REFLEXIONS SOBRE L’ÉTICA A LA MUNTANYA

Sovint veiem personatges tirant-se els plats i els insults pel cap acusant-se mútuament de faltar als principis ètics. En realitat confonen ÉTICA i MORAL, que son germanes però que no son el mateix. L’Ética és la branca de la filosofia que estudia de forma sistemàtica i crítica la moralitat i els factors morals que guien la conducta humana. La Moral ja depèn de molts altres factors. És evident que no és igual néixer i educar-se a California que a Sibèria, com no és el mateix néixer i educar-se pobre a l’Àfrica que néixer ric i educar-se a les millors escoles escandinaves. Per això els humans tenim tantes diferències d’opinions, de criteri i de valors morals.

En canvi, la Ètica, paraula grossa, té un plantejament filosòfic universal. Les normes ètiques son fàcils de definir quan son molt generals. A tot el mon, totes les civilitzacions, les religions i les lleis tenen principis similars. El que és difícil és posar-se d’acord per fer-les baixar a la realitat en cada situació.

Els principis generals de l’ètica a tot arreu son: 

• Autonomia. A qui no és autònom per prendre decisions no se li pot exigir comportament ètic. Limitar l’autonomia dels demés tampoc és ètic. El concepte de llibertat és a la base de l’ètica. Qui obliga a fer una cosa no desitjada amenaçant amb una pistola és qui té un comportament no ètic, no qui fa la cosa.

• Beneficiència. Es tracta de fer el bé sense mirar a qui.

• Justícia. Per tothom. No és ètic si no és just. Aquí hi ha un dels punts on hi ha moltes discrepàncies, ja que sovint les lleis i la Justicia no coincideixen.

• No maleficència. No es pot fer mal mai a ningú en cap circumstància. 

Com veieu son uns principis angelicals. Tots sabem, però, que quan apareixen interessos econòmics, geoestratègics o els que siguin entre diversos col·lectius humans aquests principis acostumen a trontollar o directament són oblidats. 

Si us heu fixat, aquests principis es refereixen al comportament humà en relació als demés. Si portem aquests principis a la muntanya, no es tracta tant de COM s’aconsegueix un objectiu  sinó de com ens comportem amb els demés i amb l’entorn.

Les polèmiques sobre si s’han de posar preses artificials a passos difícils, si s’ha d’utilitzar oxigen per algunes ascensions o si es contracten tres xerpes per cada turista que vol pujar a l’Everest més aviat estan dins del camp de l’elegància i del que és el repte personal per a cadascú que en el camp de l’ètica. Que diríeu d’un muntanyenc que ha perdut una cama, que porta una pròtesi ortopèdica i que necessita una ajuda extra en un pas complexe? L’ètica està en tolerar-li o en prohibir-li? Un vell muntanyenc que sobreviu gràcies a un trasplantament pulmonar, no pot tornar al Pirineu, encara que sigui amb oxigen? Potser per ell seria un repte de molt alt nivell... 

No penso entrar en la polèmica de COM creuen els puristes que s’ha de pujar una muntanya. Crec que això depèn de les característiques de la persona i del moment. Recordeu: el primer principi de l’Ètica és l’Autonomia. Siguem doncs autònoms per prendre les nostres pròpies decisions i deixem que ho siguin els demés.

Altra cosa seria, per exemple, debatre sobre la freqüentació d’algunes zones de muntanya i la seva degradació. Però ho deixarem per debatre-ho en el camp del sentit comú, de l’ecologia i de la conservació de la Natura. L’Ètica és massa delicada per tractar temes que hauran de ser d’obligatori compliment i, més aviat que tard, restrictius.

De moment, doncs, per anar-nos entrenant a pensar en termes ètics us proposo uns problemes viscuts que van obligar a pendre decisions que poden ser discutibles.

Les reflexions que proposo, situacions viscudes son:

1. Sobre l’obligació de ajudar als malalts, ferits, esgotats o perduts.

2. Sobre les agències que comercien amb expedicions i trekkings.

3. Sobre la contractació de portadors en expedicions

1.- SOBRE L’OBLIGACIÓ DE SOCÒRRER

Pregunta: El nostre objectiu a muntanya és més important que auxiliar a una persona en perill?

