NUTRICIÓ. Campaments d'altitud o Camps de Concentració?

UNA EXPEDICIÓ COMERCIAL. UN CAMP D’ALTITUD O UN CAMP DE CONCENTRACIÓ?  UNA EPIDÈMIA DE DIARREA  

No es pot parlar del que s’ha de posar a dins la panxa sense parlar d’on ha d’anar a parar el que en surt. Aquest capítol no va de que menjar sinó d’on s’ha de menjar i agafar l’aigua i on s’ha de cagar i pixar. Perqué tothom sap que caga el rei, caga el papa i de cagar ningún s’escapa i que encara que es deia que la merda de la muntanya no fa pudor, la realitat és ben una altra. 

Les aigües contaminades amb la flora intestinal d’altres humans o animals son la font d’epidèmies de còlera, disenteries, enterocolitis i gastroenteritis coleriforme que hi ha hagut i que hi ha, de tant en tant a tot arreu. Que, per cert, encara avui en día son una de les principals causes de mort infantil a tot el mon. 

Que vol dir enterocoqué i gastroentequé? Només son noms complicats de diverses malalties que en resum volen dir mal de panxa i diarrea. 

D’acord, la major part de les diarrees sòn degudes al viatge, al canvi d’aigües i als canvis de la flora intestinal. Amb repós, dieta i rehidratació amb sopes es resolen sense problemes. No cal amoïnar-s’hi gaire.

Peró no sempre la diarrea és innocent. De vegades, pot portar problemes greus. Puc explicar el cas d’un expedicionari evacuat del camp base del Broad Peak per disenteria i deshidratació greu. Un altre cas en una expedició a l’Hindu Kush d’Afganistà amb la resta de l’expedició malalta de kabulitis. O els casos d’amebiasi intestinal coneguts al Nepal. 

Imaginem que acampem en un prat idíl·lic per on corre un filet d’aigua que servirà per beure, rentar-nos i per fer la sopa. El sentit comú ens dirà que l’aigua neta l’agafarem més amunt de les tendes i que les latrines les posarem aigües avall. No es por cometre l’error de que les aigües netes i les contaminades es barregin.

Sembla lògic, oi?

Doncs no sempre és així ni tothom té present que alimentació sana i aigua neta són pilars bàsics per mantenir la salut en condicions. Altres interessos pesen més que els de la salut. Ho hem vist sovint a les agències que porten expedicios comercials.

Com exemple us poso uns comentaris extrets del diari mèdic de l’expedició de diabètics al Pic Lenin al Kirguizstàn. ISLET – 2005.  International Snow Leopard Expedition Type 1 diabetes.

Extrec uns comentaris relacionats amb el tema del diari de l’expedició, des del primer dia al campament base:

18 de Juliol de 2005. Campament Base

L‘aigua que utilitzem per beure, rentar-nos, rentar els plats i cuinar passa pel mig dels prats. Hi xipollegen a consciència cabres, camells, camions i altres formes móbils, biològiques o mecàniques. Les latrines están estratègicament situades als turons que envolten el campament. Quan són plenes, es tapen amb terra, es cava una altre rasa i Sant-Tornem-hi. I quan plou, l’aigua segueix el seu mil·lenari costum de còrrer costa avall. O sigui que poc a poquet, tota la materia orgánica pudent acumulada als turonets que envolten el campament base, es va escolant cap al riu. Magnífica organització sanitària! Si no agafem unes cagarrines de molta consideració, serà un èxit.

Maurizio té mal agut de muntanya; una mica de paracetamol i vigilar. En Beppo i en Pierpaolo tenen diarrea. Cap cosa greu. Dieta, repós i aigua.

20 de Juliol. Campament Base

Ara ja en tenim cinc amb diarrees; tenen deposicions líquides i imperioses dos o tres vegades per dia. Meteorisme i panxa inflada. No m’estranya gens.

21 de Juliol. Campament Base

Diarrees millor en general pels cinc afectats. Maurizio ja és restablert. 

Coses de la nutrició: com que en Davide és vegetarià, li fan menú especial; o sigui el mateix que tots però sense la carn. Avui per exemple hem dinat: de primer un plat de sopes amb patates i carn. De segon, un plat de pasta amb formatge parmesà i pasta d’olives negres. Per anar picant, una freginada amb albergínies, cebes, alls, tomàquet i pastanaga. Molt bé si cada dia és similar. Només faltava vi negre, café, copa i puro. Potser un xic escàs de carn pels nostres estàndards.

D’aixó en diem una expedició? A mi em sembla més una colònia d’estiu amb programa d’excursions, per nens de casa bona.

Nota mèdica: pel que sembla, avui els diabètics tenen la glicèmia més elevada que l’habitual. També és cert que ahir va ser un dia dur i llarg.

Els veins alemanys tenen dos nanos amb enterocolitis sèria; un d’ells amb hematoquèzia, el que vol dir que caga sang. Les constants vitals i l’exploració són normals, excepte que són secs com panses. Tractament: repós estirats, dieta i líquids per rehidratar per via oral. De moment sense medicines.

Potser farem curt d’antidiarreics. Aixó és com un campament de refugiats i les diarrees van que volen; haurem d’economitzar.

24 de Juliol. Campament 1

Aquest matí he anat comptant: dos iurtes que fan de bar-restaurant i de magatzem respectivament, onze tendes menjador, cuina o magatzem, sis tendes comuna/latrina i 75 tendes vivenda. Aixó deu correspondre a entre 200 i 250  persones. Trobar aigua de confiança és difícil. Jo vaig a buscar-la a l’altre banda de la morrena i la cullo d’un torrentet que baixa directe de la muntanya. El problema és que hi tinc més de mitja hora de passeig per la gelera. És clar que aprofito per fer un bany i rentar-me a fons sense donar un espectacle. 

26 de Juliol. Campament 1

Avui han sortit amunt 50 persones, entre elles vuit dels nostres. L’efecte que feia era el d’una filera de formigues interminable fent giragonses entre les esquerdes que creuaven la traça. A mi, més que una ascensió em sembla una peregrinació tumultuària.

Un descobriment desagradable: l’aigua que baixa de l’altre banda de la morrena, teòricament neta, va plena d’unes minúscules larves vermelles d’aspecte gens tranquilitzador. Conclusió: encara que no es vegi, aquella part de la gelera amaga materia orgánica generadora de vida. O sigui brossa o cossos en descomposició. Paciencia; cal millorar la recerca d’aigua neta.

La colla de Mollet té dos persones amb febre, diarrea i vòmits. S’encarrega el seu infermer, responsable sanitari de l’expedició, que em sembla que controla bé el tema.

30 de Juliol 2005, Campament 1.

Notícies del campament 1. Ho sento però no són bones. Aquesta nit mitja expedició malalta; vòmits, diarrees, mal de panxa, gasos i rots agres. No sembla res greu però estan fets una coca. Ho atribueixo a la dieta que ahir va ser, per alegria meva, greixosa, picant, potent i consistent. Jo content, però els altres no tant. És ben cert que mai plou al gust de tots. Paciencia: repós, dieta, rehidratació, alguna dosi de metoclopramida i para de comptar.

Passa que, de quatre nits que porto aquí, ja m’han fet llevar tres. Amb aquesta guàrdia permanent no hi ha qui dormi en condicions.

 
L’equip mèdic al campament base. La metgesa kirguisa i els dos metges catalans de l’expedició de diabètics ISLET 2005. 

Campament base. Notin-se les tendes latrina situades per sobre del campament.

31 de Juliol 2005, Campament 1.

Aquí al campament 1 tinc 5 persones amb vòmits, diarrees i i/o intolerancia als aliments que ens serveix l’agència. Normal: hi ha 200 ò 300 persones en aquest tros de morrena, morts inclosos. No tota l’aigua (la de rentar els plats i les dents per exemple) es pot bullir. Menjar tanta gent, tots el mateix, amb higiene dubtosa (ni els cuiners tenen on rentar-se les mans) produeix aquests efectes. Problema 1: massa gent en poc espai i poca aigua. Problema 2: mal organitzat; concepte d’higiene inexistent per part de les agències. I també dels clients que paguem, de pas.

1 d’Agost 2005, Campament 1.

Les pupes del día: En Paolo C. és una mica empiocat; sensació de febre i diarrees. I no tinc termòmetre. El tracto amb Neomicina, que aixó de les diarrees comença a passar de taca d’oli. La Ilaria continúa feta una pupes: aquesta nit ha vomitat dos vegades, a propòsit, posant-se els dits a la gola perqué sentia basques i un pes a l’estòmac. A més a més té rots -una aerofagia de cavall- i el nas tapat. Sort, per mi, que quan ahir em demanava permís per atipar-se de pasta amb sofregit li vaig dir “Tu mateixa, però després no et queixis”. Jo ho tractaria amb abstenció de greixos, diacepam i, si no millora aviat, baixar al campament base.

Pierpaolo: aquesta nit vòmits i diarrees que han pringat tota la seva tenda; calfreds i gran afectació general. Em sembla que té febre i li administro amoxicil·lina-clavulanat. Si no pot beure suficient, farem rehidratació endovenosa, però espero que no sigui necessari. En tot cas, quan es pugui i s’aguanti dret, el baixarem cap a Aci Tash. Aquest matí, deambula pel campament com una ànima en pena; ell mateix diu:  Io cago come pissa una vacca.

3 d’Agost 2005, Campament 1.

Un cas més per a l’història de la Medicina de Muntanya! Mentre sopàvem -aquí tot s’ha de fer per torns; no hi ha lloc per seure i menjar tots alhora- ha entrat corrents a la tenda un de la colla de Mollet: -“Corre que a una xiqueta de Tortosa li ha agafat alguna cosa dolenta”. Corro cap allà, agafo els estris tot passant per la meva tenda, i em trobo a la noia mig caiguda endavant i abraçada al seu marit. Tot plegat s’acaba amb una diarrea descomunal. Un altre cas de colitis d’aquest camp de concentración en que paguem per venir.

4 d’Agost 2005, Campament 1.

Més dades per la petita història de la medicina de muntanya local. La xicota de Tortosa té vòmits, diarrees i febre; o sigui que té una gastroenteritis com un piano. 

Més pupes: tres italians i un de Manresa amb enterocolitis: Epidèmia! Potser ho hauríem de dir a les revistes i als fòrums de muntanya. Venir al Pic Lenin és temptar la sort i arriscar la salut de les mucoses digestives. Massa gent per tan poc espai. A més a més, l’interés econòmic fa que no es posin mitjans per evitar la contaminació de l’aigua, no hi ha coordinació amb el suministre de l’aigua, ni obligació de rentar-se les mans els cuiners, ni latrines allunyades, etc.

Des de la tenda sento parlar, cridar i cantar alhora en anglés, italià, català, castellà, alemany i rus. Cal reconèixer que el campament, cosmopolita ho és. Desorganitzat i brut també, però. 

Campament 1. Un centenar de tendes sobre la glacera.

 

Camp de refugiats o raval desurbanitzat a gairebé 5000 metres?

5 d’Agost 2005, Campament 1.

Pupes: enorme novetat. Avui ningú ha consultat per diarrees!! En Marco té conjuntivitis actínica a l’ull dret; la famosa “oftalmia de les neus” dels clàssics. És el segon cas, el primer va ser una noia de Mollet.

6 d’Agost 2005, Campament 1.

Per fi una enterocolitis. Ja feia dos dies que no en veia cap! Una noia d’Euskadi amb diarrea i febre. Com que feia dos dies que no venia a consultar ningú ja començàva a pensar que no m’estimaven com abans i ja no confiaven en mi! És que amb la gentada que hi ha i la desorganització del tema aigua neta – aigua bruta, no és posible que no hi hagi malalts de la panxa.

En resum es van rebre un total de 52 consultes per diarrees. O, almenys, aquestes sòn les que es van registrar, ja que és fácil que en acabar la jornada es quedés alguna sense registrar; no sempre es camina entre campaments amb la llibreta a la mà per apuntar-ho tot. D’aquestes consultes, 24 van ser de membres de la nostra expedició; les altres 28 de membres d’altres expedicions que viatjaven sense metge. Si pensem que la nostra expedició tenia 23 membres i que en total hi devia haver unes 500 persones feu-vos una idea de quantes van tenir diarrees incloent les que no sabien que hi havia metges i no van consultar.

No és cap novetat que les aglomeracions, al pla i a la muntanya, faciliten la transmisió de malalties infeccioses. Per tant cal ser previngut quan es contracten agències que apilonen centenars, per no dir mils, de persones al campament base d’aquestes grans muntanyes. Si hi ha cues al cim de l’Everest i del K2, afigureu-vos com estaran els campaments base.

No vull fer de profeta, però si ja podem trobar comunicació telefònica, wifi i oficina de correus a molts campaments base, no trigarem a veure sistemes de clavegueram i depuració d’aigües. Només cal que milers de persones, cagant i pixant a les glaceres comprometin la qualitat de l’aigua dels pobles de més avall. O aixó o restrigir l’accés, però ja es veu que aixó és un mal negoci pel país.

I mira que les valls al voltant del Pic Lenin son ben solitàries; encara hi pics verges de més de sismil metres. Però no, tots ben atapeïts assetjant el Pic Lenin…   

No es