PROVES DE TOLERÀNCIA A L’HIPÒXIA -1

PODEM SABER QUI TINDRÀ MAL AGUT DE MUNTANYA I QUI NO?

Aquesta és la pregunta del milió.

Si sabèssim qui pot tenir Mal Agut de Muntanya (MAM) i qui és resistent, imagineu-vos quants maldecaps ens estalviaríem.  

No és tan simple. Mai res és tan fàcil. Ningú és resistent a l’altitud al cent per cent. El xerpa més resistent pot tenir MAM segons la situació. 

 

Imatge. Un esquema d’unes classes del segle passat que pretenia explicar els efectes de les diferents altituds i que no es pot viure permanentment per sobre els 5500 metres, ni estant molt ben aclimatat. Ningú al mon viu per sobre dels 5500 metres. Per sobre d’aquesta altitud només els qui s’aclimatin molt bé poden esperar sobreviure alguns dies o setmanes. És clar que uns s’aclimaten abans i més fàcilment que altres, però l’aclimatació té els seus límits.

Fa uns anys es considerava que l’habitatge humà més elevat del mon era a les mines de sofre del volcà Aucanquilcha, Chile, a 5700 metres. Actualment les instal·lacions son abandonades de fa una vintena d’anys. Podeu veure les imatges d'Aucanquilcha a l’entrada del dilluns 8 de Juny de 2020. 

https://www.maldemuntanya.cat/2020/06/hipoxia-intermitent.html

L’aparició de Mal Agut de Muntanya depèn de diversos factors.

De quins factors depèn? 

1. De l’altitud, que no és igual 2000 que 4000 metres. 

2. De l’altitud de residència. No és igual viure al nivell del mar que residir habitualment a 2000 metres. 

3. De la velocitat d’ascensió, que no és igual arribar a l’altitud en avió que donant temps a l’aclimatació. 

4. De la salut del personal. No és el mateix pujar en bona forma física que afectat per unes diarrees o una infecció respiratòria.

5. De la dieta. La dieta amb hidrats de carboni consumeix menys oxigen; la dieta amb proteïnes i greixos necessita més oxigen i es tolera pitjor en altitud.

6. Del clima, que a la mateixa altitud no és igual alta que baixa pressió atmosfèrica. Veieu l’entrada del 17 de Gener de 2021, on s’explica perqué la pressió atmosfèrica al cim de l’Everest pot variar entre l’equivalent a 8649 i 9387 metres. Hi pot haver 738 metres de diferència segons el temps que faci.

https://www.maldemuntanya.cat/2021/01/un-cim-de-9387-metres.html

7. De la genètica de cadascú. Unes persones reaccionen amb més eficàcia que altres a l’altitud. Unes persones avancen en l’aclimatació en pocs dies. Altres necessiten setmanes i mai no son tan ben climatades.

Tots els factors que hem dit, excepte el nº 7, depenen de les circumstàncies de l’ascensió i del sentit comú. En general, el viatger es pot organitzar. Si li ofereixen un transport aeri, pot decidir pujar a peu en uns quants dies. Si apareix un refredat amb tos i febre, pot endarrerir l’ascensió. Si fa mal temps amb baixa pressió atmosfèrica, el mateix. Temps, paciència i organització poden evitar molts Mals Aguts de Muntanya.

Però i en el cas del factor nº 7, el que es refereix a les característiques genètiques de l’individu?

Aquest és com és, ve de fàbrica i no el podem canviar.

Bé, una mica sí que podem. Podem canviar la sensibilitat dels quimioreceptors vasculars amb exposicions intermitents a l’hipòxia, però aquest tema, complexe, és per un altre dia. Deixem-ho aquí.

El que si que podem és saber si la persona està en el grup dels que reaccionen bé a l’altitud o dels que tenen més dificultats. Podem preveure si està en el grup dels qui necessiten molta prudència i una aclimatació llarga.   

Els estudis per definir la resistència a l’altitud de les persones son els coneguts Hypoxia Tests o Proves de Tolerància a l’Hipòxia (PTH).

Proposo una curta sèrie de comentaris sobre les PTH. 

Imatge. Diapositiva presentada a un congrés de la Sociedad Española de Medicina i Auxilio en Montaña dels anys 90 del segle passat. Com es veu, tots els afectats de Mal Agut de Muntanya (punts vermells) es troben a la mateixa meitat del promig (línia vermella central). Amb aquelles dades ja podíem diferenciar a aquella meitat dels individus que eren més propensos a tenir MAM. Crec que, trenta anys després, en sabem bastant més.