DE QUE MOREN ELS VUITMILISTES?

El Desembre de 2006, la revista semestral “Anales de medicina y socorro en montaña” va publicar el seu número 4. 

Aquesta revista era el nexe d’unió entre la Sociedad Española de Medicina y Auxilio en Montaña (SEMAM), l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya Dr. Castelló (IEMM) i la Sociedad Argentina de Medicina de Montaña (SAMM). 

Lamentablement, la revista que va ser el pal de paller de la Medicina de Muntanya entre aquestes tres societats durant vuit anys, ja no existeix. Una pena.

En aquell nº 4 Javier Eguzkitza i Antxon Iturriza van publicar un molt documentat article titolat “¿De qué mueren los ochomilistas?”.

Per recuperar poc a poc aquell llegat avui aporto un dels gràfics de l’estudi.

Òbviament han passat molts anys i hi ha hagut molts altres accidents pel que les xifres segur que han variat. També deuen  haver variat els percentatges segons expedició clàssica versus expedició comercial. Així i tot les xifres serveixen com orientació pels qui estudiem el tema.

Ja us avanço que el vuitmil amb més accidents en relació a les ascensions és l’Annapurna i el que menys el Cho Oyu. I que la major part dels accidents són durant el descens.

Aquest gràfic mostra les causes de mort dels vuitmilistes fins l’any 2006. Només les causes.

No treieu conclusions precipitades que aquest gràfic no diu quants alpinistes ho van intentar ni quants hi van arribar. Si a l’Everest hi van anar dos-centes persones i al Lhotse només deu no és estrany que en un hi hagi 192 accidents mortals i a l’altre només 9.