Translate

Un cim de 9.387 metres?

 

ES POT PUJAR UNA MUNTANYA DE 9.387 METRES A LA TERRA?

 

Quan arriben noves dades científiques, sempre apareixen reptes nous. 

 

El 30 de Març de 2020 publicàvem l’entrada “Els més alts cims de l’humor

https://www.maldemuntanya.cat/2020/03/els-mes-alts-cims-de-lhumor.html

 

En aquest novel·la còmica, William Ernest Bowman, relata la hilarant ascensió al Khili-Khili (“The Ascent to Rom Doodle” en l’anglès original), una muntanya del Yoguistàn de 13.500 metres. Tot plegat un fart de riure.

 

Però parlant seriosament, alguna vegada heu pensat en pujar una muntanya de 9.387 metres sobre el nivell del mar? Existeix una muntanya tan alta? Potser si que hi és. O potser només de tant en tant. Parlem-ne.

 

 

En resum: per a les persones, que som éssers fisiològics amb necessitat d’oxigen al minut per viure, l’altitud no la marca la geografia ni la trigonometria ni els metres mesurats pel sistema que sigui. L’altitud real pel cos la marca la pressió atmosfèrica i la disponibilitat d’oxigen d’aquell lloc en aquell moment. Pel cos l’altitud no la marca la geografía, la marca la pressió atmosfèrica.



1.- Comencem pel principi. De que ve tot això? 

 

Aquests enllaços ens porten a l’estació meteorològica, col·locada al balcó Sud de l'Everest a 8.430 metres d’altitud l’any 2019. Al segon enllaç es troben les dades, que s’actualitzen de mes en mes.

https://www.nationalgeographic.com/adventure/2019/06/mount-everest-highest-weather-station/

https://www.nationalgeographic.org/earthpulse/everest/widget/16/

 

Aquestes estacions meteorològiques les va posar una expedició científica, que comptava amb el suport de National Geographic, que tenia l'objectiu d’instal·lar controls del temps a diferents altures de la muntanya. Les estacions mesuren la temperatura, la velocitat del vent, la pressió atmosfèrica i la humitat. 

 

Es va instal·lar una a Phortse, a 3.810m a la vall de Khumbu. Ja a la muntanya, es va posar una segona al campament base nepalès, a 5.315m d'altitud, una tercera al camp 2, a 6.364m, una quarta al Coll Sud, a 8.000m i la cinquena i darrera al balcó, a 8.430m, la més alta del món. La idea era col·locar-la tan a prop del cim com fos possible, però el ja llegendari embús cap a cim des del camp 4 els va obligar sobre la marxa a triar el balcó com ubicació. L'equip estava coordinat pels doctors Paul Mayewski, director de l'Institut pel canvi climàtic de la Universitat de Maine i Ananta Gajurel, cap de Departament de Geologia de la Universitat Tribhuvan de Kathmandu, acompanyats per l'alpinista i càmera Pete Athanks, Tenzing Gyaljen Sherpa amb un grup de 6 xerpes nepalesos, i els investigadors Tom Matthews, Baker Perry i Mariusz Potocki. El motiu de la instal·lació de les estacions meteorològiques té a veure amb el Jet Stream subtropical. Només l’Everest i alguns altres vuit-mils tenen l'altitud suficient com per monitoritzar aquest corrent de forts vents que envolta el planeta, influint profundament en el seu clima. Per als científics és fonamental tenir dades objectives sobre el clima a aquesta altura, i tenir informació sobre el comportament del Jet Stream per poder avançar en les seves investigacions sobre el canvi climàtic. A més, es tracta d'una zona especialment sensible al Jet Stream ja que de les aportacions d'aigua d’aquestes muntanyes beu un 25% de la població mundial. "Per entendre millor com serà el futur del planeta és fonamental entendre el que està passant per sobre de 5.000m i quina evolució té. Saber com canvien els vents del Jet Stream serà crític per a l'hemisferi nord ", afirma Mayewski a National Geographic. També apunta les grans dificultats de treball trobades: "És la primera vegada que es fa ciència de camp per sobre de 7.000m". No va ser una feina fàcil. Des del disseny d'unes estacions que funcionin a aquesta altura i aguantin vents de centenars de quilòmetres per hora, fins a la instal·lació en el terreny, va ser una dura tasca. Poder consultar la velocitat del Jet Stream i les temperatures hivernals a 8.430m promet ser sorprenent i fascinant per a amants de la meteorologia i de la muntanya en general.

 


 

Imatges. Localització de les estacions meteorològiques a l’Everest. Fotografies de l’equip de xerpes i científics en la col·locació dels aparells a 8.430 metres d’altitud.



2.- Ara les dades. 

 

La revista científica d’accés lliure iScience ha publicat un article molt interessant. Pels qui ens hem dedicat a la Medicina de Muntanya. I potser, també pels muntanyencs a qui interessin els reptes. 

 

L’article és aquest:

Tom Matthews, L. Baker Perry, Timothy P. Lane, Ananta Gajurel, Paul A. Mayewski. Into Thick(er) Air? Oxygen Availability at Human’s Physiological Frontier on Mount Everest. iScience Volume 23, Issue 12. 18 December 2020.

 

Podeu trobar el número de la revista completa aquí amb la fotografía de portada a l’Everest:

https://www.cell.com/iscience/issue?pii=S2589-0042(20)X0012-5

 

L’article en concret també es pot trobar aquí:

https://www.cell.com/iscience/fulltext/S2589-0042(20)30915-9

 

Perquè dic que  és interessant l’article?

 

Pels metges de muntanya perquè mostra explicacions raonades de l’oxigen present al cim de l’Everest segons la pressió atmosfèrica, la temperatura i el vent.

 

Gràfic.1.-  Evolució de la pressió atmosfèrica al Coll Sud de l’Everest, entre Maig de 2019 i Juliol de 2020.

 

A 8.850 metres sobre el nivell del mar la pressió atmosfèrica varia entre 323 i 339 Hectopascals entre l’hivern i l’estiu. Això vol dir que, per les persones,  l’altitud real contra la que lluiten varia entre els 8.649 metres un dia d’estiu amb bon temps i pressió atmosfèrica elevada,  i els 9.387 metres d’un mal dia de baixa pressió a l’hivern. Si afegim el factor vent i l’efecte “ala d’avió” ascendint prop d’una cresta, el diferencial encara podria ser mes elevat.

 
 

Gràfic 2.- Esquema didàctic que mostra la variació de l’altitud fisiològica / virtual segons la pressió atmosfèrica estival o hivernal. Discrepo de la imatge més baixa (8.649 - lowest virtual elevation. Unclimbed) perquè l’Everest ja s’ha escalat durant el monsó estival. En concret la primera expedició catalana en pujar-hi, ho va fer el 28 d’Agost de 1985.  

 

L’article és complexe i els metges tenim dificultats per seguir les argumentacions; barreja conceptes medicofisiològics amb aspectes geogràfics i físics. En tot cas, fa replantejar els límits de la capacitat humana d’exercici en altitud. També apunta als canvis que es poden produir si continua l’escalfament global. Endavant els més valents.



3.- I pels muntanyencs? 

 

Saber que el cim de l’Everest pot estar a 9.387 metres d’altitud un dia d’hivern amb la pressió baixa, el que acostuma a voler dir mal temps, pot estimulat nous reptes. Afortunadament, a l’hivern no es trobaran les aglomeracions dels millors dies de finals de primavera. 



Etiquetes: , , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.




Arxiu d'escrits



Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@gmail.com


Apunta't a la llista de correu de Mal de Muntanya

* indica que es obligatorio

Intuit Mailchimp