GRAN ALTITUD I LESIONS CEREBRALS

 

Comunicacions a Congressos de Medicina de Muntanya

 

Fa uns dies recordàvem que el professor August Castelló Roca sempre va ajudar i potenciar als metges més joves interessats en la Medicina de Muntanya. 

 

Al congrés de Crans Montana (Suïssa. Abril 1991) el Dr. Eduardo Garrido va presentar la següent comunicació. Probablement va ser la darrera col·laboració del Dr. Castelló abans de la seva mort (Juny 1991). 

 

 

 

Aquesta comunicació científica estudiava amb Ressonància Magnètica Nuclear els cervells de 26 persones que havien estat a gran altitud. Van trobar que hi havia alteracions de la RMN cerebral en el 46% dels subjectes.

 

Aquest treball formava part del projecte Sherpa que va dirigir el Dr. Garrido, i que va reorientar el coneixement de la funció neurològica en altitud diferenciant entre els aclimatats (personal de nivell del mar que ha pujat a l’altitud) i els adaptats (originaris de l’altitud).

 

Si voleu veure els resultats d’aquell projecte Sherpa, molt més amplis que aquella comunicació preliminar podeu contactar aquest link a l’entrada del dia 12 d’Octubre de 2020 d’aquest bloc: 

 

https://www.maldemuntanya.cat/2020/10/ang-rita-sherpa.html

 

Recordo que el Dr. Oelz, que moderava aquell dia les presentacions, en sentir la comunicació del Dr. Garrido, va dir en veu alta, que el vam poder sentir tots: “Very bad news”. 

 

El Dr. Oswald Oelz (o Oswald Ölz, segons la grafia utilitzada), va ser un dels dos metges de l’expedició multinacional de 1978, quan Peter Habeler i Reinhold Messner van pujar per primera vegada al cim de l’Everest sense oxigen.  Oswald Oelz va ser un dels membres de l’expedició que també va coronar el cim.

 

https://de.wikipedia.org/wiki/Oswald_Oelz

 

En aquell temps, molts dels metges experts en Medicina de Muntanya, encara pensaven que un hematòcrit de 60% no podia ser bo de cap manera en altitud. La sang s’havia de diluir per millorar la funció a gran altitud. Hemodilució; diluir la sang. Els més joves dubtàvem...Vols dir? Si tu ho dius deu ser veritat...

 

Heu llegit el llibre “Everest by fair means” de Reinhold Messner? Hi ha un capítol que s’anomena “A whisky bottle filled with blood”. 

 

Aquí es va publicar en castellà com “Everest sin oxígeno”. Editorial RM, Barcelona 1979. Pag 95: Una botella de whisky llena de sangre. 

 

Un altre dia parlarem de les hemodilucions a gran altitud i del nefast efecte que van tenir sobre les capacitats dels alpinistes. I és que no són iguals els quítxues o els xerpes, que els barcelonins o els habitants de Lima, per molt aclimatats que estiguin.