AVENÇOS EN L'EDEMA CEREBRAL D'ALTITUD

UN EDEMA CEREBRAL D’ALTITUD A L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE

Corria l’any 2006 quan una expedició de tarragonins es va posar entre cella i cella de pujar al Sisha Pangma, de 8.027 metres d’altitud, la catorcena muntanya més elevada del món.

El cas va ser que una cordada es va quedar a dormir en un campament a 6.100 metres. Havien arribat molt cansats, es prenen una sopa calenta i es posen a dormir sense grans problemes. L’endemà un dels alpinistes, veterà, veu que el seu company no està com sempre. S’equivoca contínuament, està irritable, no accepta bé les correccions, està apàtic, com absent i es mou de forma descoordinada. Com que no veu clar que es pugui continuar l’ascensió, va prendre la sàbia decisió de, convencent difícilment al desorientat, tornar al campament base.

Durant el retorn al Camp Base ja es va veure que les coses anaven a mal borràs. El company caminava atàxic, s’estirava contínuament i calia forçar-lo a aixecar-se i continuar, amb gran irritació i rebel·lia per part seva. El descens es va fer molt més llarg que l’ascensió. Al final, caminant ja per la glacera havia d’ajudar-lo a mantenir-se caminant i fins i tot a mantenir-se dret.

Arribats al Camp Base s’adonen de que el pacient (ara ja l’anomenarem així) havia tingut incontinència urinària i fecal. Era ben mullat i brut. Veuen que no coordinava els moviments, que no es podia posar dret sol, que semblava absent, indiferent al fred, a la fam o la set i que no reconeixia la incontinència que havia tingut. Preocupats per la situació, el netegen, posen roba neta i l’abriguen bé, l’obliguen a beure i menjar alguna cosa i el posen a dormir a una tenda ben protegida.

Amb la primera llum del dia s’organitza el trasllat a Kathmandu, la ciutat més propera. El trasllat, a peu i per carretera va durar tres dies. Aquells dies el pacient no es va queixar de dolor, ni tan sols mal de cap, ni dispnea ni trastorns o queixes de cap mena. Era totalment depenent dels seus companys per aixecar-se, caminar o per decidir quan s'ha de menjar, beure o dormir. Continuava apàtic, indiferent i amb incontinència urinària i fecal, però no semblava capaç d’adonar-se’n.

Al cinquè dia d’evolució ingressava en un hospital de Kathmandu. L’exploració física, analítica i radiològica de cor, pulmons, funció renal i situació metabòlica eren normals. Destacava que la tomografia axial computeritzada (TAC) també va ser normal. Des de l’hospital de Kathmandu s’organitza l’evacuació a l’Hospital Universitari de Bellvitge, com hospital més proper a l’aeroport de Barcelona.  

El nové dia d’evolució desde l’aparició dels primers símptomes ingressa a l’hospital esmentat. En el moment d’ingressar l’exploració física, hemodinàmica, respiratòria, etc i etc, continuava sent rigorosament normal. L’exploració neurològica mostrava desorientació en el temps i l’espai, disminució de la memòria immediata, dificultat per reconèixer objectes simples amb el tacte segons fos la mà dreta o l’esquerra, atàxia franca i descoordinació de moviments fins. Continúa irascible, bradipsíquic i amb dificultat per comprendre raonaments.

Les exploracions practicades van mostrar

1. Ecografia Doppler transcranial: disminució de la reactivitat vascular cerebral, que no es modifica en hiperventilació. Test d’acetazolamida va mostrar reactivitat reduïda.

2. Ressonància Nuclear Magnètica: s’observen diverses lesions al cos callós i a la sustancia blanca periventricular.

El diagnòstic va ser clar: Edema Cerebral d’Altitud Vasogénic.

El pacient va ser donat d’alta als 12 dies d’evolució amb franca i progressiva millora dels símptomes sense haver rebut cap tractament específic. Havia evolucionat favorablement des dels primers dies, però va necesitar alguns mesos per tornar a la situación previa a l’expedició.

Aquest cas, un dels pocs amb ecodoppler transcranial i RNM practicats, va ser publicat a la literatura médica. Per si algú vol llegir l’article original la referencia és:

·         Velasco R, Cardona Portela P, Ricart A, Martinez-Yélamos S. Cerebral vasoreactivity in high-altitude cerebral edema. Neurologia. 2008 Jan-Feb;23(1):65-8.

Aquí es va poder aportar un pas més en el coneixement de l’Edema Carebral d’Altitud, que fins aleshores era només un diagnòstic clinic. De fet, ara també és un diagnostic que s’ha de fer clínicament in situ. Però ara sabem que quan una persona té Mal Agut de Muntanya té canvis cel·lulars cerebrals  (Edema Citotòxic), que es pot complicar amb canvis iònics (Edema Iònic), continuant per l’edema amb afectació vascular (Edema Vasogènic) que, si continua evolucionant acaba en la situació més greu, l’edema amb transformació hemorràgica per ruptura de les parets dels vasos (Transformació Hemorràgica).   

Segons el conegut esquema següent: