LECTURES DE MUNTANYA PER L'ESTIU

Aquestes no son lectures, ni per passar l’estona ni fàcils de trobar. Algunes m’ha costat mesos localitzar-les. Altres no tant. Totes m’han ensenyat moltes coses. Com vivien la muntanya, l’escalada i les expedicions, els pioners que obrien el camí i que no tenien informació, ni guies, ni pantalles de mòbil, ni GPS, ni sistemes de rescat quan alguna cosa sortia malament. Una acceptació del risc i de l’aventura una mica lluny de l’esperit esportiu o competitiu actual. 

Un cop ja llegits, els podreu trobar al Servei General d’Informació de Muntanya de Sabadell. Aquí van algunes.

 
Llibre publicat l’any 1991 escrit per en Joan Cervera i Batariu. Una colla de relats de muntanya. Molts records però en bona part ficcions, en que prima la imaginació, l’esperit de companyonia i el compromís amb el país i les muntanyes. 
Un llibre, que per mi tenia un especial pes al cor. En Joan Cervera va ser un dels qui van obrir la via “Albert-Cervera” a la Mòmia de Montserrat. Allà, l’any 1968, vaig viure el meu primer mal trago, que no vull dir-ne accident, a la muntanya. Aquí podeu trobar el relat d’aquella feta i moltes gràcies a en Joan Cervera i als monjos escaladors que em van ajudar a baixar.
https://www.maldemuntanya.cat/2020/05/monjos-escaladors.html

  

Llibre publicat l’any 1970 per Kurt Diemberger, un dels escassos alpinistes que ha format part de la cordada de la primera ascensió a dos cims de vuitmil metres (Broad Peak, 1957 i Dhaulagiri, 1960). L’altre va ser Hermann Buhl  (Nanga Parbat, 1953 i Broad Peak, 1957) mort al Chogolisa pocs dies després d’aquesta darrera ascensió. Tots dos austríacs. Jo no sé de cap més alpinista amb dos primeres ascensions a un vuit mil verge.
Kurt Diemberger va venir aquell any a Barcelona per presentar el seu llibre i passar-nos unes diapositives de les seves ascensions. Recordo l’escalada a la merenga final del Grand Zebru. La sala va fer el ple de joves alpinistes entusiastes. D’aleshores que tinc el llibre. Un recull d’experiències i ascensions explicades amb la vivesa dels diàlegs entre els protagonistes. Recordeu que en Kurt Diemberger, apart d’un gran alpinista és un reconegut i veterà  showman.

 
Una novel·la publicada l’any 1945 per Marc Augier (1908-1990), sota el pseudònim de M.A. Saint-Loup. Història d’alpinistes, amors, ascensions alpines i himalaienques, pensaments i reflexions, escrita amb el llenguatge florit i acolorit de fa vuitanta anys. Marc Augier, lliurepensador i col·laborador de grups afins al paganisme, l’anticapitalisme i supremacista blanc racista va tenir una vida atzarosa. A la Segona Guerra Mundial va lluitar al front de Rùssia amb la divisió Charlemagne, de les Waffen SS franceses del govern de Vichy, pel que, perduda la guerra pels alemanys, ell francés,  va haver de passar a la clandestinitat i exiliar-se a l’Argentina l’any 1945. 
Un escalador veterà si que devia ser; la descripció del protagonista, Guido de la Meslée, d’alguna escalada al límit, la sensació de mans i peus cansats, quan la cama comença a tremolar i ja no obeeix al cap, la consciència de la caiguda imminent, gairebé voluntària per deixar de patir, fan pensar que la situació la devia conèixer bé i que ja l’havia viscuda. Fins que, és clar, el toc romàntic, la veu de la seva nòvia, que arriba entre la boira des del peu de la paret, el fa reaccionar i acabar l’escalada aferrat a la roca i a la vida centímetre a centímetre. 
Quan érem uns joves escaladors i alpinistes en potència tots havíem llegit aquests relats amb fruïció. M’ha recordat les mítiques novel·les de Roger Frison Roche: Premier de cordée (1941) i La Grande Crevasse (1948) que es poden trobar fàcilment en castellà. Aquella barreja d’épica alpina, passió i foc interior que porta a reflexionar. És clar que Roger Frison Roche havia lluitat a la Segona Guerra Mundial al costat antinazi amb la resistència francesa pel que les reflexions, sentit de la jerarquia i pensaments no coincideixen. Però la èpica de la muntanya és la mateixa.