Primer Cas. Una expedició, composta per europeus i pakistanesos (Karakorum, Pakistan, 1980) va deixar sol i abandonat a la muntanya, lluny de tot i de tothom, a un portador amb una pulmonia. Al dia següent el va trobar la nostra expedició. Vaig dubtar sobre quin era el meu deure: a) Cuidar-lo i portar-lo fins al poble més proper, deixant sols als meus companys d’expedició i a tots els altres portadors, o b) Deixar-lo allà en les millors condicions possibles i continuar amb els meus deures expedicionaris. Vaig triar una sol·lució intermitja, però encara ara rumio en si vaig fer el que havia de fer. Potser només vaig fer el que podia fer. 

Que vam fer? Aturar l’expedició mentre atenia al malalt i rumiava. Alliberar al portador dels queviures de la marxa que acabava la feina aquell vespre. Donar-li un sobresou perqué acompanyés al malalt al seu poble (eren veïns) i l’hi administrés els medicaments pel trajecte. La càrrega del portador que tornava la vam repartir entre els expedicionaris presents que vam acabar la jornada ben carregats. Afortunadament, el cas va acabar bé segons vam saber més tard.

Debats: Avaluar el comportament de l’expedició que va despedir i abandonar al malalt. Avaluar el comportament dels portadors i l’oficial d’enllaç pakistanès d’aquella expedició. Avaluar la nostra actuació. El relat complet és aquí: 

https://www.maldemuntanya.cat/2021/02/un-portador-malalt.html

 

Segon cas. 1992. Trekking al Khumbu. A 4900 m d’altitud trobem un europeu en coma. Només la guia del seu grup, ben atabalada, s’estava amb ell sense entendre que passava. Els altres membres del seu grup havien decidit continuar el seu trekking i ascensió i els van deixar sols. El diagnòstic va ser fàcil: Edema Cerebral d’Altitud de llibre. El malalt era un homenàs de dos metres, absolutament incompetent a la muntanya, de tracte difícil i inadequat que l’havia indisposat amb els companys. Havia aparegut a Kathmandu, contractant el trekking per Internet i no el coneixia ningú del grup.

Que vam fer? Canviar els nostres plans. Mentre una persona sense pes baixava fins a l’hospital de Pheriche (4000m) a buscar la bossa hiperbàrica, els demés vam anar a Lobuche, llogar un iac, carregar al personatge al iac i vam anar perdent altitud fins arribar a l’hospital. La cosa va acabar bé, però retrobat el pacient a Kathmandu, el seu caràcter i capacitats seguien sent lamentables.

Preguntes: Avaluar el comportament dels companys o clients de l’agència. Avaluar també la responsabilitat de l’agència que accepta diners de qui no està capacitat sense cap selecció prèvia.  Avaluar la responsabilitat de cadascú incloent la de qui no s’integra al grup.

2.- SOBRE LES AGÈNCIES QUE COMERCIEN AMB EXPEDICIONS I TREKKINGS

Tercer cas. 2007. Trekking al Kailas. Una nit ens avisen per visitar a un europeu en coma a 5000 metres. Edema Cerebral d’Altitud greu. Cagat, pixat i pelat de fred al terra d’una tenda sense sac de dormir. Les recomanacions al grup van ser clares. Roba seca, sac de dormir càlid, sopa calenta ja que podia beure, i, abans de que sortís el sol, marxar del campament i perdre altitud. Tractament amb dexametasona, encara que no sigui clara la seva eficàcia en l’ECA.

L’endemà, baixant cap al poble de Darchen, trobem un home en roba interior caigut al camí. Un jove portador nepalès, impotent, s’estava sobre una pedra. Era el pacient de la nit anterior, amb la mateixa roba bruta, ara ja seca. L’home podia caminar si l’aguantàvem dret; si el deixàvem sol no es podia mantenir dret. Típic de l’ECA. Entre tots, el portador nepalés, un tibetà que s’hi va afegir, i nosaltres quatre, el vam anar baixant cap al poble. Sis hores per un trajecte que hauríem fet en dos. En arribar, rebuda apoteòsica; els components del grup, indis i alemanys, van venir a preguntar-nos com estava el malalt. M’acostumo a enfadar poc, però aquella emprenyada va ser apocalíptica. Com s’atrevien a deixar a un malalt caigut a la muntanya sense assistir-lo? Qui era el responsable de tot plegat per trobar la manera d’evacuar aquell home a l’hospital més proper? Cara de sorpresa dels turistes. L’expert era el malalt, ells no sabien res de muntanya, ni de l’altitud ni de les seves malalties. Ells havien pagat per qué els portessin a fer la volta al Kailas. Si l’empresa feia figa, ells no es consideraven en absolut responsables i no estaven disposats a carregar amb ningú. Que s’encarregués l’empresa.

