L’ANIVERSARI DE LA PRIMERA ASCENSIÓ CATALANA A L’EVEREST

     

UN ARTICLE UNA MICA ANTIPÀTIC

 

 

 

Els mitjans de comunicació han anat plens del tema dels 40 anys de la primera ascensió catalana a l’Everest. Està bé si així us agrada, tot i que un servidor és més partidari de la modèstia i de la discreció. Més aviat em fan certa nosa els focus mediàtics. M’entristeix el circ mediàtic i turístic en que s’ha convertit l’Everest; i penso que alguna responsabilitat hem tingut. 
Com deia el savi romà, som humans i res del que sigui humà ens es estrany i de tot el que sigui humà algun trosset de responsabilitat tenim.
El cas és que, llegint i veient les imatges publicades, apart de la inevitable nostàlgia de la meva joventut també he sentit una mica de peneta i vergonyeta. Aquesta petita revisió del que s’ha publicat, reconec que és políticament incorrecta i fins i tot antipàtica, perqué incideix en aquelles afirmacions que, o son mal informades o directament errònies. 

Una frase repetida és: Enguany ha fet 40 anys de la primera ascensió catalana a l’Everest, que també va ser la primera ascensió occidental per l’aresta nordest. I també la primera durant el monsó per aquesta ruta. 
Respecte de que va ser la primera ascensió durant el monsó, es pot argumentar que Reinhold Messner també va pujar en solitari durant el monsó, però va ser pel couloir Norton. El que passa que el govern xinés mai no ha validat aquella ascensió. Cadascú pensi el que vulgui i a veure qui demostra que.

Però ara no em referia a aquestes polèmiques. Em volia referir més modestament a la poca cura i escàs rigor amb que molts informadors han recordat l’efemèride de la primera ascensió catalana. Ja sabem que un periodista no té la obligació de saber de tot, però si que és responsable del que signa. Si el que signa és una informació errònia demostra poc interés en documentar-se i poca professionalitat. O no és així?

A diversos mitjans de comunicació han confós les fotografies de grup al campament base de les expedicions de 1983, que no va fer cim i on només ha ha els 11 expedicionaris, i la de l’any 1985 amb el personal xinés del camp base, els xerpes i tres expedicionaris més que no hi eren a l’anterior. No costava gaire preguntar quina era la correcta.
Per cert, que tothom diu “els xerpes” però només tres, dels cinc, eren xerpes. Sombu Tamang i Narayan Shestra, com els seus noms indiquen, eren respectivament tamang i newar. Kharma Sherpa, Nima Dorje i Nawang Yonden si que eren xerpes. És clar que, si li diem xerpa a tot nepalés amb una motxilla... poc informats estem.
Servidor de vostés és català, no francés, i el meu nom és Antoni Ricart i no Antoni Ricard. Però vaja, aquesta lletra canviada és pecata minuta, comparada amb la llista dels expedicionaris, en que consta un Miquel Macià. Puc afirmar que en tota l’expedició no em vaig trobar amb el Sr. Macià. En canvi si que vaig veure sovint, i col·laborar, amb en Miquel Sànchez que no és a la llista dels valents expedicionaris, però que va jugar un paper decisiu en l’èxit de l’expedició carregant fins el camp VI els suministres de la cordada d’atac final. Aixó ho hem vist a 3Cat/TV3. Mira que és fàcil consultar la llista dels noms dels expedicionaris.
Hi ha diversos relats del descens del cim del dia 28 d’agost i l’exigent bivac a 8.600 metres d’altitud. Afortunadament, i amb molt d’esforç, sobretot per part seva, es van poder recuperar aquells homes esgotats. El relat de 3Cat diu que el dia 29 d’agost a les 4 de la tarda van arribar al camp base. Aixó és erroni del tot.
Com va anar? Després del bivac, amb la primera llum de l’alba, dos homes van començar el descens i van treure de la neu l’ampolla d’oxígen que els Jordis, Camprubí i Canals havien deixat a 8.550 m en un anterior intent. Toni Sors va continuar obrint traça avall i Narayan va remuntar amb l’ampolla d’oxigen per anar a trobar a l’Òscar Cadiach i en Carles Vallés que anaven més lents. Es van adormir una estona, respirant oxígen. Cap a les 16 hores del dia 29 van arribar, sense menjar, sense aigua i sense bateries a la ràdio al campament d’altitud nº VI a 8.450 metres. Ni pensaments en els somnis més humits d’arribar aquell dia al camp base, que és a uns 20 kilòmetres i unes quantes glaceres i rius més avall. El dia 30 ens reuníem tota l’expedició, sans i estalvis, al campament III a 6.500 m. Fins el dia 1 de setembre al capvespre no va ser tota l’expedició al campament base, sobre la glacera de Rongbuk, a 5.200 metres d’altitud. El descens des del cim fins al campament base havia costar 5 dies.

