Literatura de Muntanya. LA GUMFLUH

Pels amants de la literatura de muntanya clàssica.

 

 

Aquest llibre, com confesa el seu autor es va escriure als Alps l’any 1937, però no es va publicar fins l’any 1948, no sé si a Anglaterra o als Estats Units d’Amèrica.

En tot cas, servidor només coneix aquesta edició d’Ediciones La Osa Menor, Colección Arco, de Barcelona, de l’any 1950. I una edició francesa de 1949. No he trobat la primera edició en anglés.

Poques coses sé sobre el seu autor, Cecil Parkinson. No he tingut gaire sort en la recerca de la biografia, fets i gestes d’aquest autor, apart de saber que havia escrit diversos llibres, que havia guanyat els diners suficients per treballar sense presses, per casar-se i per comprar una caseta a la vora d’un riu on s’amagava. Ell mateix ho confesa a l’introducció del libre, o sigui que deu ser veritat. I que la seva mare era italiana.

El que si que sé és que no s’ha de confondre amb Cecil Edward Parkinson, Baró de Parkinson, polític anglés que, per edat, podria ser el seu fill, en l’improbable cas de que fossin familia, ja que quan es va escriure el llibre, el pròcer i diputat anglés amb el mateix nom tenia només cinc anys.

El protagonista de la novel·la és un nordamericà de vacances a les muntanyes de Suissa. Però per la forma de l’humor amb que està escrita, perqué no té la inicial del nom intermig dels nordamericans i per alguns comentaris mordaços sobre els anglesos em fan pensar que l’autor devia ser anglés. I bastant sorneguer, per cert.

Novel·la costumista, que passa en un hostal als Alps. Relata amb humor les relacions entre els hostes, els seus amors, els hàbits de cada personatge, els costums de la gent del país i les ascensions, els èxits, però sobretot els fracassos, amb un to festiu quan toca, sorneguer sovint i fred quan esdevé el drama. També fredor i distanciament quan s’acaben les vacances i els amors.

No espereu grans gestes ni filosofia profunda. Però hi ha frases i sentències que valdrien un capítol. O almenys passar a la llista dels refranys memorables.

Un llibre de costums socials que passa a la muntanya. Bona literatura de fa un segle que es llegeix en poca estona.

 

Del que si que tinc notícies és de la Gummfluh, la muntanya que presideix tota la història. Fotografiada i pintada (a les imatges una pintura de Waldemar Teophil Fink), que l’estètica airosa d’aquest Pedraforca dels Alps s’ho mereix.

La Gummfluh, té 2.458 metres d’altitud i fa frontera entre els cantons suïssos del Vaud i Berna. Alps Bernesos. És el pic més alt d’aquesta serralada. A mig camí, aproximadament, entre Château d’Oex i Gstaad.

Perqué serà que a mi em recorda tant el Pedraforca?