Translate

HI HA SIMILITUDS ENTRE ELS POBLES ANDINS I ELS HIMALAIENCS?

 

ÈTNIES I CULTURES.  ASIÀTICS  I  ANDINS

 

Una aproximació antropològica sense base científica feta per un tafaner

 

En una de les darreres entrades comentava que el llibre “Canto jo i la Muntanya balla” suggeria alguns pensaments. Noteu que he posat Muntanya amb majúscules. Per motius molt profunds. Pel pes de la  vida i de la mort i de com es viu el temps allà dalt.

 

https://www.maldemuntanya.cat/2021/01/comentaris-de-llibres.html

 

Entre aquests pensaments hi havia el de comparar les característiques que fan diferents els pobles de muntanya dels de les planes. 

 

Penso-sento, o sento-penso, que els pobles de les muntanyes s’assemblen més entre ells que amb els habitants de les planes veïnes que els envolten. M’ho sembla només a mi, nascut a la vora del mar, però fascinat per les muntanyes i les seves gents o hi pot haver qui també ho hagi trobat?

 

En tot cas, estigui o no equivocat, entre els pobles andins i els himalaiencs hi trobo similituds de base, profundes. Físiques, però també en l’estètica i en l’ètica. Quan dic Andins i Tibetans em refereixo als pobles que habiten les dos zones de gran altitud del mon. Neixen i moren per sobre dels 4000 metres. Sé que dir Andins, no és gaire acurat: els Aimares, els Quetxues i els Urs son Andins i segur que me'n deixo alguns. I parlar dels Tibetans de l’altiplà asiàtic és el mateix: Xerpes, Khampes, Chamdopes i Tibetans pertanyen a la mateixa branca ètnica i viuen a gran altitud. 

 

Opinions apart, he trobat pocs escrits científics que trobin que el context de muntanyes condiciona alguns comportaments humans. Pocs, però hi són:

 

“Cada idioma ha nascut i crescut en un context físic, natural i social determinat que l’ha condicionat. Alhora, les paraules i les estructures sintàctiques que el formen condicionen l’organització i la categorització que fem d’aquest entorn. Per exemple, tradicionalment s’ha assumit que les diferències fonètiques dels idiomes son arbitràries i que depenen de la història de cada llengua concreta. Tanmateix, un article publicat el 2013 per investigadors de la Universitat de Miami (EUA) va demostrar que determinades característiques geogràfiques, com l’altitud i la proximitat a zones no habitables, influeixen en alguns dels sons propis de cada idioma. Van examinar 567 idiomes de tot el mon, entre els quals hi havia el català, i van comparar els sons amb diversos aspectes geomorfològics del lloc d’on són originaris. Van veure que els idiomes que s’han format i que es parlen en zones que es troben a certa altura sobre el nivell del mar, i encara més si són a prop d’indrets no habitables per la seva aridesa, presenten, en general, una abundància de consonants oclusives com p, t i k molt superior a la mitjana d’idiomes. Segons els autors d’aquest treball, el motiu pot ser que a les zones altes hi ha menys pressió atmosfèrica, i això fa que aquests sons siguin més fàcils d’emetre que a nivell del mar. A més, les consonants oclusives es fan amb la boca tancada o semi-oberta, a diferència de les vocals, la qual cosa ajuda a disminuir la quantitat d’aigua que es perd per evaporació en parlar, un aspecte molt rellevant en climes àrids”. 

 

“David Bueno. L’ART DE PERSISTIR. Un viatge a les profunditats del cervell per aprendre a gestionar el canvi i la incertesa. Pàgina 79. Ara Llibres. www.arallibres.cat


Afegim aquest link (17·2·2021) una aportació d'un amable lector, sobre les relacions entre les llengües andines i les tibetanes:

 https://linguistics.stackexchange.com/questions/27763/are-andean-and-tibetan-languages-connected/27765 


Com veieu, no sóc l’únic que troba alguna similitud entre els pobles d’altitud. Per cert que, independentment de les muntanyes i les altituds, recomano molt aquest llibre per aprofundir en el cervell i el comportament dels humans.

 

Com que soc tafaner de mena, si he anat als Andes he ficat el nas als mercats, les festes, els llibres, les danses, els costums, les fires i arreu on he pogut i sabut. I he aprés els rudiments de la seva llengua per cortesia mínima. Quan he viatjat a l’Himàlaia he fet el mateix. Els únics límits han estat el respecte, que no es pot entrar allà on no t'hi volen, o que l’autoritat local m’hagi impedit tafanejar amenaçant amb la força.

 

Per tant, ben conscient de les diferències que hi ha entre tots aquests pobles, i com que tinc poc d’expert ni de filòsof i nuls coneixements d'antropologia, em limitaré a posar unes imatges per si algú més, apart de mi, hi veu similituds. Bona part de les fotografies son pròpies, altres son de companys i algunes obtingudes per Internet per classes i conferències. Perdoneu, però confesso les meves mancances com a fotògraf.

 

Potser algú s’atrevirà a dir si cada imatge correspon a l’altiplà asiàtic o al sud-americà. 

 

En alguns casos l’arquitectura o la vestimenta els orientarà.  En alguna hi ha trampa, perquè també hi ha sud-americans al Tibet i budistes a Bolívia.

 

En acabat, potser ho aclarirem.

 

Primeres 16 imatges. Tipus humans, grans i petits, alguns amb posat cerimoniós, del Tibet, del Nepal, de la serralada de HuayHuash i de la Cordillera Vilcanota als Andes peruans.











Següents dues imatges, mercat rural a Pisaq, Vall Sagrada, prop de Cusco i el mercat del Parkhor de Lhasa, Tibet. Ja us ho he dit ara quina fotografia és feta als Andes i quina al Tibet.



Següents quatre imatges. Tema religiós. Incloent bisbes catòlics i diversos monjos budistes incloent un monestir budista als Andes de Bolívia. Aquestes fotografies tenen poc mèrit.






Les següents 18 imatges pretenen trobar similituds en les màscares i les danses dels pobles de l'altitud. Els podreu distingir?















 





                                      

What do you want to do ?
New mail
Etiquetes: , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.






Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat