Un llibre militant i compromés. Llàstima que els bons consells i millors desitjos acostumen a perdre la batalla front als interessos econòmics. La pela és la pela i de les muntanyes s’en treuen força beneficis. Està clar que això ja ho va escriure el naturalista i preservador de la natura John Muir fa més de cent anys.
A la contraportada, l’editor escriu:
“El turisme de masses amenaça la naturalesa única i verge de les muntanyes. Cada cop hi ha mes aparcaments, remuntadors i carreteres que aixafen les serralades. Reinhold Messner reclama una interacció sostenible i raonable amb el paisatge cultural alpí, i fa una crida a tots i cadascun de nosaltres per protegir les muntanyes de manera que puguem gaudir del seu estat natural en el futur.
Quan els romàntics van descobrir la bellesa de les muntanyes, ningú no podia imaginar que aquest seria el començament del turisme de masses alpí. Avui dia, regions muntanyenques senceres s’han convertit en parcs temàtics i en pendents erms; ciclistes, escaladors, senderistes, esquiadors...tots esperen un lleure perfecte, i alhora confien en un servei de rescat de muntanya omnipresent. La grandesa de la natura, tanmateix, es banalitza cada cop més. 
Reinhold Messner, que coneix les muntanyes d’aquest món com ningú altre, és un defensor del manteniment del paisatge cultural i de la protecció de la muntanya davant l’amenaça de la seva desertització. D’una manera contundent i amb una veu forta, demostra que tots compartim la responsabilitat de la supervivència d’aquest paisatge ancestral. Només si les persones canviem d’estil de vida, podrem salvar les muntanyes de la seva desaparició.”
 

El desig i la intenció queden clars. 
No cal presentar gaire a Reinhold Messner, nascut al Tirol del Sud, província de Bozen, l’any 1944. Després de les seves ascensions i travesses, eurodiputat per partits ecologistes durant cinc anys, fundador de Mountain Wilderness, actualment està entregat a potenciar el seu llegat de preservació sostenible de la cultura i l’entorn de les muntanyes.
Llibre amb 26 capítols curts que tracten temes diferents i que es poden llegir separadament. Cada capítol del llibre comença amb una cita d’algun alpinista, poeta o escriptor que il·lustra el que vol dir en aquell capítol. Més aviat, aquest llibre sembla un recull de diversos articles. L’autor és fidel al seu estil apassionat, caòtic i no subjecte a la progressió del raonament lògic.
Només comentarem uns quants capítols que, si no, la crítica seria massa llarga.

El primer, anomenat “Muntanyes integrals” ve encapçalat per la frase de John Muir:
“A cada passa que fem a la natura rebem molt més del que hi busquem.”
El capítol, que fa de pròleg, advoca per una concepció de les muntanyes que uneixi la natura i l’activitat dels humans de forma sostenible. 
Per qui vulgui llegir alguna cosa més de John Muir:
https://www.maldemuntanya.cat/2021/09/histories-o-historia-de-les-muntanyes.html
 

El segon capítol es titula: La muntanya com a paquet turístic. Ve encapçalat per la frase de Kurt Tucholsky (1890-1945): 
“L’espectacle més gran que existeix és el mon: contempla’l!”. 
Per qui vulgui saber més d’aquest periodista alemany represaliat i exiliat a Suècia als anys 30 del segle passat: 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Kurt_Tucholsky
Curt capítol que afirma que si abans les muntanyes eren llocs sagrats on calia acostar-s’hi amb respecte i temor avui dia són lloc d’esbarjo de multituds en les que el seu paquet turístic d’expedició o de vacances no s’hi esmenta ni descriu l’acció de meravellar-se davant de l’infinit.
 

La muntanya domesticada
"La naturalesa és com la tranquil·litat: somniem amb ella, parlem d’ella, però a la majoria de les persones literalment no els agrada." Wolf Schneider 1925 – 2022. 

https://es.wikipedia.org/wiki/Wolf_Schneider
Convertir les muntanyes en un camp d’esports. Si no hi ha neu, s’en fa artificialment, les esquerdes de la glacera, marcades, advertiments d’allaus i del temps que farà, telèfon mòbil per trucar al servei de rescat sense sentir la necessitat de saber reaccionar quan hi ha un problema, esports de muntanya cada vegada menys respectuosos amb la salut ni amb el medi ambient. Es busca oci segur i comfortable o competició esportiva i professional. Muntanyes que ja no son el refugi poètic per fugir del ritme frenètic i de l’estrés.

Silenci
"Ves a les muntanyes i escolta’n el silenci. Entre els sons trobaràs l’autèntica música de la naturalesa".
Proverbi japonès.
El silenci, cada vegada més difícil de trobar, fins i tot a les muntanyes.

Vacances a la muntanya
"En un mateix dia a la muntanya he pogut experimentar tant la ”vita contemplativa” com la “vita activa” en un lapse de no més de dues hores".
Viktor E. Frankl (1905-1997). 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viktor_Frankl
Allà on s’elogia especialment la bellesa de la muntanya és on la força de l’atracció és més gran, alhora que més lucrativa i més destructiva. A la muntanya, el turisme destrueix precisament allò que hi busca. En aquest capítol Messner confessa que no es cap ecocondriac, però que sap que els pocs reguladors que poden retornar la tranquil·litat a les muntanyes son les privacions i  el perill. Si és massa fàcil i sense risc, encara que els turistes siguin respectuosos, el medi s’anirà degradant senzillament perqué sòn massa gent. Per tant caldrà restringir activitats com l’escalada i l’excursionisme.

Escenari de solitud
"Ressonen les muntanyes hivernals, les meves muntanyes, boscos coberts de neu.
Vull sortir a reconciliar-me amb vosaltres.
Vull sortir d’aquest temps,
lluny del soroll de mercats, cambres, escalinates.
Boscanes muntanyes, em criden les boscanes muntanyes,
M’atrauen cap enfora!"
Gerrit Engelke. (1890-1918) Poeta alemany mort en combat a la primera guerra mundial. 

https://de.wikipedia.org/wiki/Gerrit_Engelke
Temps, tranquil·litat, privacitat, aigua pura, espai suficient, aire net... luxes que fa temps que s’han esgotat a les àrees metropolitanes i els cansats i tips de l’estrés buscaven a les muntanyes. Però si fa molt temps el luxe a la muntanya era poder mantenir els peus calents, ara hordes de turistes s’apilonen a l’Everest, el K2 o el Manaslu i paguen per un plat calent a tots els campaments i la companyia d’un xerpa que carregui l’oxigen fins el cim... El privilegi de beure aigua neta, respirar aire pur i tenir tranquil·litat és i serà cada vegada més difícil. Ja ningú té clar el que es pot o no es pot fer. Uns escaladors als EEUU han estat processats per clavar assegurances a les roques de Yosemite i a l’inrevés uns altres empurats a Alemanya per desclavar una via ferrata. Babilònica torre de confusió dels valors.

Les glaceres com a base de la vida
"La preservació del món es troba en la naturalesa salvatge". (1817-1862) Henry David Thoreau. Filòsof i escriptor americà. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Henry_David_Thoreau
Les grans glaceres del mon estan desapareixent. Aixó no tan sols significa que el canvi climàtic ja està aquí. També vol dir que, quan es fonen els gels eterns, les conques fluvials dels grans rius, on han crescut civilitzacions i on viu gran part de la població mundial tindran conflictes per l’aigua.

A les muntanyes, a peu
"Adeu-siau, polides sales, Polits senyors, polides dames!
Vull ascendir a les muntanyes, Riure’m de vosaltres de dalt estant".
Christian Johann Heinrich Heine (1797-1856). Poeta romàntic jueu alemany. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Heinrich_Heine
Escriu Messner: “Quan em trobo encallat en una situació, sempre surto a caminar, muntanya amunt, muntanya endins. Les cames comencen a moure’s i el cap aviat s’allibera”.
Com explica al capítol, no s’enten l’alpinisme com una forma competició i contraposició a la còmoda vida urbana. Més aviat com com un intent de trobar tranquil·litat, silenci i equilibri a les muntanyes, i també com a redescobriment de la lentitud.

També compta el com
"Comença per fer allò necessari, segueix per allò possible i, de sobte, hauràs aconseguit fer el que és impossible". Francesc d’Assís (1182-1226). 
Aquest capítol és una col·lecció màximes i consells útils a muntanya. Unes mostres:
1.- “Quantes més comoditats exigim a la muntanya (telefèrics, ancoratges de seguretat, refugis, rescat amb helicòpter...), més sacrifiquem l’estat salvatge de la muntanya”.
2.-“La primera passa en la mecanització de l’alpinisme no és només l’helicòpter, també ho és la ràdio per informar d’accidents. Qui necessiti estar pendent de la ràdio o del telèfon també durant el temps lliure també pot quedar-se a l’hotel, al cotxe o a l’oficina”.
3.- “Cal que ens preguntem reiteradament del com, la manera com ascendim, i no per si és o no és possible fer-ho”.

I així, fins 26 capítols que omplen el llibre com una elegia o una balada de les muntanyes que vol protegir. El problema és que com més ciutadans convencem de la seva bellesa i virtuts, més visitants hi aniran i no es pot pressuposar que tots seran persones responsables. Ni encara que ho fossin.
Que hi hagi més visitants significa que hi haurà més demanda de serveis (serveis de guies, camins marcats, refugis, cases de menjar, roba i material, recollida de la brossa, rescats, helicòpters, assegurances, etc) que faran créixer  més el negoci i, per tant, s’aniran convertint les muntanyes en un camp d’esports o en un parc temàtic. Senzillament perqué és negoci. I és que els humans som els depredadors més perillosos d’aquest món. 

 
Imatge. Trajecte sobrefreqüentat a la glacera de Khumbu entre el campament base i el campament 1 a l’Everest.

 
Cançó i nota ecologista. 
“La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó” Si només és una persona potser si, però...
Que vol dir això? Que una persona pixant darrera d’una alzina no produirà cap catàstrofe ecològica, però dos-mil persones atapeïdes en un campament provisional produiran la mateixa contaminació que una granja de porcs sense clavegueres que llenci els purins a la riera. 
Ull viu, si volem protegir les muntanyes (i la resta del món) caldrà anar pensant en com evitar l’excés de freqüentació i la superpoblació d’alguns llocs en concret i del món en general.