Resulta que el pacient era l’empresari de l’agència i organitzador del viatge. Es tractava d’un grup molt nombrós i heterogeni amb portadors nepalesos molt joves i novells. Quan va fallar ell el sistema es va esfonzar. 

Preguntes: Avaluar el comportament de l’agència que no va tenir capacitat per sol·lucionar problemes quan alguna cosa va fallar. Avaluar el comportament dels clients i si el fet de ser clients els exonera de tota responsabilitat. Fotografia baixant al pacient. 

Quart Cas. 1996. Cúmul d’expedicions comercials a la ruta normal de l’Everest. En relació a una tempesta, a l’acúmul de persones a passos on només hi pot passar un cada vegada i a la inexperiència de diversos clients, van morir una dotzena de persones inclosos alguns guies. Els anys següents, les agències no van deixar d’admetre clients inexperts, però els seus serveis mèdics feien evacuar als qui eren mès òbviament inexperts. Per poc Mal de Muntanya que tinguèssin es posaven d’acord en que es tractava d’un inici d’Edema Cerebral o Pulmonar i l’evacuaven en helicòpter. Les companyies d’assegurances es van alarmar per tants malalts evacuats que es curaven miraculosament abans d’arribar a Kathmandu i van amenaçar amb augmentar les primes de les assegurances per expedicions. S’en va parlar molt als fòrums pels volts de l’any 2000. Es devien posar d’acord en el preu adequat i fa temps que s’en parla. 

Preguntes. On pot portar la comercialització de les muntanyes?  És étic diagnosticar d’Edema Pulmonar i evacuar a qui no està tan malalt només perqué és un inexpert? Si les agències de trekking no volen córrer riscos amb clients inexperts podrien fer una selecció prèvia, o troben preferible cobrar i no saber? Fotografies. Cim Everest 2019 i Carles Vallés arribant al cim 1985. 

Imatges. Cua de turistes d'altitud i xerpes arribant al cim de l'Everest l'any 2016. Carles Vallés fotografiat arribant al cim l'any 1985.

3.- CASOS REFERENTS A LA CONTRACTACIÓ DE PORTADORS EN EXPEDICIONS

Cinqué Cas. 1977. Expedició a l’Hindu Kush d’Afganistà. Es contracten portadors fins al campament base. Un dels portadors, passa la càrrega a un nen de 13 anys. Carrega el nen i cobra ell. Protestem. L’oficial d’enllaç explica: el nen és orfe i responsable dels germans més petits. Si el despedim no podrà portar diners a casa. Avaluar quina és la resposta ética. I quina seria l’actitud possible. Fotografia nen carregat. 

Sisé Cas. 1982. Expedició al Manaslu. Es contracten portadors per pujar fins el campament base. Es contracta una familia tibetana completa. La mare porta una càrrega normal. El pare una càrrega extra amb sobresou. El nen no és oficialment portador contractat per l’expedició, però fa tot el trajecte de 14 dies carregant les coses de la família. Avaluar la situació. Fotografia nen carregat. 

Setè Cas. Un portador malalt. Expedició Manaslu 1982. Contractant els portadors vaig veure esperant a la cua un home groc com un canari. Com a responsable mèdic de l’expedició, el vaig explorar amb cura. Tenia un fetge dur com una pedra, ple de bonys.Vaig pensar que tenia una malaltia cancerosa amb afectació hepàtica. Estava per ser ingressat en un hospital i no portejant per les muntanyes. Quan va veure que jo no acceptaria que el contractéssim, va cridar a l’Ang Temba Xerpa per traduir. Ens va explicar: “Sé que moriré aviat. Torno al meu poble on els meus germans sabran cuidar a la meva dona i al meu fill. Deixa’m tenir l’orgull de que hi arribi amb alguns diners per contribuir a la seva ajuda. No em facis fora”. Front a aquests arguments no vaig tenir pebrots per rebutjar-lo. Va treballar com els més dur dels portadors. La família ens va deixar a Ghap per seguir una altra vall cap al seu poble. Amb l’excusa de que en Nai, el seu fill, era el més jove de la caravana i que s’havia comportat com tot un xerpa, vàrem contribuir a que aquell home orgullós tornés al seu poble de la millor manera possible amb una aportació extra fora de la mirada dels altres. Per no ofendre’l amb un tracte diferent. Fotografia Nai.