Translate

PROVES DE TOLERANCIA A L’HIPÒXIA – 2 i DR. JEAN PAUL RICHALET. MESTRES DE LA MEDICINA DE MUNTANYA - 3

Les Proves de Tolerància a l’Hipòxia (PTH), Comunament coneguts com Hypoxia Tests, están pensades per definir quin és el risc de cada individu per ser afectat de Mal Agut de Muntanya (MAM). Si busqueu bibliografía en anglés ho trobareu com AMS – Acute Mountain Sickness.

La idea es basa en sotmetre al subjecte a l'hipòxia i comprobar les seves reaccions. Com que l’exercici consumeix oxígen, posant al subjecte estudiat a fer exercici en hipòxia les reaccions es fan més evidents que en repós. Un altre día parlarem del protocol estándar.

Evidentment no hi ha cap PTH que pugui fer una predicció de totes les circumstàncies que poden passar en altitud. Si algú puja 3000 metres en un día amb un avió, té una grip amb afectació respiratòria, fa mal temps amb baixes pressions i segueix una dieta amb proteínes i greixos, és gairebé segur que tindrà MAM per molt resistent que hagi sortit a la PTH. Les PTH només orienten sobre la base fisiológica de l’individu estudiat i no sobre les circumstàncies que el puguin afectar.

Aquests estudis es van començar a fer als anys vuitanta del segle passat. Que nosaltres sapiguem, el pioner va ser el Dr. Jean Paul Richalet, professor de fisiologia de la Université Paris 13 Nord. Bobigny. Autor de llibres canònics sobre la Medicina de l’Alpinisme i professor a qui devem molt del que hem aprés.

          

Per qui estigui interessat en les seves 321 publicacions, sobre aquest i altres temes podeu veure:

https://www.researchgate.net/profile/Jean-Paul-Richalet

Richalet poeta

http://www.radiofmplus.org/jardin-disis-novembre-28/

Classe en castellà. “Ambiente de altura”. Operation Everest III Comex 97

https://studylib.es/doc/4465278/ambiente-de-altura

"Aging and tolerance to altitude".

http://pilarmartinescudero.es/MayoJunJulio2015/Aging,%20tolerance%20to%20high%20altitude%20and%20cardiorespiratoy%20response%20to%20hypoxia.pdf

"Sildenafil Inhibits Altitude-induced Hypoxemia and Pulmonary Hypertension".

https://www.atsjournals.org/doi/full/10.1164/rccm.200406-804OC

"Acetazolamide: a treatment for chronic mountain sickness".

https://europepmc.org/article/med/16126936

Mes modestament, però no amb menys il·lusió, l’equip de la Facultat de Biología de la Universitat de Barcelona, coincidint en el temps amb l’eufòria dels Jocs Olímpics de Barcelona i la inauguració a l’Institut Nacional d’Educació Física de Montjuïch del Servei d’Hipobària també vàrem començar el nostre programa, que era diferent del de la Universitat de Paris Bobigny. 

Es van fer 205 PTH. De totes aquelles persones estudiades, només es va tenir informació posterior de 19 amb MAM o altre forma de Mal de Muntanya Greu. Segur que, com que nosaltres no teníem rastrejadors ni cap forma de seguir la seva evolució després del viatge, n’hi va a ver uns quants més que no ens ho van venir a explicar. Un altre día presentarem els resultats.

El cas va ser que avançant en els coneixements i llegint tot el que es publicava sobre el tema es va anar definint la següent equació:

Aquelles persones que en altitud, real o simulada, baixen més l’oxígen de la sang sense que augmentin la respiració son els que tenen més risc de Mal de Muntanya Greu (MMG).

En termes mès professionals: els subjectes que no compensen hiperventilant el descens de la saturació d’oxígen de l’hemoglobina (SaO2) són els més propensos al MMG. Son aquells amb poca eficiencia de l’estímul ventilatori dels quimioreceptors carotidis de la hipòxia.

Aquestes persones són les que poden detectar les Proves de Tolerància a l’Hipòxia.


Per aquells interessats en buscar i llegir articles de la literatura médica internacional sobre el tema:

Bibliografía i referències:   

1. Burtscher M, Flatz M, and Faulhaber M. (2004). Prediction of susceptibility to acute mountain sickness by SaO2 values during short-term exposure to hypoxia. High Alt Med Biol 5:335–340.

2. Burtscher M, Philadelphy M, Gatterer H, Burtscher J, and Likar R.(2018). Submaximal exercise testing at low altitude for predictionof exercise tolerance at high altitude. J Travel Med 25:1–4.

3. Faulhaber M, Wille M, Gatterer H, Heinrich D, and Burtscher M. (2014). Resting arterial oxygen saturation and breathing frequency as predictors for acute mountain sickness development: A prospective cohort study. Sleep Breath 18: 669–674.

4. Grant S, MacLeod N, Kay JW, Watt M, Patel S, Paterson A, and Peacock A. (2002). Sea level and acute responses to hypoxia: Do they predict physiological responses and acute mountain sickness at altitude? Br J Sports Med 36:141–146.

5. Guo G, Zhu G, Sun W, Yin C, Ren X, Wang T, and Liu M. (2014). Association of arterial oxygen saturation and acute mountain sickness susceptibility: A meta-analysis. Cell Biochem Biophys 70:1427–1432.

6. Karinen HM, Peltonen JE, Ka¨ho¨nenM, and Tikkanen HO. (2010). Prediction of acute mountain sickness by monitoring arterial oxygen saturation during ascent.HighAltMedBiol 11:325–332.

7. Milledge JS, Thomas PS, Beeley JM, and English JS. (1988). Hypoxic ventilatory response and acute mountain sickness. Eur Respir J 1:948–951.

8. O’Connor T, Dubowitz G, and Bickler PE. (2004). Pulse oximetry in the diagnosis of acute mountain sickness. High Alt Med Biol 5:341–348.

9. Richalet JP, Larmignat P, Poitrine E, Letournel M, and Canoui-Poitrine F. (2012). Physiological risk factors for severe high altitude illness: A prospective cohort study. Am J Respir Crit Care Med 185:192–198.

10. Roach RC, Greene ER, Schoene RB, and Hackett PH. (1998). Arterial oxygen saturation for prediction of acute mountain sickness. Aviat Space Environ Med 69:1182–1185.





Etiquetes: , , , , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.






Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@maldemuntanya.cat