LUIGI AMEDEO de SAVOIA-AOSTA, Duca delli Abruzzi

Un heroi italià nascut a Madrid.

Son 240 pàgines, que pesen 382 grams, d’un llibre ben fàcil de llegir. Són les aventures entre els segles XIX i XX de Luigi Amedeo de Savoia-Aosta, el Duc dels Abruzzi (1873 – 1933), aristòcrata, mariner i explorador.

Les seves expedicions van ser llegendàries i encara avui dia la ruta més concorreguda per pujar al K2 és l’aresta dels Abruzzi.

La seva primera expedició, amb 24 anys, va ser la primera ascensió al Mont Saint Elias (5.489m) durant la qual es va determinar l'origen geològic i l'altitud. El Mont Saint Elias, mai escalat fins aleshores, és una muntanya descoberta per navegants del segle XVIII, visible des del mar. La seva glacera arriba fins al mar. O sigui que el desnivell del mar al cim en només 16 km és notable. Un èxit i les primeres medalles.

L’expedició més famosa va ser la dels anys 1899 i 1900 quan a bord de l’Stella Polare van intentar arribar fins el Pol Nord. Van hibernar a la badia Teplitz a Rudolf Island, una illa de l’arxipèlag de la Terra de Franz Joseph a l’oceà Artic, actualment sota sobirania russa. El relat, basat en el llibre de l’expedició, és vibrant. El 23 de juny de 1900, un equip format pels guies de muntanya Petigax i Fenoillet, amb el mariner Canepa i el capità Cagni van arribar fins els 86º i 33’, el punt més al nord que s’havia arribar fins aquel moment. Feina per reconstruir el vaixell, malmés per l’empressonament al gel. Finalment van arribar a Noruega el 5 de setembre. En l’aventura àrtica, havien mort tres homes. Sempre un record pels valents que no van tornar.

Una curiositat: un dels candidats no acceptats a l’expedició va ser l’alpinista i sacerdot Achille Ratti. Molts anys després va ser Papa amb el nom de Pius XI.

Ja no m’estenc més sobre l’expedició al Ruwenzori de l’any 1906, amb la primera ascensió a la major part de les puntes del massis del Pic Stanley (5.109 m) la tercera muntanya en altitud d’Àfrica, les mítiques muntanyes de la Lluna i origen del riu Nil.

Tampoc m’allargo sobre el seu intent d’escalar el K2 l’any 1909 per l’esperó que avui día encara porta el seu nom. Ni tampoc sobre el que va viure com oficial de la marina italiana a la guerra italoturca (1911-1912) o a la I Guerra Mundial (1914- 1918). Ni molt menys sobre els seus amors ni aventures no expedicionàries.

Llegiu el llibre i sabreu d’una vida apassionant.

Només faré quatre comentaris:

1. El llibre té un sucós prefaci de Walter Bonatti. 
2. El duc dels Abruzzi, cosa que poca gent sap, va nèixer a Madrid com a fill del rei constitucional d’Espanya, Amadeu 1er de Savoia-Aosta que va regnar entre 1870 i 1873, any en que, tip i cuit de tothom, va abdicar. Per tant, el duc expedicionari va nèixer espanyol.
3. A la página 13 hi ha un error garrafal que l’editorial hauria de subsanar. Diu que Luigi Amedeo va desembarcar a Somalia l’any 1993, amb tropes italianes rebent-lo. Aixó va pasar el 1933, l’any de la seva mort. En aquell temps Somalia era una colonia italiana.
4. L’any 1933, amb 60 anys i conscient de la seva malaltia terminal, va tornar Somalia, on tenia una modesta finca que havia convertit una zona desértica en un hort productiu. Allà va morir. Davant de l’astorament d’algun periodista, poc abans, havia declarat: “Prefereixo sentir des de la meva tomba les converses fantasioses de les dones somalis que les greus veus dels hipòcrites blancs”.

Ego quoque. I qui no ho preferiria?