FONT D’AIGUA PICANT AL KARAKORUM

Si un servidor estigués molt interessat en fer diners i poc interessat en la preservació de les muntanyes, la seva gent i el seu entorn, faria anys que hauria posat un negoci de balnearis al Karakorum. Com que no és el cas, com que han passat molts anys i com que ja ho sap tothom, ho puc explicar.

L’any 1980 una expedició de Barcelona va anar al Karakorum amb la dèria de pujar un vuit-mil. Va sortir bé i Pere Aymerich i Enric Font van fer cim al Gasherbrum II de 8035 m.

Es poden llegir els diaris i veure el film d’aquella expedició aquí:

https://www.maldemuntanya.cat/p/diari1.html

https://www.maldemuntanya.cat/p/video2.html

Aquell any, els vehicles podien arribar fins al poble de Shigar. Allà començava la marxa a peu seguint la vall del riu Braldo i posteriorment la glacera de Baltoro.

Les etapes? Dassu, Chapko, Chango, Askole, que era i és el poblat més gran de la vall, Korophon, Dumordo jhula, travessar la glacera de Biafo, Paiju, travessar la glacera Baltoro, Liligo, Urdukas, Gore, Concordia Place, bivac a la glacera i Campament base del G-II al dotzé dia de marxa. Em diuen que actualment la carretera arriba fins mes amunt d’Askole, poble on actualment hi ha un parell d’hotels i de restaurants. Ja mai més serà com ho vam veure l’any 1980.

El cas és que prop de Chango i abans d’arribar a Askole hi ha unes piscines d’aigua sulfurosa calenta. La banyada per treure la pols i la suor de dos dies de pistes i caminades va ser memorable. Ni us explico com va ser el bany de la baixada després de cinc setmanes a la muntanya, sense rentar-nos ni el cap ni els peus ni el que hi havia al mig.

Veieu al diari de l’expedició, la descripció dels dies 4 de juliol i 13 d’agost sobre aquest tema:

https://www.maldemuntanya.cat/p/diari1.html

La veritat va ser que en aquella expedició, córre, corre que fem tard, no vaig tenir temps per explorar gaire. Només explico això per situar al mapa el que us diré ara.

Uns anys després, l’any 1988 una altra expedició catalana va tornar al Karakorum. L’objectiu era el K2. Dos dels sis membres de l’expedició al Gasherbrum II de 1980, repetíem en aquesta nova expedició i ja coneixíem el terreny.

Poques variacions en el trajecte de la marxa d’aproximació. Algun camí i algun pont havien millorat. Banys memorables de pujada i de baixada a les mateixes fonts i piscines naturals d’aigua termal. En aquella època, solitàries. Ni els naturals del país les freqüentaven.

A la marxa de baixada d’aquesta segona expedició vam tenir una estona de respir en acabar de passar el pont penjat del riu Dumordo. Feia un sol de justícia i les cantimplores eren buides.     

Imatges. Travessant el riu Dumordo per la tirolina l’any 1988, a pocs metres de la font que queda a l’esquena del fotògraf.

Mentre acabava de passar la resta de l’expedició, descansant a l’ombra d’unes roques, vaig veure sortir un raig d’aigua que omplia un toll entre unes penyes esquerdades i s’escolava cap al riu. L’aigua no sortia del riu, bruta i terrosa; venia directament del cor de la muntanya i era ben clara.

Cap allà, a omplir la cantimplora.

Uns portadors baltis em van avisar:

“This water no good, doctor sahib”.

Vaja, que diuen aquests, ara. A veure? La vaig tastar, perqué si venia de dalt la muntanya no podia ser infectada. Heu tastat mai l’aigua de Vichy? Era una aigua amb bombolletes, lleugerament salada.

Vam omplir les cantimplores, amb gran alarma dels baltis, que van anar a explicar-li al sirdar. Vaig haver d’explicar que al nostre país fonts d’aigua com aquesta estaven molt ben valorades i els metges les recomanàvem pel mal de pedra dels ronyons. Es van quedar parats, però ens van deixar fer.

El cas és que vam anar tirant avall amb les cantimplores plenes d’aquella aigua i evidentment no ens va passar res dolent per beure d’aquella font d’aigua bicarbonatada i efervescent.

Recordeu. A la riba dreta orogràfica del riu Dumordo, prop de l’aiguabarreig amb el Braldo. La Font Picant del Karakorum!

Potser ara hi hagi una embotelladora...