats. 
c.- Comentari sobre l’excés de comercialització de la muntanya i els seus perills des del punt de vista mèdic i de la salut. En aquesta part es comentava que l’excessiva comercialització acabaria portant conflictes. Converteix l’assistència en un acte professional i comercial.

C.- RESUM. Parlem-ne. Per l’article mèdic comentat, sembla que ja no es pot ser metge d’expedició. Ja només es pot ser metge a sou d’una agència. A sou i amb obediència a una empresa que organitza trekkings i expedicions. Si el professional no es vol quedar sense feina, és clar.
Tenir més interés en els guanys econòmics que en l’alpinisme i la seva ètica, pot portar a que alguna empresa trii guanyar diners per sobre de la seguretat dels clients.   
L’ètica del muntanyenc clàssic deia: Ajudar als companys sempre és prioritari per sobre de l’objectiu. 
L’ètica del metge d’expedició clàssic deia: El primer objectiu és tornar tots sans i bons. El segon objectiu és tornar amics. Si, més a més, fem el cim, ja seria la hòstia. 

És clar que això només funciona amb un grup d’amics que s’apuntaven a viure una aventura apassionant en una muntanya llunyana. Aixó passava quan anar a la muntanya era una aventura i no una competició. Ara no funciona igual. Ara és la relació d’una empresa de serveis amb els seus clients. Ara confiar en una agència per organitzar una expedició acaba sent com si confiessis que el banc prioritzarà els teus diners i no els seus, quan no coincideixin els interessos.

Acabo amb aquestes recomanacions als muntanyencs: organitzeu les vostres ascensions i viatges amb la menor dependència possible d’interessos comercials. Respecte de la salut: informeu-vos abans de començar, confieu en el sentit comú i en la veterania i consulteu a qui no té res a guanyar amb el seu consell.  


edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.

Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat