Translate content

MANEL MATEU RATERA

 El Dr. Manel Mateu Ratera en ha deixat orfes. De cop.


En aquest enllaç, al diari digital de la seva ciutat, podeu trobar la seva trajectòria, molt millor explicada del que ho sabria fer jo.


Una fotografia que ens vam fer al Congrés de Medicina de Muntanya de Chamonix l'any 1984 i publicada fa anys per "Heraldo de Aragón".
Deu metges de muntanya. Tres aragonesos, tres bascos i quatre catalans. Quaranta anys després d'aquell congrés encara quedem sis. Ser metge de muntanya deu ser una professió saludable.


Ajupit a la dreta hi ha el Dr. Manel Mateu Ratera, encara que allà escrivissin només M. Ratera. Dret a la banda esquerra, el nostre mestre, el Dr. August Castelló Roca. Per cert que els cognoms dels altres metges catalans, excepte el del Dr. Castelló, tampoc estan ben escrits. Ja us els poso jo, per ordre d'esquerra a dreta: Antoni Ricart de Mesones, August Castelló Roca, Xavier Robiró Robiró i Manel Mateu Ratera. Els tres bascos: Antxon Bandrés Zaragüeta, Kepa Lizarraga Saiz i Xabier Garaioa Aizkorbe, navarrés. Els aragonesos Gregorio Martínez Villén, Carmen Arnaudas Usón i José Ramon Morandeira García completen la colla.

Ens vam conèixer per l'interés en la Medicina de Muntanya. Ell, llegiu el seu curriculum a l'enllaç, amb experiència en cursos de rescat als Alps, va ser l'escollit com a metge de la primera expedició catalana a l'Everest, liderada pel Centre Excursionista de Catalunya, l'any 1982. 


Imatge: L'expedició Catalana a l'Everest de 1982 al campament base.

Després vam coincidir moltes vegades en conferències i sessions clíniques i va ser professor de moltes classes als cursos de Medicina de Muntanya de les universitats Autónoma i Central de Barcelona.

La seva tesi doctoral va ser la primera, que jo sàpiga, dedicada a la Medicina de Muntanya. Un pioner quan ningú  sabia, ni volia saber-ne gaire res, d'aquest tema. 


També va escriure aquest llibre deliciós. El va escriure, recordo, tancat a les cel·les del monestir de Montserrat. Llibre imprescindible pels qui vulguin saber i entrar dins del que eren les expedicions als anys setanta i vuitanta del segle passat. Quan no hi havia internet, ni telefonia mòbil ni agències que ho preparessin tot. Quan els xerpes eren portadors d'altitud i no pujaven si abans no hi havien pujat els sahibs... 



Un bon company, el més empàtic i humà, fascinat per la medicina i una de les persones més bones i generoses que he conegut. Et trobarem a faltar...






Etiquetes: , ,
edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, si voleu realitzar una consulta, aneu al formulari corresponent. Gràcies.




Arxiu d'escrits



Vols fer una consulta?

Escriu un correu a: maldemuntanya@gmail.com


Apunta't a la llista de correu de Mal de Muntanya

* indica que es obligatorio

Intuit Mailchimp