A la imatge següent es veuen les tendes del camp VI, alguna mig colgada de neu. Dret, mirant al cim, en Toni Sors. Al darrera, el primer, el segon i el tercer graons, passos de roca que la neu del monsó havia mig cobert. Al fons, ho senyoreja tot, el cim de l’Everest. 
Sortint del campament el dia 28 de matinada, es va fer cim passades les 18 hores. Unes 18 hores d’ascensió. I no es va tornar al campament VI fins les 16 hores del dia 29 el que representa unes 40 hores entre pujar i baixar. I a la fotografia sembla que el cim hagi de ser allà mateix, oi?
 

Aquest és el relat. Naturalment ningú té la obligació de conèixer la diferència entre un campament base i un campament d’altitud. Però un informador / redactor que escriu un article si que està obligat a saber sobre el que escriu i signa. Si informa sobre expedicions ha de saber que el campament base és on es descansa i es recuperen els alpinistes i que sempre és a més baixa altitud, i que els campaments d’altitud son per refugiar-se i descansar quan cal i que no tenen altra comoditat que intentar que siguin en un lloc segur. En la meva opinió, confondre camp base i camp VI demostra ignorància sobre el tema que informa.

Continuem. A la televisió espanyola, RTVENoticias, també van donar informació de l’aniversari. Es pot trobar a internet. Il·lustren l’article amb la següent imatge i el peu de la fotografia diu que és en Toni Sors al cim de l’Everest.
 

El protagonista de la fotografia si que és en Toni Sors, però deu any més jove, quan va anar a l’Hindu Kush l’any 1975. Qualsevol expedicionari veterà sap que ni per la vestimenta ni per les glaceres del fons, aquesta muntanya pot ser un vuitmil i menys l’Everest. La fotografia és al cim del Noshaq i al fons es veu el Tirich Mir, que és més alt, cosa que no pot ser amb l'Everest. 
Afegim unes fotografies del cim de l’Everest amb els nepalesos i el mateix Toni Sors i la seva famosa cigarreta més alta del mon aquell 28 d’agost de 1985. Aquestes si que son les reals.

 

 
Que poquet costava informar-se bé i no posar la primera foto trobada a internet...
I ja per acabar, que no em vull fer gaire pesat, la fotografia que han penjat a l’informatiu de 3Cat sobre aquella efemèride. És aquesta i està posada a l’inrevés.

 
     
Com ja es veu a la fotografia anterior del camp VI, el cim quedava al sudoest del campament i, per tant, durant l’ascensió els alpinistes el tenien a la seva dreta, no a mà esquerra. La fotografia de l’esquerra està girada, la de la dreta és com toca. Coses de la tecnologia digital. Tampoc costava gaire fer-ho bé.

Acabo aquí, però podria no acabar. Segur que hi ha més lapsus o informacions errònies. Com que no penso que jo tingui la veritat absoluta, en cas de que existeixi tal cosa, deixo obert el tema per que tothom pugui dir-hi la seva i corregir-me si m’he equivocat.

Pels qui ho vulguin aprofundir, ara que els podcasts estan a l’ordre del dia, afegeixo els àudios gravats durant l’expedició i que Radio 4 va recopilar en un programa de 10 capítols. Els podeu escoltar aquí:  https://www.maldemuntanya.cat/p/programes-de-radio.html
 

Lamentablement només hi entenc una mica en dos temes. Medicina i Alpinisme. Si tot el que es publica en temes que jo no conec gaire, té el mateix rigor i verosimilitud que això que hem comentat, i que conec bé perqué jo hi era, sospito que ens aixequen la camisa sovint.